Rècord de preus i ensorraments al «gruyère» trempolí

Senyor director,

Aquest mes d'octubre s'ha ensorrat la paret mitgera d'un habitatge de l'Era del Comú, al carrer Aragó, sobre la coberta d'una altra edificació, que també s'ha enfonsat. L'episodi té un valor simbòlic: un espai nascut per donar resposta a la manca d'habitatge acaba convertit, més de dos segles després, en una mostra de degradació del parc immobiliari de Tremp.

A la dècada de 1790, diverses famílies trempolines van impulsar l'edificació de l'Era del Comú per fer front a l'escassetat d'habitatges en un moment de creixement demogràfic. Anys abans, a la dècada de 1770, ja s'havien començat a construir eres, pallers i habitatges al carrer de Sant Roc; posteriorment, el Raval de Santa Bàrbara, avui part alta del carrer d'Aragó, també va créixer. Durant la dècada de 1840 una nova onada demogràfica va impulsar la conversió de pallers en habitatges dins l'Era del Comú.

Avui, els edificis del carrer d'Aragó s'ensorren. I no són un cas aïllat: el gener d'enguany també es van enderrocar dos immobles als carrers del Forn i de Picamill, i aviat caldrà actuar al carrer de Sant Roc. Tot plegat passa mentre Tremp registra preus de l'habitatge cada vegada més elevats.

Segons les dades d'Incasòl, el 2024 el preu mitjà dels lloguers destinats a residència permanent a Tremp va arribar als 5.212,68 euros anuals per contracte. Aquesta mitjana inclou tot el terme municipal i, per tant, no reflecteix necessàriament els preus del nucli urbà. Tampoc no recull necessàriament tota la realitat dels lloguers de temporada o turístics. Segons el registre de fiances la tendència és clara: els preus augmenten mentre disminueix el nombre de contractes registrats. Entre el 2023 i el 2025, aquests contractes van caure un 21,7%.

En el mercat de compravenda, el 2025 no es va registrar cap venda d'habitatge nou al municipi, mentre que es van vendre 97 habitatges de segona mà, a un preu mitjà de 1.033,19 euros per metre quadrat construït. Al nucli urbà de Tremp, el preu màxim registrat va arribar als 3.650 euros per metre quadrat, per sobre del màxim de Sort però també de Tàrrega, Mollerussa, Balaguer i de la major part dels municipis del Segrià de més de 2.000 habitants, amb l'excepció d'Alpicat, Torrefarrera i Lleida.

Tremp arriba així a preus propis de zones immobiliàries molt tensionades, com la Seu d'Urgell, però sense disposar de la mateixa intensitat turística ni de la mateixa activitat econòmica que caracteritzen altres territoris del Pirineu.

La contradicció es fa encara més evident quan observem el parc d'habitatges. El 2021 Tremp tenia 4.729 habitatges, però només 2.497 eren principals. D'aquests, un 21% eren de lloguer. A més, segons dades del consell comarcal, almenys 350 habitatges no principals no registraven consum d'aigua, un indicador que apunta que estan buits tot l'any. Aquestes dades, des d'un punt de vista econòmic i social, són brutals.

La manca de nova construcció ve de lluny. Després de la crisi immobiliària i bancària del 2008, l'activitat constructora a Tremp va caure fortament. Des del 2013, els anys sense cap construcció nova acabada s'han repetit. 2017, 2020, 2021, 2024 i 2025. 
 
La declaració de Tremp com a municipi de mercat residencial tensionat pot formar part de la resposta, però no resol per si sola la manca de construcció, la rehabilitació pendent ni la feblesa econòmica local. 

A tot això s'afegeix l'efecte de la ciutat "gruyère": solars urbans buits i edificables als carrers de Barcelona, Girona i Lleida, a la part baixa del carrer Tarragona, a Francesc Macià, Montllobar i Sant Roc, entre altres indrets. Això sense tenir en compte totes les zones de "desenvolupament" urbanístic. Hi ha espais per edificar, però això no significa que la promoció immobiliària sigui econòmicament viable o que els habitatges resultants siguis assequibles.

El problema de fons és que Tremp té una economia poc diversificada, a més d'un índex socioeconòmic territorial de 87,6 sobre 100 el 2024, per sota de la mitjana catalana, i una renda per habitant també per sota de la mitjana el 2023 amb un índex de 89,4 sobre 100, caient des de 2020 quan s'havia arribat al 91.2. 

L'evolució del valor afegit brut (VAB) reflecteix una transformació important de l'estructura econòmica trempolina. Entre el 2011 i el 2023 el pes de l'agricultura va baixar del 2,45% al 1,37%, el de la indústria; del 4,3% al 2,92%, i el de la construcció del 13,61% al 10,01%. En canvi, els serveis van passar del 79,63% al 85,68%.

Tremp és, sens dubte, un municipi de serveis. Però la concentració creixent en aquest sector també planteja preguntes sobre la capacitat de mantenir una base productiva diversificada, generar economies d'escala i retenir activitat econòmica al territori.

El VAB nominal del sector de la construcció va passar de 15,5 milions d'euros el 2011 a 16,1 milions el 2023. Si descomptem l'efecte de la inflació mitjançant l'IPC, els 16,1 milions del 2023 equivalen aproximadament a 12,6 milions d'euros del 2011: una reducció estimada del 18,5%. Pràcticament tot en obra pública, reparacions d'immobles vells, i promocions fora de la comarca; res de construcció d'habitatges nous aquí. I a sobre, cada cop hi ha menys rehabilitacions.

Malgrat les dificultats, Tremp té prop d'un miler d'habitants més que a començaments del segle XXI. La població menor de 14 anys va passar de poc més de 600 persones el 2006 a més de 900 el 2011, i posteriorment va retrocedir fins a situar-se al voltant de les 800 persones en els darrers anys de la sèrie. Però el creixement demogràfic no garanteix que els joves puguin emancipar-se, trobar una feina qualificada estable o desenvolupar un projecte de vida al territori. La manca d'habitatge assequible és un obstacle important, però també ho és la limitada diversificació productiva i la dificultat de generar ocupació ben remunerada fora del sector serveis.

Cal replantejar les polítiques econòmiques i socials per donar un futur al jovent, tant en l'habitatge en concret com en l'economia en general. Les necessitats del Pallars Jussà no són necessàriament les mateixes que les de les grans ciutats, la plana de Ponent o les comarques amb una forta especialització agroindustrial. Aplicar les mateixes receptes a realitats econòmiques diferents pot deixar sense resposta els problemes específics del territori.

L'ensorrament dels edificis de l'Era del Comú és més que un incident urbanístic. Simbolitza la contradicció d'un municipi on l'habitatge és cada vegada més car, hi ha immobles potencialment recuperables i, al mateix temps, edificis que desapareixen.

Cal combinar la rehabilitació del parc existent, la mobilització dels habitatges recuperables, l'activació dels solars urbans i la promoció de nova construcció amb una política econòmica que diversifiqui l'activitat productiva i generi ocupació de qualitat. No endebades, fins i tot el material de construcció ha de ser "importat" de comarques foranes -amb preus del gasoil que fan inviable l'incentiu dels promotors- degut a la pèrdua progressiva del teixit productiu comarcal. 

Tremp necessita polítiques d'habitatge, però també una estratègia econòmica adaptada a la seva realitat territorial, un canvi de paradigma en les polítiques públiques de desenvolupament i sostenibilitat de la "perifèria" catalana. No n'hi ha prou amb confiar que el mercat resoldrà unes contradiccions que es reprodueixen des de fa anys, perquè no ho farà.

Jacinto Bonales Cortés