SAT Brams: anatomia d'un tancament

El passat 16 d'octubre, SAT Brams, la darrera granja lletera del Pallars, va tancar les portes després d'una vintena d'anys. Crònica d'una mort anunciada? En part sí, i en part no. Els motius s'han anat desgranant des que va saltar la notícia. En primer lloc, el factor econòmic, sense dubte el que més ha pesat. Donar sortida a l'excedent de llet ha acabat convertint-se en una missió impossible per a aquesta explotació situada prop del poble de Pujol, a Baix Pallars.

 
Fa uns quatre anys, el tancament d'una altra granja lletera, en aquest cas al Pallars Jussà, va suposar l'inici del final. En conseqüència, SAT Brams -pensada per acollir unes 180 vaques- va haver d'anar reduint el nombre d'animals per adaptar el volum de producció. A més, el cost perquè una empresa de fora del Pallars pugés a buscar la llet sobrant era una llosa cada cop més pesada. Continuar era inviable. "Una granja de vaques no és com fer formigó, que obres l'aixeta i fas més quilos quan vols", explica Eduard Faurat, un dels socis de la granja.
 
L'altre motiu ha sigut la manca de relleu generacional. "Són 365 dies a l'any, matí i tarda. Això és molt difícil de trobar", exposa Faurat. A aquest factor també cal sumar-hi l'orografia del Pallars i la llunyania respecte als grans centres econòmics. Josep Font, president de la formatgeria Tros de Sort, es mostra contundent: "Si aquest projecte l'haguéssim pogut dur a terme en un lloc com l'Alt Urgell o Balaguer ens hauria funcionat d'una altra manera".
 

Els inicis

La història de SAT Brams, creada l'any 2004, està intrínsecament lligada a la de Tros de Sort. Ironies de la història, el naixement de la formatgeria pallaresa és conseqüència d'una fallida. El 1993, l'enfonsament de Lleteries de la Seu -on prop del 80% dels ramaders del Pallars Sobirà duien la seva llet- va propiciar que cinc productors de la comarca fundessin de Tros de Sort.
 
Els inicis no van ser fàcils. Font recorda que els va costar vendre els formatges al territori i van haver d'obrir-se a nous mercats, com ara Barcelona. "Ens van girar molt l'esquena". D'altra banda, la llet que els sobrava l'havien de vendre a Copirineo, amb qui les relacions tampoc eren una bassa d'oli. "Ens penalitzaven la llet a tres cèntims el litre pel fet que no la portéssim tota a la Copirineo", recorda. La cooperativa també acabaria fent fallida el 2013.

Malgrat tots els entrebancs, Tros de Sort va anar obrint-se camí i creixent. Actualment, els seus formatges fins i tot es poden trobar en restaurants de la Guia Michelin. "Dins la formatgeria artesana, som un referent", reivindica Josep Font. Entremig, l'any 2004, quatre dels artífexs de Tros de Sort van posar en marxa SAT Brams, una granja en comú que pogués proveir de llet la formatgeria.

«Era una granja sobredimensionada, i en el moment en què comencem a reduir el bestiar, els costos eren caríssims»

 
Tal com recorda Eduard Faurat, els primers anys de la granja no van estar exempts d'obstacles. L'explotació va ser una de les primeres d'Espanya a utilitzar robots de munyida. L'automatització, però, es va convertir en una font de problemes. "Vam dissenyar una granja sofisticada i molt gran, però hi havia moltes avaries, especialment pel fred".

Quatre anys després van decidir fer marxa enrere i muntar una sala de munyir tradicional. Una solució, reconeix Eduard Faurat, que a la llarga tampoc ha acabat de ser fructífera. "Era una granja sobredimensionada, i en el moment en què comencem a reduir el bestiar, els costos eren caríssims. I quan ens quedem sols, és inviable".
   

