El Pallars impulsa la recuperació de cereals antics com l’espelta per produir una farina de qualitat

Després de tres anys de proves i anàlisis sobre el terreny, els resultats d'un projecte de recuperació de cereals antics al Pallars han confirmat la viabilitat d’aquests cultius tradicionals. La iniciativa, liderada per PallarsActiu, no només busca retornar al paisatge varietats que s'havien deixat de cultivar, sinó oferir una alternativa econòmica rendible i sostenible per al sector primari pallarès en un context marcat per la inestabilitat climàtica.

L’estudi ha posat a prova quatre varietats -espelta petita, ordi, llentia i favó- en tres parcel·les situades a Salàs de Pallars, Sant Esteve de la Sarga i Talarn. L'agrònoma Laura Rueda, responsable tècnica de l'estudi, destaca que l'espelta petita ha estat la varietat amb millors resultats: "Ha demostrat una gran capacitat d’adaptació a situacions d’estrès hídric i altes temperatures", afirma Rueda.

Aquestes varietats ancestrals, a diferència dels cereals industrials moderns, requereixen menys fertilitzants i s’ajusten millor a l’orografia i al clima de muntanya. A més, ofereixen un producte final de qualitat superior, com una farina amb menys contingut de gluten i unes propietats molt apreciades en el mercat actual.
 

Rendibilitat i economia circular

Per als agricultors, el canvi de model implica una equació diferent: menys quantitat, però més qualitat. Martí Boix, agricultor i ramader que ha cedit finques per a l'experimentació, n'és un exemple clar. Boix, de Salàs de Pallars, cultiva actualment unes 60 hectàrees en ecològic, de les quals 15 ja són de cereals antics.
 
"Els cereals antics produeixen menys quilos per hectàrea, però el seu preu és molt més alt", explica Boix. L'agricultor subratlla que el valor d'aquest producte recau en el seu caràcter ecològic i la seva singularitat, fet que el diferencia clarament en un mercat globalitzat de cereals convencionals.

Tanmateix, el projecte no s'atura al camp. L'estratègia de PallarsActiu passa per tancar el cercle: produir, transformar i consumir a la comarca. Toni Oliveres, gerent de l'entitat, assenyala que l'objectiu és consolidar una xarxa que integri productors, molins i forns de pa. "Volem retenir el valor afegit aquí. Això no només millora la rendibilitat de les explotacions, sinó que ofereix una oportunitat estable per a les noves generacions de pagesos", apunta Oliveres.
 

De la farina per a pa al pinso ecològic

L'estudi ha obert dos línies de comercialització clarament diferenciades. D’una banda, el consum humà a través de farines de qualitat. De l’altra, s’ha detectat un gran potencial en el sector de la ramaderia extensiva. La creació de pinso ecològic amb cereals de la Conca de Tremp podria abastir els ramaders del Pallars Sobirà, el Pallars Jussà i comarques veïnes, reduint costos de transport i dependència exterior.
   

El repte de les infraestructures

Tot i els bons resultats, el projecte s'enfronta ara al repte de la industrialització. Actualment, el Pallars pateix una manca d'instal·lacions per convertir el gra en farina a gran escala, el que obliga sovint a portar el producte fora de la comarca.

Davant d'aquesta situació, Martí Boix aposta pel cooperativisme com a via per realitzar les inversions necessàries, com la construcció d'un molí fariner propi. Aquest pas seria definitiu per garantir que tot el procés -des de la llavor fins al pa o el pinso- es quedi a casa, generant riquesa i fixant població al territori.

Altres notícies que et poden interessar