Ni oportunitats perdudes ni trens que deixem passar: el Pallars vol un PLATER just

Senyor director,

Arran dels dos articles publicats recentment al seu diari en defensa del Pla Territorial de les Energies Renovables a Catalunya (PLATER), voldria aportar algunes reflexions des d'una perspectiva lluny dels despatxos on sovint es dissenyen aquests mapes.

D’entrada, convé recordar el significat de la paraula PLATER, «Pla Territorial de les Energies Renovables a Catalunya», encara que a la pràctica es redueix en exclusiva a les energies fotovoltaica i eòlica. On queda la visió global i integradora d'un veritable pla energètic?

Tampoc podem acceptar el to paternalista i d'expertesa d'alguns dels seus defensors, que pretenen fer-nos creure que al territori no en sabem o que no entenem la complexitat de la transició energètica, ja que, utilitzen dades enganyoses per justificar un model imposat. Per exemple, la idea que, a més producció fotovoltaica automàticament es dona una reducció de la factura de la llum, és una fal·làcia que ja no cola. I si algú es pensa que amb quatre plaques solars a la teulada carregarem el futur cotxe elèctric, potser que baixi a la realitat o que, directament, comenci a anar en tren!

Ens diuen que el PLATER ve a «endreçar» el país. Tanmateix, la percepció des dels nostres pobles és ben diferent: no ve a endreçar, sinó a facilitar i aplanar el camí del negoci de les grans empreses del sector. Ja n'hi ha prou d'amenaces i de "pelotassos". La transició energètica s’ha de fer bé, i fer-ho bé vol dir fer-ho a escala i amb sentit comú.

I que no ens parlin tampoc d'«oportunitats perdudes». Fa més de 100 anys que en vam perdre una de ben gran amb el desenvolupament de la hidroelèctrica. Ja m'agradaria que aquells qui defensen l'energia fotovoltaica del PLATER defensin la reversió pels municipis de les centrals hidrolèctriques (també energies renovables) amb la mateixa vehemència.

Fins i tot, alguns aprofiten aquests articles per tractar-nos d'intransigents o poc implicats amb el medi ambient i amb el futur, com quan s'assenyala a municipis com el de Salàs de Pallars per voler dur a terme una regulació més acurada i racional.

Un altre argument recurrent és que el pla es farà «d’acord amb els ajuntaments» gràcies a les al·legacions que presentin. Però no ens enganyem: quan el marge real d'al·legació municipal queda reduït al voltant d'un 35%, parlar de capacitat de decisió és una fal·làcia. El 35% de molt continua sent massa, i no es pot disfressar de consens el que és una simple concessió administrativa mínima.

Si d’alguna cosa ha servit aquesta proposta és per generar un fet excepcional i d'un valor polític indiscutible: tots els ajuntaments del Pallars Jussà i el mateix consell comarcal, sense excepció i per damunt de qualsevol color polític, s’hi han oposat frontalment. Aquest consens unànime no és fruit de la voluntat de dir «NO» per sistema, sinó del convenciment profund que aquest no és el camí.

Catalunya necessita un PLATER, sí. Però necessita un pla que inclogui totes les energies renovables de manera equilibrada, que respecti la veu de les institucions locals i, sobretot, que garanteixi que els beneficis socials i econòmics reverteixin directament sobre el mateix territori que ha de sostenir aquestes instal·lacions, amb molta cura i que no sigui una planificació territorial que obri les portes de nou a l'especulació i el campi qui pugui.

Jaume Solé i Colom