L'habitatge, que ens Okupa

Senyor director,

Aquests darrers dies, l’accés a l'habitatge, ens està «okupant» pràcticament tot l’espai del debat polític per a les properes eleccions del 29 de novembre, on s’abordaran les noves polítiques, possiblement sense sentit, a nivell nacional, provincial i local.

Però, i si ens centrem en Tremp? Que és la nostra ciutat i tenim els nostres propis problemes...

Quan un propietari vol llogar, en primer lloc, analitza si posar un habitatge en règim de lloguer li generarà ingressos, i beneficis, o no? Rendibilitat esperada, riscs en diferents casuístiques (impagament, mal ús, una mala convivència, despeses necessàries per a poder recuperar habitatge en les condicions inicials d’un període contractual).

A Tremp, el preu mitjà del lloguer està al voltant dels 400 euros/mes. Quantitat que un cop has restat les despeses (comunitats, derrames, tributs, impostos, manteniments diversos, etc.), l'import resultat oscil·la sobre el 35%, el que vol dir que la neta està al voltant dels 260 euros mensuals.

Una renda bastant baixa, comparada amb el 90% de les capitals de comarca d’arreu de Catalunya.

En aquest moment, si avaluem el risc, ens adonem que actualment el sistema no garanteix una resposta ràpida davant l'impagament, o qualsevol problema derivat; vol dir que el risc augmenta de manera significativa i això incideix en la decisió final d'arrendar o no, l'habitatge.

L'Agència Catalana d’Habitatge de la Generalitat de Catalunya, mitjançant molts ajuntaments, va crear un sistema Borses d'habitatge amb el programa de la Xarxa Mediació Lloguer Social, que redueixen aquest risc, però no l’elimina.

A Tremp tenim aquest servei i funciona molt bé, però no és suficient en alguns casos, un fet que provoca que alguns propietaris, a llarg termini, retiren els seus habitatges del mercat i els destinen a altres usos com el habitatges turístics o simplement decideixen mantenir-los buits. Per contra, hi ha un nombre creixent de persones que arriben a Tremp i necessiten pis, joves per emancipar-se, noves necessitats socials...

Conclusió, el sistema actual no funciona, ja que l'oferta no dona resposta a la demanda i al final veiem que la situació actual només genera inseguretat, fa que hi hagi menys oferta i, en conseqüència, preus més alts i persones que no poden accedir a un habitatge.

I en aquest moments el debat polític actual se centra en cercar culpables i obviar les causes de la pujada de preus, per conseqüència, creant un conflicte entre propietari i llogater, quan ambdós són les víctimes d'un sistema que no permet que hi hagi suficient habitatge i que garanteixi drets a propietaris i a llogaters, que respecti el dret a la propietat i el dret a un habitatge com un bé comú.

Què s’hauria de fer? Molt simple, eliminar el màxim de càrregues per al propietari quan un pis es posa a lloguer social, així com la simplificació dels procediments, tant judicials com administratius, si escau.

Els poders judicials necessiten ser reforçats per a protegir al propietari de cara un desnonament per manca de pagament, o una okupació quan l'habitatge és usurpat de manera il·legal, entre d’altres... i a la vegada protegir els llogaters en cas que un fons voltor vulgui prendre decisions en contra del dret de l'habitatge o purament per especular. Si el sistema és més garantista pel llogater i pel propietari, de ben segur que serà més fàcil que hi hagi més pisos i més persones tinguin habitatge, i a la vegada posar límit als fons voltors que volen especular amb l'habitatge.

I com no, si detectem vulnerabilitat social al drets del llogater, seria recíproc per al poder judicial i, sobretot, poder obtenir atenció d'urgència de les administracions públiques sense traslladar la càrrega psicològica al propietaris particulars (com es va fer durant el Coronavirus SARS, injustificadament).

Facilitar aquells lloguers que s’adaptin a les condicions i rendes, analitzant les franges d’edat, sense manllevar la qualitat de vida i òbviament la creació de nous habitatges de protecció oficial, cosa que en aquests darrers 20 anys no s’han construït a Tremp, ni al Pallars.

Sembla un acudit, i dels dolents... A Tremp, el municipi més extens de Catalunya, és un municipi tensionat de lloguer... i per contra no es pot garantir qualitat de vida i accessibilitat a l'habitatge als trempolins i trempolines.

Estem compromesos en primera línia en polítiques d'habitatge i lluitarem i donarem suport per la cessió de terrenys per a futures promocions d'habitatges de protecció oficial...

Ampliar el parc públic d'habitatge és una prioritat per Ara Tremp!! I ens aferrem a la teoria, que s'ha demostrat vàlida, que diu que com més seguretat jurídica i menys càrregues tributàries tingui un propietari en el lloguer de seu habitatge, hi haurà més oferta i a preus molt més assequibles.

Pep Fillat
Candidat d'Ara Tremp a l'alcaldia del municipi