per Jordi Ubach Llorens
L’obra reedita el manuscrit de 1912 on Enric Vigo va recollir partitures i coreografies que van esdevenir la llavor dels primers esbarts dansaires de Catalunya
Aquest 2026, el Pallars commemora una efemèride clau per a la seva identitat cultural: el centenari de la mort d’Enric Vigo i Rabasa (1865-1926). Fuster de professió i músic autodidacta, Vigo no només va ser un testimoni de la seva època, sinó el principal pont entre les tradicions ancestrals de les festes majors pirinenques i el moviment coral i dansaire que floria a la Barcelona de principis del segle XX.