L'
Institut Nacional d'Estadística (INE) ha fet públiques les dades més recents de l'
Atles de distribució de la renda de les llars, corresponents a l'exercici
2024. L'estadística ofereix una radiografia detallada de la
situació econòmica als municipis del
Pallars, on s'observa un augment generalitzat dels ingressos respecte a l'any 2023, però també
notables diferències entre termes municipals.
El rànquing pallarès el lidera
Sarroca de Bellera, que amb 111 habitants assoleix una renda mediana de
29.050 euros anuals. Aquesta xifra suposa un increment del 27,7% respecte als 22.750 euros registrats l'exercici anterior. En segona posició se situa
Espot, amb una mediana de
27.650 euros (un 5,3% més), seguit de
la Guingueta d’Àneu, amb
26.950 euros anuals (+1,3%).
A continuació, un bloc de tres municipis del Jussà comparteix una mediana de
26.250 euros:
Conca de Dalt (+2,7%),
la Torre de Capdella (+5,6%) i
Senterada, aquesta darrera amb un creixement destacat del 25% en comparació amb el 2023. També per sobre dels 24.000 euros se situen
Alt Àneu (25.550 euros, +5,8%) i
Alins (24.850 euros, +16,4%).
La realitat dels municipis més poblats
A l'altre extrem de la taula, els principals nuclis de població i capitals comarcals presenten rendes medianes més moderades.
Tremp, el municipi pallarès més poblat amb 6.156 habitants, registra una renda mediana de
19.950 euros, amb una pujada del 3,6% respecte al 2023. En el mateix llindar se situa
la Pobla de Segur (3.179 habitants), que calca la xifra de
19.950 euros i el mateix increment interanual del 3,6%.
Pel que fa a
Sort, capital del Pallars Sobirà (2.287 habitants), la renda mediana se situa en
20.650 euros, registrant un avanç del 5,4% respecte a l'any anterior. Aquesta mateixa xifra de 20.650 euros es repeteix a
Isona i Conca Dellà (+7,3%),
Llimiana (+20,4%) i
Llavorsí, terme on la renda s'ha mantingut invariable (0%).
Els valors més baixos de la demarcació corresponen a
Abella de la Conca (
19.950 euros, malgrat un augment del 21,3%),
Tírvia (
19.950 euros, sense variació) i, en darrer lloc,
Farrera, que tanca la llista amb
18.550 euros anuals i una variació interanual plana (0%).
La meitat dels municipis, sota el llindar català
Amb una
mediana catalana fixada en els
22.050 euros, el mapa del Pallars queda
dividit exactament en dos: la meitat dels municipis se situen per sobre o al mateix nivell del conjunt del país, mentre que la resta es queden per sota.
Més enllà dels tres pobles que calquen la dada del país, que són
Sant Esteve de la Sarga,
Talarn i
Vall de Cardós, la comparativa posa de manifest una clara
bretxa territorial: mentre que les rendes més altes es concentren en municipis de caràcter rural o vinculats a l'activitat turística, la totalitat dels principals motors demogràfics i administratius del territori queden per sota de la referència nacional.
Què és la renda mediana?
La
renda mediana representa el
punt mig exacte de la societat, on la meitat de la població té uns ingressos inferiors a aquesta xifra i l'altra meitat en té de superiors. A diferència de la
renda mitjana, que se obté sumant tots els ingressos i dividint-los pel nombre total de persones, la mediana
no es deixa distorsionar pels valors extrems.
Això significa que si en un municipi hi ha algun veí amb centenars de milers d'euros, la renda mitjana pujarà artificialment fent semblar que el municipi és més ric, mentre que la renda mediana
es mantindrà estable i reflectirà millor la realitat econòmica d'aquell municipi.
Altres notícies que et poden interessar
Amb tu, el periodisme al Pallars és possible!
A Pallars Digital treballem per oferir-te una informació rigorosa, lliure i honesta. Per mantenir-ho, necessitem el suport i el compromís de persones com tu.
Subscriu-t'hi