Xerallo, «consummatum est»

Dijous, 28 de desembre de 1972. 

En la seva vuitena pàgina, el Diario de Lérida publica article amb un titular que es pregunta: “¿Se cerrará la fábrica de cementos de Xerallo?”. La notícia es fa ressò d’uns rumors apareguts pocs dies abans a La Vanguardia, que apunten que la fàbrica, situada al municipi de Sarroca de Bellera i amb uns 200 treballadors, no tan sols serà venuda a un grup de cimenteres catalans, sinó que també serà tancada i desballestada. I no. Tot i que la informació apareix coincidint amb el dia dels Sants Innocents, no es tracta d’una broma de mal gust. 

L’entrada al nou any i una altra data assenyalada al calendari no faran sinó confirmar el pitjor dels temors. El dia de Reis de 1973, el mateix rotatiu lleidatà anuncia la fi de Xerallo amb una locució llatina treta dels Evangelis que resulta demolidora: "Xerallo, consummatum est" (Xerallo, s’ha acabat tot). El 8 de gener, efectivament, se signava l'escriptura de compravenda de la fàbrica, que tot i les promeses posteriors, tancaria les portes els mesos següents.
   

Un ciment de qualitat

Cementos Pirineo va entrar en funcionament l’any 1951 per abastir d'aquest material les obres hidroelèctriques de l'empresa ENHER a la conca del Noguera Ribagorçana. Gràcies al ciment produït a Xerallo es van construir 12 centrals i les preses de Mequinensa i Riba-roja d'Ebre. Durant els primers anys en funcionament es produïen unes 60.000 tones anuals. 

La ubicació escollida per aixecar la fàbrica no era casual. Estava situada prop de les pedreres de calcària, imprescindible per fabricar el ciment. També quedaven a tocar les mines de Malpàs, d’on extreia el carbó per poder fer funcionar la fàbrica. La maquinària, però, no va ser de proximitat, sinó que es va haver de traslladar des de Bèlgica, a través de la compra d’una cimentera de Ravels. El primer forn va ser anomenat Churro Chatarra pels obrers, mentre que l’emblemàtica xemeneia se la coneixia com a Paca la Larga.

Al seu voltant també es van començar a construir les cases per als prop de 200 treballadors i les seves famílies. La colònia disposava d'escola, menjador, comerços, bars, església i serveis mèdics. Un poble nou sorgia gràcies a aquesta iniciativa industrial, la més gran a la zona. En un Pallars en crisi pel despoblament, la influència econòmica de Xerallo era important: prop de mil persones, directament i indirectament, depenien de la cimentera. Sarroca de Bellera i la Pobla de Segur, des d'on el tren transportava el ciment arreu del país, no van notar amb tanta cruesa els efectes de la crisi al món rural.

A mitjan dècada dels cinquanta, Xerallo viuria diverses millores per augmentar la producció. Per una banda, els forns van deixar d’alimentar-se amb el carbó de Malpàs i es van passar al gasoil. Per l’altra, un modern forn Unax va permetre que l’any 1962 la fàbrica produís més de 200.000 tones de ciment. Ara bé, la contaminació que provocava la nova maquinària van obligar a instal·lar electrofiltres per minimitzar les emissions de fum.
 
Com a únic focus d'activitat industrial al Pallars i a les comarques veïnes, Xerallo va ser dels pocs indrets de les comarques de muntanya amb un important focus d'oposició a la dictadura. El maig de 1958, els treballadors de la fàbrica es van sumar a la vaga general amb motiu de la jornada de Reconciliació Nacional convocada pel Partit Comunista d'Espanya i el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC).
 

Un tancament incomprensible

L'anunci de la venda i tancament de la fàbrica de Xerallo va causar commoció a Lleida i el Pallars, però sobretot una enorme incredulitat. Per què es posava punt final a una cimentera que funcionava a ple rendiment i que havia tornat a ser modernitzada pocs anys abans? El motiu principal que es donava era que la fàbrica havia complert la seva missió amb la finalització de les centrals hidroelèctriques. També s'adduïa que els costos de transport eren massa alts i que no podia competir amb altres cimenteres més properes als grans centres de consum.

La realitat, però, és que el grup de cimenteres catalanes s'havia proposat esborrar del mapa un competidor incòmode. Des de les pàgines del Diario de Lérida es lamentava el perjudici que suposaria el tancament: "Magnífic pas de retrocés seria, precisament ara que parlem tant de la urgència i la necessitat de desenvolupament industrial de la província de Lleida, es tanqui una de les seves indústries més importants."
 
A més, una altra infraestructura clau per al Pallars perillava amb la desaparició de Xerallo: el tren de la Pobla. Tot i que l'intent per clausurar la línia no es produiria fins al 1985, els rumors ja van començar a circular aleshores. L'abril de 1973, tot i les pressions, les protestes i les gestions per evitar-ho, la fàbrica va ser tancada definitivament. Les conseqüències, com era esperable, van ser nefastes. La Pobla, per exemple, va perdre entre un 15 i un 20% de la seva població.
 

I ara, què?

La venda de Xerallo per part del seu accionista majoritari, l'Institut Nacional d'Indústria (INI), no incloïa, ni els treballadors ni els habitatges de la colònia. Ara bé, als antics obrers i empleats se'ls va oferir la possibilitat de comprar les cases. Alguns van decidir arriscar-se i des d'aleshores aquest petit poble, malgrat tot, encara sobreviu, principalment com a destinació d'estiueig.

L'esquelet de la fàbrica de ciment, l'ombra d'un passat industrial daurat mort de manera abrupta, també continua present. Una pregunta plana sobre aquest llogarret a tocar de la carretera N-260: què fer amb aquesta antiga fàbrica mig en ruïnes? D'idees no en falten. Hi ha qui vol enderrocar-la definitivament, mentre que altres, com l'Ajuntament de Sarroca de Bellera, vol que l'espai esdevingui un enorme museu a l'aire lliure. Un projecte, però, gairebé impossible sense l'ajut, sobretot econòmic, de les institucions.