Onzzzze de setembre

Senyor director,

He passat bona part de la meva vida a Cerdanyola del Vallès, per a mi epicentre entre Bellaterra i Ripollet. Sense que es pugui demostrar empíricament, és una ciutat vinculada a la C, això sí, ambivalent. Si es vol, Cultura, que hi proporciona la veïna UAB; Ciència amb el Sincrotó Alba (accelerador de partícules) i Caca de la Construcció, perquè la fàbrica de la Uralita ha deixat un rastre Considerable d’afectació a moltes persones, per l’amiant.

Als anys 90, un alcalde socialista que ja n’hi portava bastants al càrrec, de nom Celestino, va tenir la Colossal idea de posar una C, immensa, potser d’acer, en una plaça més enllà de l’estació de trens i a prop del Turonet. Sembla que originàriament és un monument a Companys (el president afusellat), però com que el retrat és molt petit i poca gent l’hi reconeix, el poble de seguida va començar a donar altres referències: primer que si el Celestino s’havia volgut immortalitzar; després, que si era la C de Cerdanyola, o de Catalunya... Una alcaldessa posterior, la Cristina, també socialista, va tenir un perfil baix i ningú no la hi va associar.

El PSC no sempre hi ha governat, hi ha hagut algun parèntesi, com el d’Iniciativa, amb Antoni Morral que, com que no tenia cap C al nom, va durar poc més d’una legislatura.

Un altre parèntesi, més proper, va ser el mandat de Carles Escolà, que sí que portava la C al nom, però tenia una altra Culpa, que encapçalava una Candidatura popular (aquelles que molesten tant al poder) i el van Crucificar, en un mandant.

El PSC, que quan vol arriba a les alcaldies, al 2019 va fer una aposta Clara i segura: Carlos Cordón, potser per això de les dues C, porta dos mandats amb majoria absoluta, penso.

Si algú no troba sentit al que he explicat, sempre pot derivar a dir que Cerdanyola és una ciutat vinculada als garrins, per això de Cerda; potser perquè té un arbre monumental, l’alzina de Cordelles, on no sé si hi pasturen potes negres, o sempre es pot recórrer al tòpic de la Plaça del Cony, de tants pobles: Cony de plaça!

També podria dir que conec una altra població de l’extraradi, Sant Boi, però que a la gran mani de fa 50 anys no hi era (els adolescents de comarques no podíem anar a les manis).

Sense que es pugui demostrar empíricament, tinc la sospita que Cerdanyola està ben endollada (potser també d’altres ciutats) amb el govern socialista de la banda muntanya de la Plaça de Sant Jaume.

I començo a anar al gra. Penso que no és casualitat que sovint hi hagi, a Cerdanyola, grans banderoles penjades als fanals. A final de juny eren d’Orgull, i el Parc de Can Xarau va acollir un macroconcert, tinc entès que gratuït, amb Rosario, entre d’altres.

Aquest final d’agost m’ha sobtat que ja hi havia les banderoles de l’11 de setembre (oficials, del Govern de tothom); no n’hi havia vist en cap altra població, ja hi deuran arribar. ¿Les alcaldies cobren per fer aquesta funció propagandística del govern? ¿O potser paguen, com en el cas de les càmeres del Temps de TV3? 

Així, de lluny, he trobat insípides les banderoles, vermell sobre un groc esgrogueït. Quan les he pogut veure de més a prop, he pogut observar-hi tota la profunditat, intensitat, art...

Amb lletres vermelles, més aviat primes, majúscules, hi ha el missatge DIIIIADA, en què la I ha passat a representar les 4 barres. M’he de treure el barrrret? És que amb tant disssseny em perdo...

Però la sublimitat és al costat, només imatge, sense cap paraula. Sembla una munió de caps (suposo que de cap manera es vol emular les grans manifestacions de les diades processistes), perquè són empremtes dactilars (potser de tanta gent detinguda i processada sota qualsevol excusa). 

I el primer dia de setembre he pogut veure que les dites banderoles ja havien arribat a Tremp, i que a la tele, l’artista explicava que les ditades eren com les de Guifré el Pilós. Jo tenia entès que Guifré el Pilós, quan va anar a renovar el DNIIII a la comissaria opressora, com que va parlar en català, com Antoni Gaudí, el van torturar. Mentre premia els capcirons dels dits al quadradet reglamentari, anava defallint i la tinta va començar a fer reguerons tortuosos... s’acabaven d’instaurar les 4 barres.

La tele també ha dit que el MH President vol anar a Extremadura (i també a Ucraïna). Dies enrere ens deia que augurava soroll contra Catalunya... Fa uns anys, quan aquí hi havia grans manifestacions, algú deia que eren una anormalitat i es quedava a casa. Anar a manifestar-se al costat dels alzinars de Las Hurdes jo no ho trobo massa normal (a no ser que Illa faci d’ariet de PSC -Pedro Sánchez Castejón- en un territori governat pel PP+VOX i escalfi el terreny de l’amnistia, o del Pacte Fiscal, o hi hagi altres interessos) perquè m’han dit, encara que no ho puc demostrar empíricament, que als que aquí se’ls va dir xarnegos, en un altre temps (en què no es tenia miraments amb el llenguatge inclusiu), quan van als llocs d’origen els diuen, despectivament, los catalanes.

Per més gestos, o gesticulacions; dissenys, o planificacions; arengues, o arengades... que faci el president Illa, jo sempre el recordaré, tammmmbé, com una illa més, del gran arxipèlag del 155.

Mentre, tothom a celebrar la DITTTTADA NACIONAL DE CATALUNYA 11.09.26, dins de la diversitat, una bona manera de distreure el personal; això sí, quan es parla d’Espanya, la unitat fa la força (almenys a la selecció de futbol).

Josep Manel Fondevila Tolo