L'Alsina, un transport de qualitat?

Senyor director,

Pot semblar un acudit, però és més real que el Filiberto es va inventar al Pallars.

Fa unes setmanes vaig endinsar-me en l'aventura d'anar de Tremp a Barcelona amb el bus d'Alsa o, com encara en diem molts pallaresos, l'Alsina de tota la vida. I dic aventura perquè no sé què és pitjor: les més de quatre hores que dura el trajecte -temps suficient per arribar a Noruega, si vols- o els imprevistos estrambòtics que et pots trobar pel camí.

En el meu cas van ser totes dues coses.

En plena pujada de Comiols, el bus va decidir que ja n'havia tingut prou i es va avariar. Per si les quatre hores habituals no fossin suficients, vam haver d'esperar una hora i mitja més fins que un altre vehicle ens va venir a rescatar.

Bé, i fins aquí em podríeu dir: «Ah, és un fet aïllat!». Doncs no pas. Això em va remoure la memòria i em va fer recordar que, fa menys d'un any, vaig intentar fer el trajecte a la inversa.

Quan encara no feia ni una hora que circulàvem, un noi del fons va apropar-se corrents al conductor per informar-lo d'alguna cosa i, de fet, començava a emboirar-se l'ambient per un fum amb olor de falles. Una altra aturada. Una altra hora i mitja d'espera. I, quan finalment vam reprendre el viatge amb un bus de substitució, en arribar a Tàrrega, el conductor diu: «Aquest nou bus no s'engega i no pot continuar». En un sol trajecte, dues avaries de dos busos diferents. Quina fantasia! Costa de creure.

Podríeu dir-me que tinc mala sort. Ho acceptaria si no fos perquè als meus pares els va passar exactament el mateix unes setmanes abans. I també a altres coneguts, en altres ocasions. Feu la prova: pregunteu a cinc persones del Pallars que facin aquest trajecte. Quantes us expliquen una història semblant?

És evident que qualsevol vehicle es pot avariar. Però, quan les incidències es repeteixen amb aquesta freqüència, deixen de ser mala sort i passen a ser un problema estructural.

La pregunta és inevitable: què està passant? Al Pallars envien els autobusos més vells que tenen? És tan difícil garantir un servei digne a una comarca que, a diferència d'altres territoris, ni tan sols disposa d'una alternativa ferroviària viable fins a la ciutat comtal? Per què continuem sent els grans oblidats?

Per a molts estudiants, treballadors o persones que han d'anar a visites mèdiques, aquests dos autobusos diaris no són un luxe: són una necessitat. Ja és prou feixuc invertir més de quatre hores per arribar a Barcelona -i encara en són més si vens del Pallars Sobirà- com perquè, a sobre, hagis de pujar al bus sense saber si arribaràs a l'hora o si et quedaràs tirat a mig camí.

El Pallars no necessita privilegis. Només demana el mateix que qualsevol altre territori: un transport públic fiable, segur i de qualitat.
 
Laura Rabasa Cantons