Avui aprendrem a lluitar pel que és just

Senyor director,

Preferiríem fer classe abans d’haver d’aturar la normalitat. No ens agraden els efectes col·laterals de la nostra protesta, però no reflexionar ni actuar per defensar les millores que necessita l’educació ens condueix al fet que l’abandonament crònic que pateix el sistema educatiu des de fa anys desemboqui en el col·lapse que ja es nota en alguns centres educatius, amb alumnes que no aprenen i professors que ja no poden ensenyar. La postura conformista de no fer res, comporta silenciar la precarietat que es viu dins l’aula i, de retruc mostrar a la societat una falsa imatge de bonança que no es correspon amb la realitat.

El Departament d’Educació ha emprès des de fa mesos una campanya de màrqueting basada en la desinformació i la demagògia de pomposes xifres que, un cop contrastades, comprovem que no modifiquen en res la situació actual. Ja ho deia Lampedusa: "cal fer veure que tot canvia, perquè tot segueixi de la mateixa manera".

Però no n’han tingut prou. A fi de guanyar-se l’opinió pública, el govern d’Illa s’ha aliat amb mitjans de comunicació públics tan destacats com El Matí de Catalunya Ràdio per a desplegar les clàssiques estratègies de divisió, descrèdit i aïllament cap al col·lectiu docent, amb discursos dissenyats per enfrontar famílies i docents en assumptes tan sensibles com ho son les colònies, les sortides escolars o la conciliació familiar en les jornades de vaga. Fent-ho han comès un acte del tot irresponsable: posar en qüestió el compromís dels docents amb l’alumnat i les famílies.

Així també, han tractat de desviar l’atenció del tema central -la qualitat del sistema educatiu- amb mesures matusseres, antidemocràtiques i pròpies d’una societat disciplinària, com ho és la incorporació de mossos en centres escolars. I, amb tot, encara han davallat al fangar de les policies de dictadura infiltrant Mossos d’Esquadra en assemblees docents, o el que és el mateix, considerant els docents com a potencials delinqüents.

La lluita per una educació pública forma part de la lluita general que fa temps que duen terme els ciutadans contra la degradació dels serveis públics que viu aquest país en matèries tan sensibles com ho són el transport, la sanitat o les infraestructures. Però també en un sector tan rellevant, com ho és la pagesia, menystinguda pel govern i amb un revolta legítima per endavant.

Si la lluita per una educació de qualitat no és una lluita digna i justa, quina lluita ho és? Una lluita tan digna i justa com aquesta, però més gran: la vaga general..

Voltaire