El Max i la guineu estranya, a Cerbi

Senyor director,

A les portes de les cases dels pobles petits del Pirineu, hi havia un forat rodó perquè poguessin entrar i sortir els gats per defensar-se del fred i per evitar ser exterminats pels depredadors de la zona.

Les guineus sempre estan a l’aguait per caçar gallines a les quals maten xuclant-los la sang mossegant-los el coll. És un animal carnívor i no sempre pot saciar la seva fam. També maten, si tenen ocasió, els gats.

Ahir a la nit el Max i jo, al davant de casa Andreuat del poble de Cerbi (Pallars Sobirà), preníem la fresca; hi havia una guineu gran i elegant, i el Max en veure-la, es va llançar a córrer darrera la bestia. A mi em feia por que el Max no prengués mal, i vet ací que ens vam cansar com dos carallots per un tros de bèstia. Aquesta era molt elegant i estava molt afamada. Jo tenia por pel meu estimat gosset, de raça Schnauzer creuat amb Bichon maltès, o això és el que em va dir la senyora en anar a recollir-lo. Quan vaig adoptar el Max, era un cadell molt mogut; diuen que la joventut pot amb quasi tot, excepte amb la mort.

D’espavilat, el meu gosset no ho pot ser més, i això que no ha anat a col·legi mai, tampoc li fa falta; es més llest que jo, i això que vaig anar tres anys a la universitat.

Vet ací que la guineu, d’aproximadament 60 centímetres, cua llarga i pelatge suau marró tirant a groguenc, que diu que viuen 7 ó 8 anys, va fer que féssim una cursa que feia temps no se’ns hauria acudit de fer ni en somnis. Això sí, va aconseguir que tinguéssim molta gana per sopar i que ens proporcionés un descans nocturn, malgrat la calor que aquest any fa al Pirineu, i això que encara som [en el moment d'escriure l'article] al mes de juny. Vam dormir, el Max i jo, com dues soques durant sis hores seguides.

Aquest és el fet d’una bèstia desvergonyida que no té por dels humans i que estava afamada; corria i es parava a certa distància; jo cridava, Max, vigila que no la coneixem i no sabem com respondrà, para!, deixa que marxi!, anem a casa! estarem molt més tranquils. Tarda-nit inquietant, amb sabor de victòria.

Palmira Gabernet Picolo