Sis de cada 10 habitatges del
Pallars Sobirà corresponen a
segones residències. Segons el cens de l'
Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat), l'any 2021 un
62,2% dels habitatges de la comarca no eren principals, unes xifres més elevades que al
Pallars Jussà, on aquest percentatge és del
52,8%.
Aquestes dades contrasten amb les de
dos dècades enrere, quan els habitatges de segona residència suposaven el 51,2% al Pallars Sobirà i el 50,6% al Pallars Jussà.
Val a dir que en conjunt de l'
Alt Pirineu i Aran el
parc d'habitatges ha crescut
més d'un 40% en el primer quart de segle, situant aquest àmbit territorial com el primer de
Catalunya amb el percentatge d'increment més elevat, gairebé duplicant els 21.309 de 2001 als 41.753 de 2021. Al Pirineu, un
57,23% dels
72.955 habitatges que hi havia el 2021 corresponien a segones residències.
Malgrat l'elevada xifra del Pallars Sobirà, hi ha dos comarques que la superen pel que fa al pes de les segones residències. Es tracta de la
Val d'Aran, amb un
64,3%, i de la
Cerdanya, amb un
62,2%. Per sota hi trobem l'
Alta Ribagorça amb un
60,6% i l'
Alt Urgell amb un
42,3%, aquesta última, més baixa també que el Pallars Jussà, amb 10 punts menys.
Els municipis pallaresos on el pes de les segones residències és més elevat són
Sarroca de Bellera, amb un
82%;
Senterada amb un
81%;
Alt Àneu amb un
76%;
Esterri d'Àneu amb un
71%;
la Guingueta d'Àneu amb un
68%;
Salàs de Pallars amb un
67%;
Vall de Cardós amb un
66% o
Espot i
Conca de Dalt, amb un
65% tots dos. Els tres que menys en tenen són
Lladorre (
38%),
Farrera (
41%) i
Abella de la Conca (
44%).
Destaca també que
Tremp (
47%) i
la Pobla de Segur (
46%), principals nuclis de població de les comarques pallareses, tenen menys habitatge de segona residència que habitatge d'ús principal, tot i que tots dos municipis
freguen el 50%.
Millorar l'accés a l'habitatge
La
dificultat d'accés a l'habitatge s'ha convertit en una de les principals
preocupacions de veïns i administracions a tot Catalunya. En el cas del Pallars, a banda de l'
encariment de preus en el lloguer, hi ha un problema de
manca d'oferta de pisos. Per aquest motiu, diversos responsables municipals veuen necessari poder
ampliar el parc d'habitatges amb l'objectiu de mantenir la població i dinamitzar el territori.
Altres propostes exigeixen
fomentar la rehabilitació i activar
edificis en desús i que, sovint, es troben en mal estat. També suposa una dificultat el fet que els
elevats costos facin inviable construir en moltes zones on s'hi podria construir. Per això, molts municipis demanen que es puguin
adaptar els plans d'ordenació urbanística (POUM) a la realitat de l'àmbit rural.
Sobre aquesta qüestió, la directora general d'Urbanisme,
Elisabet Cirici, afirma que s'està treballant per introduir una
modificació legal que permeti buscar una fórmula perquè es pugui tramitar un POUM d'una forma més àgil en determinats municipis. L'objectiu és facilitar que puguin fer
creixements adequats a la seva mida. Tot plegat, afegeix, forma part de l'esperit de la
llei de l'Estatut de Municipis Rurals, aprovada aquest juliol passat.
Altres notícies que et poden interessar
Amb tu, el periodisme al Pallars és possible!
A Pallars Digital treballem per oferir-te una informació rigorosa, lliure i honesta. Per mantenir-ho, necessitem el suport i el compromís de persones com tu.
Subscriu-t'hi
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
