El
Govern ha donat llum verda aquest dimarts a un
decret llei de mesures urgents en matèria d’
urbanisme dissenyat específicament per al
món rural. La mesura busca que els
municipis de menys de 2.000 habitants puguin disposar de
normatives adaptades a la seva realitat, allunyant-se dels rígids models metropolitans que, fins ara, dificultaven el seu creixement i manteniment.
La portaveu de l'executiu,
Sílvia Paneque, ha destacat que aquest canvi legislatiu és una eina clau per afavorir l’
arrelament de la població. "Es tracta de donar
flexibilitat perquè els petits municipis puguin gestionar el seu futur
sense els obstacles burocràtics que han patit durant dècades", ha assenyalat.
Cal recordar que al
Pallars es consideren rurals tots els municipis a excepció de
la Pobla de Segur i de la
ciutat de Tremp, tot i que els nuclis agregats de la capital del Pallars Jussà sí que s'hi inclouen. Així ho dictamina l'
Estatut dels Municipis Rurals,
aprovat el juliol de 2025.
Menys burocràcia i més autonomia
La reforma introdueix
tres vies diferenciades per planejar el creixement dels pobles en funció de les seves expectatives. Per una banda, els
municipis amb creixement moderat, que podran tramitar un POUM rural, una versió simplificada del pla general que requerirà menys documentació i una avaluació ambiental molt més àgil.
D'altra banda, els
municipis sense creixement -aquells que no vulguin expandir-se- podran aprovar directament les seves pròpies normes de planejament via ple municipal, amb un informe previ de la comissió d'urbanisme. Per últim, trobem els
municipis amb gran creixement, que mantindran el procediment ordinari actual.
Impuls a la rehabilitació: masies i veïnats
Un dels punts més destacats és la creació d'un
inventari de construccions rurals. Aquest mecanisme permetrà als ajuntaments autoritzar la
rehabilitació d'edificacions en sòl no urbanitzable que havien quedat en un buit legal. Aquestes construccions es podran destinar a habitatge permanent, tallers artesans, turisme o activitats professionals, permetent fins i tot
ampliacions de fins a 150 m².
Així mateix, es reconeix la figura dels
veïnats rurals, que són aquells nuclis de població que es troben en sòl no urbanitzable i que tenen una antiguitat acreditada de 100 anys. En aquests espais, es facilitaran les llicències per rehabilitar, dividir habitatges o fins i tot construir en espais buits per
mantenir la vitalitat del nucli.
Adaptació de les obligacions públiques
El decret també corregeix exigències que sovint eren inassumibles per als petits consistoris. Per exemple, la
reserva obligatòria de zones verdes i espais lliures passa de 20 m² a 5 m² per cada 100 m² edificables. A més, s’eliminen els
mínims rígids d'habitatge protegit, permetent que cada poble els defineixi de manera "dimensionada i justificada" segons les seves necessitats reals.
Finalment, per agilitzar l’execució d’obres i la transició energètica, els ajuntaments podran fer
contractacions conjuntes de projecte i obra, i tindran accés directe als serveis d’
Infraestructures.cat i
L'Energètica sense necessitat de llargues licitacions.
Altres notícies que et poden interessar
Amb tu, el periodisme al Pallars és possible!
A Pallars Digital treballem per oferir-te una informació rigorosa, lliure i honesta. Per mantenir-ho, necessitem el suport i el compromís de persones com tu.
Subscriu-t'hi
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
