Jaume Fiella, un pallarès al Vaticà

Actualment, el cognom Fiella està desaparegut, almenys a Catalunya. Així i tot, si ha aconseguit sobreviure al pas dels segles és gràcies a un pallarès i trempolí il·lustre: Jaume Fiella. La major part del seu llegat continua viu a través de l'Hospital de Pobres que va fundar, i que amb el temps ha acabat convertint-se en la residència Fundació Fiella, una institució marcada per la tragèdia durant els últims anys.

Però si la figura d'aquest religiós trempolí també ha arribat fins als nostres dies és perquè se'l considera com el 47è president de la Generalitat. Un fet, però, que convé explicar amb moltes cometes, ja que la institució que va "presidir" -de manera gairebé anecdòtica- no tenia res a veure amb l'actual òrgan d'autogovern de Catalunya, recuperat per darrera vegada el 1977.
 
Jaume Fiella i Capdevila va néixer a Tremp a mitjan del segle XV, fill de Joan Fiella i de Constança. Des de ben jove va voler dedicar-se a la carrera eclesiàstica, estudiant dret canònic a la seva ciutat natal. Va continuar els seus estudis a Lleida i més tard a Tolosa de Llenguadoc durant 11 anys. Finalment, l'agost de 1471 es trasllada a Roma, on obté el grau de doctor en dret civil i canònic.
 

Un pallarès a la cúria vaticana

A la capital dels Estats Pontificis, Fiella és nomenat abreviador pel papa Sixt IV l'11 de gener de 1479. La seva tasca era escriure les butlles papals, els informes, documents i decrets a la Cancelleria Apostòlica. Durant el temps en què el trempolí va ser a Roma, doncs, va entrar en contacte amb el poder vaticà i, entre altres càrrecs, va arribar a assistir l'aleshores vicecanceller de la cúria pontifícia, el valencià Roderic de Borja.
 
Aquest influent personatge es convertiria, l'any 1492, en el pontífex Alexandre VI, i seria recordat com un dels papes més polèmics. El seu predecessor, Innocenci VIII, esmentava Fiella com a escrivà i "familiar" del futur papa Borja. Durant la seva estada al Vaticà, doncs, el religiós pallarès va anar guanyant poder i influència dins l'Església, com també prebendes i beneficis en diversos bisbats catalans.
 

Degà i canonge de Barcelona

L'ascens de Jaume Fiella a Roma i al Vaticà semblava no tenir aturador. Tot i la distància, però, mai va trencar el seu lligam amb Tremp, on tenia tres germans i diversos nebots amb qui sempre va tenir relació i va ajudar amb la seves influències. El seu poder tampoc va passar desapercebut a la seva ciutat, on els canonges i beneficiats van intentar valer-se dels seus contactes a Roma per intentar obtenir un privilegi.

Concretament, van demanar-li que només els fills de Tremp poguessin ser nomenats canonges i beneficiats de l'església. Ell, però, tal com escrivia mossèn Miquel Lledós, va rebutjar la petició dels seus conciutadans, afirmant que no era pertinent i que la tramitació seria molt costosa.
 
L'any 1488, la carrera de Fiella fa un salt endavant: és nomenat degà del capítol barceloní, la primera dignitat eclesiàstica de la ciutat, només per sota de l'episcopal. Un any després, també és acceptat com a canonge de Barcelona. Malgrat aquests nomenaments, però, va continuar vivint a Roma, almenys fins a mitjan dècada dels noranta, quan ja participava a la cort de Barcelona.
 

Fiella, inquisidor

Tot i ser lluny del Vaticà, en terres catalanes la influència de Jaume Fiella no va minvar. Ans al contrari. Prova d'això són les nombroses sentències arbitrals i actuacions públiques que va haver de dur a terme com a degà quan es produïen disputes o discòrdies entre el clergat català.

Ara bé, una de les facetes menys conegudes d'aquest trempolí medieval és la d'inquisidor. Com a vicari general dels bisbes de Girona, Barcelona i de l'arquebisbe de Tarragona, Fiella va prendre part en nombrosos actes de la Inquisició, condemnant i sentenciant heretges, així com en actes de fe a la capital catalana.
   

Diputat eclesiàstic de la «Generalitat»

Com comentàvem al principi, la figura de Jaume Fiella també ha passat als annals de la història perquè se'l considera com el 47è president de la Generalitat de Catalunya. Un fet, tal com exposa la doctora Rosa Salicrú Lluch al llibre editat l'any 2003 sobre aquest pallarès il·lustre, que convé matisar.

La institució de la qual va formar part -aleshores anomenada Diputació del General- no tenia massa a veure amb l'actual. Aquella "Generalitat" medieval era una comissió permanent de les Corts catalanes, i la seva funció era, almenys durant els primers temps, només fiscal (recaptar impostos, aprovar préstecs al rei, etc). A més, els diputats eren escollits per sorteig mitjançant el règim de "sac i sort".
 
D'altra banda, que Fiella tingui el títol de "president" també és fruit de la casualitat, ja que l'estructura d'aquell òrgan també era diferent: tenia tres diputats, un per cadascun dels braços que formaven part de les Corts (militar, reial i eclesiàstic). Per qüestions de protocol, l'eclesiàstic era sempre anomenat el primer. En cap cas, però, significa que Jaume Fiella tingués un paper més important que els altres dos.

De fet, l'atzar també va convertir Jaume Fiella en "president" el 18 de juliol de 1514.  Prèviament, el 1512, havia estat escollit Joan d'Aragó, que va haver de renunciar. El següent nom tret del "sac" va ser Guerau de Recasens, que al seu torn va plegar per problemes de salut. Fiella va ser triat en el tercer sorteig, i com que el mandat només podia durar tres anys, el seu pas -gairebé anecdòtic- per la Diputació del General es va acabar el 31 de juliol de 1515.
 

 

L'Hospital de Pobres de Tremp

Sense dubte, la petjada més important d'aquest personatge és encara visible a la seva ciutat. Poc abans de la seva mort, el 3 de setembre de 1521, Fiella firmava des de Barcelona el document que fundava l'Hospital de Pobres, actualment edifici que alberga el Jutjat de Tremp. Una institució que no complia les funcions actuals d'un hospital, sinó que servia per donar aixopluc a pobres i peregrins.

Segles després de la mort de Fiella (setembre de 1522), l'hospital es va quedar petit, i el 1836 es va traslladar als afores de la ciutat, a l'antic Convent dels Caputxins. Sis anys més tard, va ser cedit a la població i poc després s'hi va instal·lar la comunitat de monges de l'Immaculat Cor de Maria.

Ja durant el segle XX, des de 1912 a 1992, l'edifici va funcionar com a hospital comarcal, i posteriorment va passar a ser la residència Fundació Fiella. Un centre geriàtric que 500 anys després de la seva fundació, el desembre del 2020, va patir un brot de mortal de Covid-19 que es va cobrar la vida de 64 dels 142 residents. Aquesta, però, és una altra història encara per tancar.


 Llegeix tots els reportatges de Pallars Digital a la secció Aixaldes

Altres notícies que et poden interessar