Quan la singularitat d'Aran reforça el Pirineu

Senyor director,

Des del Pirineu sabem bé què vol dir que les decisions importants es prenguin lluny del territori. Sabem què passa quan una norma pensada des d’una lògica uniforme s’aplica a realitats que no ho són. Per això, el pas que el Parlament de Catalunya va fer el passat 25 de febrer no és només una qüestió tècnica: és un missatge polític que ens parla a tots els territoris de muntanya.

Aquell dia es va aprovar la modificació del text refós de la Llei municipal i de règim local pel que fa al règim jurídic aplicable a l’Aran. Pot semblar un ajust normatiu. En realitat, és una afirmació clara: la singularitat institucional no pot quedar en el terreny simbòlic, ha de tenir conseqüències jurídiques.

Durant anys, el Conselh Generau d’Aran s’ha trobat amb dificultats derivades de l’aplicació automàtica d’una normativa general pensada per a municipis ordinaris. En qüestions d’organització, pressupostos o exercici de competències, la lògica uniforme no encaixava amb una realitat reconeguda com a singular per l’Estatut d’Autonomia de Catalunya i per la Llei de règim especial d’Aran.

La reforma estableix un principi senzill i important: la legislació general només s’aplicarà a l’Aran amb caràcter supletori i sempre respectant el seu règim propi. Dit clar: primer preval l’autogovern aranès; la norma general complementa, però no limita.

Aquest matís és, en realitat, un canvi de mirada. L’autogovern aranès no és merament administratiu; és polític. I si és polític, no pot quedar subordinat de manera automàtica a un esquema pensat per a altres realitats.

La Declaració institucional adoptada a la Comissió Bilateral Generalitat– Conselh Generau d’Aran del 9 de gener de 2025 ja apuntava aquesta voluntat. Ara s’ha convertit en llei. És passar del reconeixement de facto a la consolidació jurídica.

Però aquest pas no afecta només l’Aran. Des del Pallars, des de l’Alt Urgell, l’ Alta Ribagorça, la Cerdanya o el Ripollès, sabem que la complexitat territorial no és un problema a corregir, sinó una realitat a governar amb intel·ligència. El que avui reforça l’autogovern aranès envia un senyal més ampli: el país és plural, i el marc normatiu ha de saber-ho reconèixer.

Aran no és qualsevol vall. Té llengua i institucions pròpies, i una tradició d’autogovern que forma part del patrimoni polític del conjunt de Catalunya. Protegir aquesta singularitat no fragmenta el país, al contrari, l’enriqueix i el fa més fort.

Com a diputada del Pirineu, crec que aquest és el camí: un model d’autogovern que no uniformitza per comoditat, sinó que adapta les regles a la realitat. Quan el respecte institucional es converteix en norma, no només guanya l’Aran, guanya el Pirineu, i guanya el país.

Neus Comes i Pon
Diputada del PSC per Lleida, Pirineu i Aran al Parlament de Catalunya