La geometria oculta de Sant Joan d'Isil

Senyor director,

Aquesta compacta església del Pallars Sobirà, mostra una empremta escultòrica que recorda altres de la Vall d’Aran en els capitells de la porta i els permòdols de la cornisa. Situada al fons de la Noguera Pallaresa no està massa allunyada de la vall veïna. La seva traça encaixa molt bé amb la mesura del colze de 40 cm, present a Aran, Ribagorça i Pallars.

Es tracta d’un edifici molt compacte, del qual només en sobresurten els cilindres dels absis i no presenta un presbiteri profund com és típic a Aran i entorn. En la imatge de robustesa hi ajuda la simplicitat cúbica i una construcció que presenta pocs refinaments, com són només alguna mènsula o imposta i unes semi-columnes adossades a les pilastres principals. Li manquen algunes voltes i està parcialment coberta amb fusta, tot i posseir uns arcs torals prou destacats.

Amidada a colzes, la seva llum interior en planta i amplada seria de 30, mesurats però a cara de les pilastres dels murs nord i sud, pilastres de les quals en maca una al costat de la porta sud. El ritme de la plana en sentit longitudinal separa 9 colzes la tramada tipus entre arcs d’oest a est, però en la primera serien 8, just al costat de la capçalera. Cal destacar que el replanteig vibra lleugerament, com és usual en els edificis contemporanis, però hi destaca una inclinació major en la primera tramada de toral, els pilars centrals i les pilastres adossades als murs que foment un conjunt lineal.
 
En la irregularitat hi destaca un mur sud, de 5 pams de gruix, respecte els 3 dels murs nord, est i dels absis i potser la única explicació seria que es va voler la inclusió completa de les arquivoltes de la porta dins del mur.

En sentit transversal, la secció varia lleugerament essent la llum de la nau principal de 12 colzes a oest, a pla de la pilastra (sense comptar les columnes adossades), la qual dimensió s’amplia gradualment cap a est, on aquesta dimensió passa a ser la de l’arc triomfal de l’absis. S’endevina una alineació a cordill entre els dos extrems de la nau que indicaria l’alineació de les pilastres amb la seva lleugera obertura a banda i banda, de l’ordre de tres quarts de colze per costat.

El buit interior de la planta és d’una proporció inferior a una vegada i mitja l’amplada i el seu dimensionat ens recorda algunes tècniques vistes a Aran, més particularment a Arties, amb una voluntat d’abatre la diagonal del quadrat determinat per l’amplada i assolir la llargada com a rel de 2 d’aquesta magnitud. Si aquí l’amplada total és de 31 colzes (30 de llum més dos mitjos de les pilastres) i la llargada de 43 llavors la relació es pot comprovar en plànol i numèricament. Els 43 de llargada resulten de tres trams de 9, quatre arcs de 2 i una tramada final de 8 colzes. Cal fer esment que si aquesta tramada final fos també de 9 ens apartaríem massa de la relació √2, o de la diagonal abatuda. Val a dir que quan l’aproximació dibuixada no és prou ajustada es revela ràpidament que la construcció no és vàlida i no al acudir a la comprovació numèrica. La traça de la diagonal abatuda potser explicaria el fet que la primera tramada est d’arc toral, després de la capçalera, es desvia en planta de l’ortogonalitat prevista de l’ordre de quasi un colze en direcció oest i en la cara nord. Si fos així, potser una traça efectuada amb cordill durant el replantejament de l’obra explicaria aquest punt de desviament. 

En la secció transversal hi ha alguna sistemàtica dimensional que podem deduir. En primer lloc, l’alçada total interior seria també de 30 colzes sota coberta, amb una idea de secció quadrada. La nau central, fins la línia d’imposta de l’arrendada de la volta, seria de proporció 2:1, amb una alçada a 21 colzes. La proporció seria aproximada, mesurada a cara de les columnes adossades a les pilastres, amb una llum entre elles d’uns 10,5 colzes, dimensió que, de fet, varia al llarg de la nau per l’eixamplament gradual que hem mencionat. Però la dimensió 21 és fixa i la coincidència amb 2:1 respecte la llum en amplada és justificable, encara que variable localment. En planta en canvi, sembla més evident un ritme d’11x11 en l’intereix de pilastres (9 de llum + 1 per banda dels 2 del gruix del toral), que no pas de 10,5. Potser es va definir l’alçada del 21 colzes respecte la part més estreta de la nau, però la proporció entre llum de la nau i alçada fins la cornisa era una formula habitual i, en aquest cas, la voluntat d’arribar a la proporció 2:1 resulta  ambiciosa.

Finalment, podem esmentar que els arcs de la secció longitudinal, inclòs la volta de l’absis principal, tenen el seu centre a una cota que és una xifra rodona, això és, a 10 colzes del paviment. Valors de 10 i 20 són també presents a la façana, en la llum de la porta i la cornisa de la coberta.

Manel Larrosa