Es busca asiàtica

Senyor director,

Fa alguns dies que per Tremp ha aparegut una mena de cartells penjats als arbres on s’hi veu: es busca asiàtica. M’ha sobtat aquest curiós Wanted on no he sabut percebre si hi ha recompensa.

El primer que em va venir al cap era si es tractava d’una nova modalitat de concos de la Conca per buscar parella, internacional, després de les històriques Los mozos de Plan o el Carnaval de Sort; però els temps estan canviant i un missatge així podria ser recorregut pel Departament d’Igualtat i Feminisme, per discriminatori o, fins i tot, ofensiu.

Com que professionalment estic avesat a consultar diccionaris, a trobar accepcions que de vegades no es veuen a primera vista, he anat abandonant aquesta hipòtesi, sobretot quan en les parets habituals on s’enganxen cartells, n’he trobat uns, amb totes les referències de número de telèfon, que ofereixen massatge tailandès; potser només massatge.

Continuant en la cerca, curiosament, també n’hi ha de més petits que promouen el QI GONG-TAI XI al Pinell. Ai, el Pinell! On a més de les caramboles de les boles de petanca, passen altres coses. Davant de tanta promiscuïtat, m’he concentrat a mirar més cartells. No he sabut veure res sobre geishes però sé que, a la comarca, hi ha servei de susis a domicili.

De seguida m’ha vingut la nebulosa d’altres hipòtesis: ¿és una campanya de màrqueting d’algun producte misteriós? ¿És el codi xifrat d’un grup mafiós que es dedica a robar i vendre Yamahes, Kawasakis et alteri? ¿És un estudi psicosociològic sobre l’atenció-observació, al carrer, més enllà de clavar likes a la pantalla del mòbil? ...

Sigui el que sigui, he continuat observant i he vist que ara algunes persones sempre van amb una mà a la butxaca; pel que intueixo, tenen ben agafada la xina, no fos que haguessin de passar algunes estones sense fumar.

Com que ja tinc una edat, però soc de la generació frontissa entre la clandestinitat antifranquista i la democràcia (que també ha dut persones a l’exili i a la clandestinitat), he sentit a parlar de la vietnamita; n’he vist alguna en fotografia, però no n’he tocat cap.

Com que ja tinc una edat puc dir que, quan era adolescent, a Tremp venien molts coreanos, per entrar a l’acadèmia militar; com que les lleis -i els usos- han anat canviant en matèria d’igualtat, suposo que ara hi deu haver alguna coreana.

Modestament, he pensat que aquestes paraules podrien fer parlar i, qui en sabés alguna cosa -a part dels setciències que sempre saben de tot- podria fer llum a la gent encegada-emboirada pels dubtes i per les cabòries.

I, tot i que la temàtica no és massa profunda, provaré si algun mitjà les publica. Recordo, fa anys, que a l’agost els diaris en paper s’aprimaven, que hi havia seccions que no gosaven mantenir durant la resta de l’any... no sé si això també passa a l’actualitat digital.

Quan he donat l’escrit a llegir a algú de confiança m’ha dit: Estàs boig? Que no has vist la tele? I gairebé he hagut d’assentir a les dues preguntes. He de reconèixer que aquest agost m’he dedicat a fer l’agost (vull dir, a jeure bastant i desconnectar) i no sé si puc donar raó que la notícia va sortir a la tele, a la segona quinzena d’agost, amb un bon desplegament informatiu i veus autoritzades. Sembla que es va dir que es buscava la vespa asiàtica, però que de moment... tze, tze, res.

He hagut de tornar als diccionaris, de refranys i frases fetes: més viu que una vespa.

Si la propdita, susdita reina (he traduït el conegut susodicha) veu el cartell i sospita que li estan parant una trampa, molt em temo que buscarà un lloc tranquil on la puguin fecundar molts guerrers, per continuar expandint l’imperi... asiàtic.

Josep Manel Fondevila Tolo