Un nou començament

Ara, amb SAT Brams tancada, Tros de Sort ha d'anar a buscar la llet a l'altra banda del Port del Cantó, a dos explotacions de l'Alt Urgell. Segons Font, tot i ser un canvi d'etapa, l'essència dels seus formatges i l'aposta per la proximitat i la qualitat no varia. "Hem començat de nou, però continuarem fabricant els nostres productes estrella amb la mateixa raça d'animal".
 
En termes de logística, mentrestant, les condicions no seran iguals: "Ens comportarà fer petites inversions perquè la recollida de llet no hagi de ser diària i així reduir costos de transport". En aquest sentit, apunten que també els suposarà menys pressió a l'hora de fer-se càrrec de la llet: "El fet que puguis anar a buscar només 1.000 litres perquè els necessites, és diferent de quan els tens tots allà i els has d'elaborar", explica Josep Font.
   

Les administracions

El tancament no és un fet aïllat, sinó una mostra més de la greu crisi en què està immers el món rural. Prop d'un any abans, la vaqueria de Manel Olsina, a Tremp, també va haver de fer el mateix pas. Per a Josep Font, la manca de suport de les administracions ha estat clau en tot aquest procés. "A les nostres comarques se'ns maltracta si ens comparem amb una gran ciutat. Socialment no som equiparables. Estan deixant morir el món rural".

«Estan deixant morir el món rural»

 
Eduard Faurat va més enllà: "No s'ho creuen, perquè si no no s'hauria arribat a aquest punt". En concret, el ramader pallarès critica el nul suport rebut a l'hora de convèncer una gran empresa lletera de l'Alt Urgell perquè assumís la llet que li sobrava a SAT Brams. "Nosaltres no demanàvem calés, demanàvem un suport tècnic". Faurat lamenta també que, posteriorment, la mateixa cooperativa tampoc els va voler vendre llet per a la formatgeria.

"Sempre lamentem les coses quan ja no les tenim". Així s'expressa Anna Sentinella, alcaldessa de Baix Pallars, quan comenta a aquest diari el tancament de la granja. Per a Sentinella els temps han canviat i, malauradament, molt pocs estan disposats a assumir el repte que suposa dirigir una explotació ramadera. "Són feines dures, de molt compromís".
 
Fent autocrítica, afirma que "si haguéssim donat més valor a la tasca que realitzaven i haguéssim tret més pit com a productors lleters, potser no s’haurien sentit tan sols i haurien aconseguit relleu. Potser hem fallat tots una mica". Així i tot, Sentinella veu un bri d'esperança en les noves generacions: "em consola una mica pensar que aquí a Baix Pallars ens identifica molt l'activitat ramadera i que hi ha molts nous joves ramaders, amb petites explotacions, però que fan una feina de qualitat".
 

El futur

Tal com exposava a Pallars Digital un altre dels socis de SAT Brams, Jaume Montané, el tancament de l'última granja lletera del Sobirà "convida a la reflexió sobre el futur del món rural". En aquest sentit, Josep Font assegura que un dels principals problemes són els ajuts que es destinen al sector, els quals "no estan prou ben pensats". "Estem fent una tasca de sostenibilitat i això s'ha de pagar. Fins que no posaran fil a l'agulla, anirem enterrant el territori". 

«Cal canviar una mica el xip, fer de pagès no és plantar margarides»

 
Per la seva banda, Eduard Faurat tampoc és massa optimista. Apunta que la producció lletera no serà l'últim sector del Pallars que s'acabarà extingint en un futur. "L'ovella té els dies comptats i d'aquí cinc, sis, set, vuit anys el titular serà que l'última explotació ramadera d'ovella xisqueta ha desaparegut".

Davant d'aquesta greu perspectiva, s'imposa la necessitat de trobar un nou model. Per a Josep Font, aquest implicaria incrementar els costos i "posar-hi molt bona voluntat" per part tots els costats, també des de l'administració. Ara bé, assevera que aquests canvis només els pot provocar la gent jove. "Cal canviar una mica el xip, fer de pagès no és plantar margarides".