El gall fer, en situació crítica: la població a Catalunya cau un 58% en 20 anys

La supervivència del gall fer al Pirineu català penja d'un fil. Segons les dades de l'últim cens del 2025 recollides i publicades pel diari Regió7, la població d'aquesta au emblemàtica ha patit un descens dràstic: en només dos dècades, el nombre d'exemplars s'ha reduït un 58%.

Mentre que l'any 2005 es van comptabilitzar 581 mascles als punts de zel, la xifra ha anat caient de forma sostinguda fins als 360 detectats el 2015 i els 245 mascles actuals. El Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica admet que l'espècie ja ha desaparegut de més de la meitat dels seus emplaçaments tradicionals de cant.

Tot i que el gall fer manté una presència més estable en cotes altes, la regressió és especialment severa a les cotes baixes. El Pallars Jussà, juntament amb el Solsonès i el Ripollès, és una de les comarques on el retrocés és més marcat, evidenciant que les mesures de conservació aplicades fins ara no estan donant els resultats esperats.
 

Pressió humana i propostes de futur

Els motius d'aquest declivi són multicausals: el canvi climàtic, la fragmentació de l'hàbitat i la depredació de nius per part de guineus i fagina. Tanmateix, experts com Pau Vázquez, de l'entitat ADLO Pirineu, posen el focus en la gestió humana. Vázquez critica que les intervencions forestals en zones sensibles, com el bosc de Virós, poden ser contraproduents i aposta per mesures més dràstiques, com el tancament de valls o la limitació de l'accés en punts crítics, com ambdós vessants de Port Ainé.

A més, des d'ADLO Pirineu es planteja un debat que ja ha arribat al Parc Natural de l'Alt Pirineu: la reintroducció del linx boreal. Segons els naturalistes, aquest depredador podria ajudar a controlar els mesocarnívors que ataquen els polls del gall fer, restaurant l'equilibri de l'ecosistema pirinenc.
 

Fi dels marcatges invasius

Davant la fragilitat de l'espècie, la Generalitat ha canviat d'estratègia i des del 2022 ha prohibit les captures per col·locar emissors GPS, una pràctica que va causar la mort per estrès d'almenys sis exemplars des del 2004. Ara, el repte és aconseguir que el silenci no s'imposi definitivament a les pinedes del Pallars i que aquesta au en perill d'extinció hi pugui subsistir molts anys més.

Altres notícies que et poden interessar