Carlos Duran: «El Pallars Jussà és pura veritat, la comarca més autèntica de Catalunya»

Carlos Duran (Barcelona, 1977), arrelat des de petit a Salàs de Pallars, manté un vincle vital indestructible amb el Pallars Jussà malgrat residir des de fa uns anys a Barcelona. Pioner digital des dels anys 2000, el 2012 va revolucionar el sector de les autoescoles fundant hoy-voy, una xarxa de centres low cost amb preus dinàmics que avui supera els 500 treballadors i una cinquantena de centres.


En aquesta trobada reflexiona sobre la gestió humana, un èxit allunyat del patrimoni material, la seva faceta musical amb Arroz Rojo i els reptes del Pallars en matèria d'habitatge i de mobilitat sostenible.

- Diuen que els salassencs tenen un caràcter especial. Quins records guardes de la teva infantesa a Salàs i com ha influït créixer-hi a la teva personalitat?

- Jo vaig arribar a Salàs de Pallars l'any 1979 amb només dos anys. Érem una família nombrosa de cinc germans; el meu pare treballava a la central nuclear d'Ascó i veníem de Flix, a la Ribera d'Ebre. Vam aterrar a Salàs una mica per atzar, bàsicament perquè el pare buscava casa a la Vall Fosca, on el van destinar, però no en va trobar cap de disponible. Fa gairebé mig segle, la vida als pobles era una altra cosa: hi havia moltíssima activitat al carrer, una canalla nombrosa i una xarxa social natural on tothom es relacionava cara a cara. Vaig fer tota l'escolarització al Col·legi Sagrada Família de la Pobla de Segur i allà vaig construir el meu cercle d'amics íntims, un grup que s'ha mantingut ferm fins avui. Haver crescut al camp, en plena natura i en una època neta de distraccions digitals o pantalles, et configura inevitablement una escala de valors i una manera molt directa d'entendre la realitat.

- Amb el ritme tan frenètic que exigeix dirigir una gran empresa, el Pallars continua sent el teu refugi per agafar aire o és on trobes la inspiració?

- Per a mi és, per damunt de tot, el lloc on desconnectar del soroll del món. Quan vinc al Pallars vinc a trobar-me amb la colla de sempre, a compartir sobretaules infinites, sortir de festa i passar una tarda llarga i relaxada al llac de Sant Antoni. M'apassiona el clima que tenim, la grandesa del paisatge i considero sincerament que el Pallars Jussà és la comarca més autèntica de tot Catalunya: és la més extensa i alhora la proporcionalment menys poblada. Aquest territori té una màgia molt singular, salvatge i honesta. Per a mi, el Pallars és pura veritat.
 
- Ara vius al Maresme. Puges sovint?

Depèn molt de l'època de l'any i dels cicles de feina. Temps enrere hi pujava pràcticament cada cap de setmana; com que residia en un pis al bell mig de Barcelona, trobar el silenci era una necessitat urgent i, a més, tinc una cabanya al Club Nàutic Sant Antoni. Fa quatre anys, però, em vaig traslladar a viure a una casa a Alella, i en canviar el confort diari, la necessitat d'escapar s'ha matisat. Així i tot, la comarca és innegociable: a l'estiu no puc fallar al llac i a l'hivern hi pujo sovint a esquiar. Si abans hi venia 20 cops a l'any, ara hi pujo amb menys freqüència, però el sentiment de necessitar-lo continua sent exactament el mateix.

«El Pallars Jussà té una màgia singular; és la comarca més extensa i proporcionalment la menys poblada, per a mi és pura "veritat"»

- L'any 2012 vas sacsejar el sector de les autoescoles creant la marca hoy-voy. Quina mancança vas detectar que ningú altre veia?

- Vam obrir portes el gener del 2012 amb una idea molt definida: aplicar al món de l'aprenentatge del volant les mateixes lògiques d'èxit de les aerolínies o el sector hoteler, fusionades amb un motor tecnològic en una indústria tradicionalment antiquada i poc avesada al món digital. Vam néixer com la primera autoescola low cost del món. Vam desenvolupar un algorisme de preus dinàmics mitjançant el qual el cost d'una classe pràctica fluctuava en funció directa de la demanda i de l'antelació de la reserva web. Això ens va permetre oferir preus molt competitius i connectar de seguida amb el públic jove. La resposta va ser fulgurant: el desembre d'aquell mateix 2012 ja érem l'autoescola amb més alumnes matriculats de tot l'Estat operant des d'un únic establiment a Barcelona, amb 2.000 estudiants el primer any. Aquell creixement exponencial ens va exigir una agilitat immediata en la presa de decisions.

- Quines xifres mou actualment el projecte i quina presència teniu?

- Avui disposem de 48 autoescoles operatives i actualment som un equip de 513 persones a tot l'Estat espanyol. Gestionem una flota de 318 vehicles, dels quals 18 ja són 100% elèctrics, i estem ultimant l'obertura imminent de quatre seus noves. Funcionem amb un format híbrid de locals propis i franquícies, impulsades molt sovint pels nostres propis professors. De fet, som l'única marca del sector amb presència consolidada a més de dos comunitats autònomes: tenim 33 centres a Catalunya i la resta repartits per Mallorca, Castelló, Cartagena, Torrevella, Madrid, Lleó, Santander, Saragossa, Valladolid i Múrcia, seguint un patró de geomàrqueting molt calculat.

- Com es gestiona aquest salt d'escala?

