«Miracle» o treball del CFS Tremp?

Senyor director,

Benvolgut director,

Des del passat 30 de maig de 2026 en l'actualitat esportiva de Tremp i del Pallars destaca la gesta esportiva aconseguida pels nois de l'equip infantil de CFS Tremp (tot i que durant la temporada han rebut l'ajuda de dues noies de l'equip juvenil femení). 

Aquest ascens de categoria representa adquirir una plaça a la Divisió d'Honor (DH) de la categoria infantil, és a dir la màxima categoria que es disputa a Catalunya. En aquesta l'equip pallarès podrà enfrontar-se als grans noms del futbol sala català, com són el FC Barcelona, Indústrias Santa Coloma, Manresa FS...

Una experiència pels esportistes pallaresos que els durà a gaudir i competir al màxim nivell, fet pel qual molts futbolistes també del Pallars fan molts quilòmetres cada setmana (cadascú sap si els val la pena o no). La situació actual fa reflexionar que si es quedessin aquí, potser, seria possible tenir la mateixa experiència (o millor) envoltats dels seus amics de sempre.

Però no ens desviem massa... El títol d'aquest article fa referència als diferents titulars de publicacions d'àmbit local i provincial on es refereixen a l'ascens a DH com un "miracle" (no sé si diví). Des del meu punt de vista el clickbait ha estat molt encertat, però la realitat dista molt d'aquest titular.

El CFS Tremp és un club que treballa els diferents aspectes relacionats amb l'esport de forma exemplar i aquí s'hi inclou des dels valors, intrínsecs i extrínsecs, de la pràctica esportiva com els purament relacionats amb el seu esport (tàctica, tècnica...) fet que es demostra amb aquest ascens del que tots en parlem i n'estem orgullosos, però també de l'ascens a DH de l'equip juvenil femení aquesta mateixa temporada, de l'ascens de l'aleví a DH de fa 4/5 anys, del sotscampionat de Catalunya infantil femení de la temporada passada, de molts títols de lliga en diferents categories, múltiples Copes de Lleida, seleccions provincials plenes en totes les categories de jugadores i jugadors de CFS Tremp, convocatòries de seleccions catalanes... Podríem seguir així una estona.

En resum, un club, que degut a tenir una estructura (potser no són molts a la directiva però si demostren unes ganes de fer coses i no conformar-se), una metodologia de treball (que es veu en els resultats esportius) i uns valors (com destaquen els seus jugadors en les entrevistes que se'ls ha fet últimament) ha pogut col·locar la ciutat de Tremp en el mapa del futbol sala lleidatà i català.

Tot això ve a compte, ja que qualificar aquest èpic ascens de categoria com a "miracle" no és el més adient sinó que el que s'ha de fer es posar en valor el TREBALL que es realitza des de fa anys dins el club. Un treball que duen a terme els entrenadors i entrenadores, coordinació, junta directiva i sobretot jugadors i jugadores. Felicitar-los a tots i totes per aquesta constància en el treball i conseqüentment en resultats.

També m'agradaria que des de les institucions, que no van trigar en omplir les xarxes i plens de felicitacions i vanagloriar-se de donar suport, realment els donin el suport necessari per a que la gesta sigui complerta i l'any que ve el nom del CFS Tremp pugui sortir al costat del FC Barcelona o Indústrias Santa Coloma... ja sigui a nivell econòmic com d'infraestructures.

Alhora encoratjar als jugadors del Pallars de la categoria a respondre a la crida que fa el club per a jugar a la Divisió d'Honor i no a marxar a jugar a fora, ja que ja tindran temps si realment ho volen fer.

Un pallarès aficionat de l'esport