Confirmen l'ocupació humana continuada al Pirineu pallarès des de fa 10.000 anys

Un grup d'investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ha presentat una base de dades en accés obert que revela que l'alta muntanya del Pallars ha estat ocupada de manera continuada per l'ésser humà des de fa 10.000 anys. El treball, publicat a la revista científica Archaeological Data, reuneix 124 datacions per carboni 14, obtingues en 14 dels 45 jaciments excavats a la zona del Parc Nacional d'Aigüestortes, tots situats per sobre dels 2.000 metres d'altitud.

Segons el director de la recerca, Ermengol Gassiot, aquest recurs permet ordenar la seqüència cronològica dels 380 jaciments arqueològics documentats al parc i ofereix "una eina de replicabilitat científica sense precedents". Les dades demostren que els llocs més inhòspits de l'alta muntanya pirinenca amaguen llargues seqüències d'ocupació en diverses èpoques.
 

Seqüències temporals excepcionals

L'estudi detalla que tres dels jaciments estudiats van tenir un ús humà prolongat durant mil·lennis. El més antic és l’Abric de les Obagues de Ratera, a Espot, situat a 2.320 metres, amb una primera ocupació que es remunta a fa 10.000 anys. L'arqueòleg i coautor de l'estudi, Guillem Salvador, destaca que aquest espai presenta una "seqüència temporal excepcional" que engloba el mesolític, el neolític, el calcolític, l’edat del bronze i del ferro, l’alta edat mitjana i fins i tot els segles XIX i XX, un fet molt poc habitual a Catalunya.

Els altres dos punts clau són la Cova del Sardo, a la Vall de Boí, amb ocupació des de fa 7.500 anys; i l’Abric del Portarró, a Espot, des de fa 7.300 anys. Aquestes troballes confirmen que, poc després de la darrera glaciació, en ple procés d'escalfament climàtic, els grups de caçadors-recol·lectors ja freqüentaven les zones alpines de la serralada malgrat la presència de petites glaceres de circ.
   

L'arquitectura en pedra més antiga dels Pirineus

La investigació també constata que la presència humana es va intensificar en moments concrets, com al final del neolític -coincidint amb l'època de l'home dels gels, Ötzi- i durant la tardoantiguitat. Precisament, a l’Abric del Portarró s'han documentat estructures amb base de pedra seca i fusta de fa 5.000 anys. Aquesta troballa arqueològica suposa, hores d'ara, la mostra d’arquitectura en pedra més antiga que es coneix a tota la serralada dels Pirineus.
 

Més de 20 anys de recerca

Fruit de 20 anys de treball de camp, aquesta iniciativa del Grup d’Arqueologia de l’Alta Muntanya (GAAM) de la UAB recopila i analitza de manera sistemàtica informes de laboratori, contextos i codis d'anàlisi de 380 enclavaments arqueològics per permetre'n la replicabilitat científica.

La publicació d'aquesta base de dades en accés obert trenca amb el vell paradigma de les zones elevades com a espais verges, demostrant que l'ésser humà hi ha estat present de manera continuada i recurrent al llarg de tot l'Holocè.

Altres notícies que et poden interessar