Dimarts, 17 de novembre de 2026

La sanitat al Pirineu i l'Aran: una atenció primària excel·lent que necessita garanties de futur

Article d'opinió de Carlos Trinidad, candidat al Senat pel PSC a Lleida, Pirineu i Aran

Opinió Tremp | 17 de novembre de 2026 a les 16:29
Carlos Trinidad, en imatge d'arxiu | PSC
Senyor director,

Parlar de sanitat pública al Pirineu i l’Aran és parlar de distàncies, de dispersió territorial i de dificultats d’accés. La Regió Sanitària Alt Pirineu i Aran té uns 76.543 habitants repartits en 602 nuclis de població, en un territori extens, amb una orografia complexa. 

Una atenció primària excel·lent, però amb reptes de futur

L’atenció primària és una de les grans fortaleses de la sanitat pirinenca. Els usuaris de la Regió Sanitària Alt Pirineu i Aran són els que millor valoren aquest servei de tot Catalunya, la proximitat i el compromís dels equips sanitaris.

Tots els equips d’atenció primària de la regió han estat classificats per Salut com a equips de difícil cobertura. És un indicador clar de les dificultats per atraure i retenir professionals sanitaris en territoris de baixa densitat de població.

Quatre hospitals, quatre realitats i un mateix objectiu

La xarxa hospitalària de l’Alt Pirineu i Aran està formada per quatre centres que tenen un paper fonamental en la cohesió sanitària del territori.

L’Hospital Comarcal del Pallars, a Tremp, és un centre de referència per a bona part del Pirineu. En els darrers anys ha incorporat serveis com la ressonància magnètica i l’administració de quimioteràpia endovenosa i subcutània. Aquesta darrera prestació permet que uns 350 pacients evitin desplaçar-se. També s’ha reforçat la cooperació amb HUAV mitjançant un servei territorial compartit d’obstetrícia, ginecologia, i cirurgia general. 

A més, el projecte de Tele UCI permet que els intensivistes de l’Arnau de Vilanova facin seguiment a distància dels pacients crítics ingressats. Entre els projectes de futur també hi ha la possibilitat d’implantar un sistema de transport sanitari amb drons, per al transport de mostres,  entre Tremp i Lleida.

La Fundació Sant Hospital de la Seu d’Urgell afronta el repte de renovar les seves instal·lacions. La Generalitat ha anunciat la construcció d’un nou hospital comarcal que ha de substituir l’actual infraestructura.

L’Hospital de Cerdanya, a Puigcerdà, és un equipament singular a escala europea. Inaugurat el 2014, és el primer hospital transfronterer i binacional d’Europa, fruit de la cooperació entre Catalunya i França. 

Finalment, l’Espitau Val d’Aran representa un model de gestió singular. Des del traspàs de competències de l’any 2001, el Conselh Generau d’Aran gestiona la sanitat pública aranesa i manté una aliança estratègica amb l’Hospital del Mar. 

Millor que es desplacin els professionals, no els pacients

Una de les principals millores assistencials dels darrers anys és que, en territoris com el Pirineu, cal acostar els serveis sanitaris a les persones i no obligar les persones a desplaçar-se constantment per rebre atenció.

Formar professionals al territori per garantir-ne el futur

Un dels camins més sòlids per afrontar la manca de professionals sanitaris és formar-los al mateix territori. El inici de la formació universitària en infermeria al Pirineu n’és una bona mostra.

Els primers 44 estudiants ja han iniciat la formació, 22 de primer i 22 de segon curs,  a la Unitat Docent UDL Pirineus, ubicada al Institut de Tremp, a l’espera del seu trasllat a les noves instal·lacions previstes a l’Hospital Comarcal del Pallars. 

Equitat territorial: la sanitat no pot dependre del lloc on vius

La sanitat pública és una competència de la Generalitat, però la defensa de l’equitat territorial ha de ser una responsabilitat compartida per totes les institucions. Cal entendre que prestar serveis sanitaris en un territori extens, amb població dispersa i dificultats de comunicació, té uns costos i unes necessitats diferents dels d'una gran àrea urbana. Aplicar els mateixos criteris de planificació i finançament a realitats tan diferents pot acabar generant desigualtats.

L’Alt Pirineu i Aran disposa d’una sanitat pública ben valorada, de professionals compromesos i d’experiències innovadores que han demostrat que és possible oferir una atenció de qualitat malgrat les dificultats geogràfiques. Però aquests assoliments necessiten continuïtat, recursos i una planificació adaptada al territori.

El Pirineu no demana privilegis, demana que viure lluny d’una gran ciutat no sigui un factor de risc per a la salut, que tots els ciutadans, visquin on visquin, tinguin garantit el mateix dret a una sanitat pública de qualitat.

Carlos Trinidad 
Candidat al Senat pel PSC a Lleida, Pirineu i Aran
 
 Avís:
Els continguts publicats a la secció del lector Dis la teva! no necessàriament s’adiuen a la línia editorial de Pallars Digital. Aquest mitjà no es fa responsable de les opinions que aquí s’hi expressen. 



Amb tu, el periodisme al Pallars és possible!

A Pallars Digital treballem per oferir-te una informació rigorosa, lliure i honesta. Per mantenir-ho, necessitem el suport i el compromís de persones com tu.

Subscriu-t'hi
Participació