En defensa del pàdel a Tremp i de qui el fa possible

Senyor director,

En els darrers dies s’ha publicat en aquest diari una carta anònima criticant la situació de les pistes de pàdel de Tremp i la seva gestió. Posteriorment, el gestor de les instal·lacions i professor, Toni Sánchez, ha respost exposant la seva versió dels fets i explicant la realitat que hi ha al darrere.

Com a grup de jugadors/es no anònim, volem aportar una visió diferent, més completa i, sobretot, més justa amb la persona que, en gran part, ha fet possible que avui existeixi el pàdel a Tremp tal com el coneixem.

Un creixement que no és casualitat

Fa poc més d’un any i mig, el pàdel al Pallars tenia una presència molt limitada. No hi havia estructura, ni dinamització, ni una comunitat consolidada. Des de llavors, gràcies a la feina constant d’en Toni, el nombre de jugadors i sobretot de jugadores, s’ha multiplicat, s’han creat grups, competicions, tornejos i una autèntica afició.

Això no ha passat per casualitat. Ha estat fruit de moltes hores de dedicació, organització i compromís que van molt més enllà d’una simple gestió de pistes.

Diferenciar responsabilitats

Creiem important aclarir un punt clau: no tot depèn del gestor local.

Les pistes són d’una empresa privada i estan ubicades en un terreny que tampoc li pertany. Això implica limitacions clares en aspectes com:

• millores estructurals
• il·luminació
• drenatge exterior
• inversions de major envergadura

Tot i així, s’ha treballat constantment en el manteniment dins de les possibilitats reals, sovint de manera ràpida i voluntariosa després d’episodis de pluja o incidències.

Crítica sí, però amb responsabilitat

Entenem que hi pot haver aspectes millorables. És legítim i necessari assenyalar-los. Però creiem que la forma també importa.

Una crítica anònima, amb afirmacions que no sempre s’ajusten a la realitat, no és la millor manera de construir ni de millorar un projecte col·lectiu. Encara més quan moltes d’aquestes qüestions es podrien haver tractat directament amb qui està al capdavant i sempre ha estat accessible.

El pàdel a Tremp no necessita enfrontaments ni desgast intern. Necessita diàleg, implicació i propostes.

Un problema estructural: les instal·lacions

Si alguna cosa han deixat clara tant la crítica com la resposta, és que el veritable problema va més enllà d’una persona o una gestió concreta.

El pàdel al Pallars té un límit evident:

• instal·lacions a l’aire lliure, sense opció indoor
• climatologia adversa durant diversos mesos
• impossibilitat de consolidar una escola o competir en igualtat

Això no és responsabilitat d’un gestor, sinó una realitat territorial que requereix implicació institucional i col·laboració públic-privada.

Agraïment i reconeixement

Volem expressar públicament el nostre agraïment a Toni Sánchez per la seva feina, la seva implicació i la seva proximitat.

Més enllà d’encerts o errors, que tots podem tenir, hi ha una cosa indiscutible: sense el seu esforç, avui el pàdel a Tremp no estaria on està.

Ha estat professor, organitzador, dinamitzador i, moltes vegades, la persona que ha estat allà per resoldre problemes que ni tan sols li corresponien.

Mirar endavant

El pàdel a Tremp i al Pallars té futur, però aquest futur no es construeix des de l’anonimat ni des de la crítica destructiva.

Es construeix:

• sumant
• col·laborant
• implicant-se
• i reconeixent la feina de qui ja està estirant del carro

Per la nostra part, ho tenim clar: apostem per seguir fent créixer aquest esport, i ho fem donant suport a les persones que el fan possible.

Gràcies, Toni.

Per acabar, volem dir-ho clar: gràcies, Toni.

Gràcies per totes les hores que hi has dedicat, moltes d’elles invisibles.

Gràcies per la paciència amb tots nosaltres, dins i fora de la pista.

Gràcies per implicar-te més enllà del que et tocaria.

Gràcies per fer créixer no només un esport, sinó també una comunitat.

Sabem que no sempre és fàcil, i menys quan es reben crítiques que no reflecteixen tota la realitat. Però molts de nosaltres sí que veiem i valorem la feina que hi ha al darrere.

Per això, avui més que mai, tens el nostre suport.

Alex Bosch Cortes
Aleix Sanmarti Lorente
Ainet Marí Ruiz
Anaïs Noray-Espeig André
Anna Escales Bruna
Anna Grau Feliu
Anna Martín Solo
Antoni Poch Domingo
Ares Palau Sánchez
Ares Ribalta Canal
Carmen Tamarit Gimenez
Carlos Tobar Pascual
Cristina Moreno Campos
Cristina Prió
Cristina Ruiz Vives
Cristina Sevillano Martínez
Daniel Mateo Vila
David Martínez Parra
Dolors Guixa Boixereu
Elvira Silva Botana
Estefania Montané Ros
Eva Carmona Bardella
Gabriel Osternaud
Gemma Mitjana Rosell
Iker Carreto
Iulia Besliu Guzun
Joan Carles Segura
Josep Carmona Bardella
Juan Betriu
Juli Pérez Rivera
Kirian Barnes Trinidad
Laia Feliu Fabà
Laura Duarte Gallardo
Mar Foix
Maria Güell López
Maribel Priego Cayuela
Marina Casades Cornet
Marta Felip Arjona
Mercè Verdeny Colomina
Nagi Domènech Roca
Olga Cuevas i Melis
Oscar Marí i Matz
Ot Marí Ruiz
Ramon Jose Obiols
Robert Batalla Anguita
Roger Fernández Marín
Rosa Sanz Palacios
Sandra Hervas Marco
Sílvia Bernadó Moreno
Sílvia Díaz Pérez
Sílvia Paüls Prieto
Sònia Llenes Espigares
Susana del Rio Oliver
Susanna Diaz Perera
Toñi Rodríguez Pérez
Verónica Roca Suárez
Xavi Puy Muñoz
Xavier Regalés Arrufat
Xavier Silva Blanch
Zulema Salazar Gutiérrez