- La clau va ser escoltar el nostre propi equip: van ser dos professors nostres els qui ens van proposar inaugurar seu a Granollers, i va ser llavors quan vam formalitzar el model de franquícia. Aquesta fórmula permet que el professional arrelat lideri el seu equip humà mentre nosaltres aportem el múscul tecnològic i corporatiu. Als serveis centrals del districte 22@ de Barcelona hi treballem una trentena llarga de persones coordinant tota l'operativa. Després de Granollers van venir Badalona, l'Hospitalet de Llobregat, Santa Coloma i un ritme sostingut d'unes cinc o sis obertures anuals.
 
- Què ha estat el més complex d'administrar en aquesta expansió?

- Sobretot el factor humà: gestionar les emocions, l'alineament i les expectatives dels franquiciats és un repte constant. En segon lloc, patim una dependència estructural severa de l'administració pública pel col·lapse d'examinadors de trànsit, les vagues recurrents i les llistes d'espera oficials. I finalment, el repte tecnològic constant de renovar el programari perquè les eines no quedin obsoletes davant les noves tendències.

«L'èxit no són els diners; és llevar-te al matí i que el projecte t'il·lusioni i generi un ambient sa»

- Com mesures l'èxit professional i personal?

- Per a mi l'èxit consisteix en llevar-te al matí i sentir que allò que tens sobre la taula t'il·lusiona, et suposa un repte i et manté viu. No el mesuro pas en paràmetres financers. No tinc fills ni el desfici d'acumular un patrimoni immobiliari o econòmic que, al capdavall, sempre és efímer i volàtil. L'autèntic triomf ha estat consolidar un projecte comunitari sa, on la gent vingui a la feina a gust i els alumnes aprenguin de forma honesta, transparent i divertida.

- Molts no recorden que molt abans de hoy-voy ja vas emprendre a Internet amb segell pallarès...

- L'any 2001 vaig fundar a Barcelona l'agència de desenvolupament Imaginalia. Un dels nostres primers grans desafiaments va ser precisament crear la primera guia telemàtica comarcal de la zona: lopallars.com. Vam dissenyar un portal pioner, que incloïa cartellera cultural, horaris de transport i una guia exhaustiva amb més de 200 comerços locals censats. Arran d'això vam produir centenars de pàgines web, primer als establiments del Pallars i després a Barcelona. Però quan el mercat va canviar amb l'entrada de gestors com WordPress, vam redirigir tot aquell coneixement en màrqueting en línia i programació per transformar l'ensenyament de la conducció.

- Què defineix, per a tu, l'esperit emprenedor?

- És una pulsió d'inquietud interna; la necessitat d'actuar per transformar el teu entorn immediat o donar un tomb a la teva realitat. A mi la incertesa d'arrencar una idea des de zero m'ha injectat sempre una vitalitat enorme. Tot i això, ara que estic a punt d'arribar als 50 i després de tot el que vam viure amb la pandèmia, miro de desaccelerar un punt la maquinària i trobar espais de calma.

«Amb lopallars.com vam crear el 2001 la primera finestra digital del territori»

- Als 40 vas debutar en el món de la música amb la banda Arroz Rojo. Com vas viure aquella etapa?

- Formar la banda als 40 va ser un viatge extraordinari. L'any 2020 vam entrar a l'estudi a gravar el nostre primer disc i el vam presentar a Barcelona al gener i al Pallars a principis de març, tot just uns dies abans que es decretés el confinament per la Covid-19. Aquella aturada sobtada va tallar la dinàmica de presentacions en sec. Després vam fer alguns recitals, però l'energia col·lectiva ja no era la mateixa. Ara fa tres anys que no componc cap tema per manca de focus creatiu, però guardo aquell disc com un aprenentatge preciós.
 
- Com analitzes les connexions i la mobilitat al Pirineu des de la teva experiència?

- Crec que la incorporació a la integració tarifària ha suposat un estalvi substancial per als viatgers que es desplacen cap a l'àrea metropolitana, tot i que els trajectes en transport públic continuen sent excessivament llargs i cal optimitzar-ne la freqüència. Per carretera hem guanyat molt: en relativament pocs anys, anar de Salàs a Barcelona ha passat de requerir tres hores i mitja llargues a fer-se còmodament en dos hores. A més a més, som a les portes d'un canvi de paradigma absolut: en una dècada el vehicle autònom i els sistemes de mobilitat elèctrica s'imposaran amb força arreu del país.

- És viable aixecar iniciatives empresarials modernes des del Pallars avui dia?

- Infinitament més que fa 20 anys. Els canals de comunicació i la fibra òptica han democratitzat la feina remota; jo mateix fa pràcticament un any que gestiono la companyia telemàticament mitjançant videoconferències sense trepitjar la seu diàriament. El gran fre actual per retenir talent no és tecnològic, sinó estructural: cal abordar amb urgència l'emergència de l'habitatge. El lloguer al Pallars s'ha disparat de manera desorbitada per culpa de la paràlisi constructiva i la proliferació d'apartaments turístics.

«En una dècada el vehicle autònom i els sistemes de mobilitat elèctrica s'imposaran amb força arreu del país»

- Tens en cartera algun projecte pensat específicament per al Pallars?

- Fa un temps vam dissenyar una proposta per engegar una escola de música comarcal, però no vam trobar la sostenibilitat econòmica. També vaig desenvolupar una eina digital per a propietaris de gossos que va assolir milers d'usuaris, però ens va mancar un model de negoci. En l'actualitat, estic estudiant amb un soci la implantació d'infraestructura de càrrega ràpida per a vehicles elèctrics al Pallars, un àmbit on encara presentem un dèficit molt evident que urgeix solucionar.

- Què creus que li falta al Pallars?

- Més habitatge accessible per als joves i una infraestructura de transport públic més ràpida i competitiva.

- I què li sobra?

- Bona gent. El Pallars està ple de bona gent. De persones de veritat.  Fes clic aquí per veure totes les entrevistes de Pallars Digital

Altres notícies que et poden interessar