Josep Anton Nus: «TV3 ha anat a millor tècnicament, però ha empitjorat en el tracte amb la gent»

Tot i estar més de 30 anys darrere les càmeres dels platons, Josep Anton Nus (Tremp, 1952) forma part de la història televisiva del nostre país. La seva trajectòria va unida a la de TV3. De fet, la va veure néixer i hi ha fet tots els papers de l'auca. Però aquest pallarès de caràcter trempat, irònic i afable sobretot és conegut per haver sigut regidor d'infinitat de programes de la televisió catalana. Dirigir el ramat li anava com anell al dit.

De fet, la seva manera de ser la van aprofitar presentadors com Miquel Calçada (Miki Moto), però sobretot Andreu Buenafuente, amb qui discutia, feia broma i interactuava recurrentment. Ningú millor que ell per explicar-nos com funciona el món de la petita pantalla. Un joc de llums, ombres i miralls on res és el que sembla i la realitat sempre passa pel sedàs en benefici de l'espectacle. Ell mateix ho adverteix: "No us cregueu tot lo de la tele!". Qui avisa no és traïdor. 

 

- Què fa exactament un regidor de televisió?

- És el responsable del que passa dins del plató i també té ulls de realitzador. El realitzador només veu allò que li ensenyen les càmeres, i si hi ha un problema amb alguna, el regidor l'indica. 

- Per tant, un regidor ha de manar molt.

- En el moment de fer el programa és la màxima autoritat, a dins del plató eh!

- Més que el presentador?

- El presentador ha de creure. 
 
- Com i quan vas entrar a TV3? Al principi vas fer d'electricista.

- Vaig marxar de Tremp quan tenia uns 20 anys, i me'n vaig anar a Barcelona. Jo feia d'electricista, i vaig estar treballant en diferents empreses dos o tres anys, i quan em va caure un anunci de la tele als dits, em vaig presentar a unes oposicions. Hi havia una gentada impressionant. Necessitaven sis electricistes que havien de fer el manteniment i instal·lacions. Quan vaig arribar no tenien ni un tornavís. La primera feina que em van manar va ser "ves a la ferreteria Pagès i compra el que creguis que necessitis".

- Estem parlant de fa 40 anys, just als inicis de TV3.

- A l'inici total. No hi havia ni plató. En teníem un al carrer Numància i trèiem els cables per un lavabo de la discoteca Up and Down cap a fora, a la unitat mòbil. Així vam fer el primer informatiu, i vam estar tres anys així mentre van construir els nous estudis.

«Quan vaig entrar d'electricista a TV3 no tenien ni un tornavís»

 
- Tot molt precari.

A la nit ens havíem de quedar per si marxava el corrent, i els càmeres no volia quedar-se. Aleshores van decidir que com que els electricistes s'havien de quedar, havíem de fer un curs de càmera per fer la continuïtat i la fi d'emissió. Jo encantat de la vida, perquè vaig veure que a la tècnica no triomfaria. També em feien fer de càmera d'informatius, i vaig estar fent-ne un munt de temps. Llavors, un dia me'n vaig anar de vacances i em van trucar per si m'interessaria fer de regidor. 

- Per televisió només veiem el que es veu per les càmeres. Des que vas començar fins el dia d'avui, creus que encara se us valora poc als que esteu darrere les càmeres?

- És que la pregunta sempre és la mateixa: "Què treballes a la tele?". Sí. "Què fas, de càmera?". No. "Ah, doncs no t'he vist mai". Una vegada els vaig dir a uns "jo soc el mossèn, fent missa cada dia". La gent no s'ho pensa que allà hi ha pintors, paletes, electricistes, lampistes... érem 2.000 i pico allí.
 
- Però tot i ser així, et vas convertir en un personatge recurrent. El primer cop va ser amb el Miki Moto al Persones humanes.

- Amb el Miki Moto vaig sortir bastants cops, però qui em va promocionar més va ser l'Andreu Buenafuente. Però té una explicació: jo tinc un caràcter molt obert, i els hi fotia canya als assajos. A més, jo ja estava allà de veterano, ells eren els novatos. Llavors el Buenafuente em deia "avui lleparàs!", i al mig del programa es fotia amb mi, però es va adonar que això no podia ser, ho havíem de saber tots. I va arribar a un moment què ja anàvem guionats.

Al principi va ser molt improvisat. Una vegada van trucar no sé on i em va dir "Nus, tens una guia telefònica?", i jo "hòstia sempre en porto quatre o cinc a sobre, però avui m'has agafat sense". Sortia amb respostes així i li va fer gràcia.

«La relació del regidor amb els presentadors sempre és bona perquè van perduts»

 
- No et va ser difícil agafar aquest paper.

- No, perquè jo soc així, no havia de forçar cap paper. El procés va ser normal.

- Com és treballar amb el Buenafuente?

- Home, bé. També t'he de dir que la relació del regidor amb els presentadors sempre és bona perquè van perduts. Quan mires la tele i veus que un mira cap a un costat, és que el regidor no li ha marcat on havia de mirar. N'he tingut alguns de molt creguts, però amb mi el tracte era sempre normal. Amb el Miki Moto també. És un gran tímid, però és molt bo.

- T'has trobat amb presentadors que volien manar més que tu?

- Presentadors no, però sí artistes i cantants (no vull dir cap nom) que han vingut el primer dia i donaven les gràcies a tothom perquè els promocionaven. Tornaven al cap d'un any perquè havien tret un altre disc i ja li deien al tècnic de so com havia de treballar.
 
- Alguna anècdota d'aquest món que ens puguis explicar?

- Va venir el Jordi Estadella i havíem tret la cadira de manteniment. Li posen i dic: "hòstia que fallarà...". I estava gras, l'Estadella. Només va fer que seure i pam!, en directe, a terra. En general, amb el públic sempre em portava bé i els hi explicava acudits.

- Els feia gràcia que parlessis en pallarès? Devies ser dels pocs a televisió.

- També havia un tècnic de so que era de Tàrrega, i un altre de Sant Martí de Canals. Els de per aquí dalt érem com una secta. Però sí, m'havia trobat amb públic que quan paràvem em deien d'on era i què havia fet per entrar allà. I jo deia: "feia de pastor i he canviat de bestiar!".

- Et va fer il·lusió que et convidessin al programa dels 40 anys de TV3?

- Em va fer gràcia, sí. Portava 10 anys sense entrar-hi i em vaig trobar amb companys que feia temps que no havia vist. Per exemple, amb l'Enric Calpena, amb qui vaig fer els primers telenotícies. A molts els he vist "néixer": el Tomàs Molina encara tenia pèl; de la Lídia Heredia me'n recordo quan va entrar d'estudiant en pràctiques. Jo vaig entrar amb 31 o 32 anys i era dels grans! M'havia de discutir amb algun perquè em tractaven de vostè!



 Podeu veure l'aparició del Nus al programa dels 40 anys de TV3 a partir del minut 01:47:50 fent clic aquí.

- De tots els programes que has fet, amb quin et quedes?

- Amb el Persones humanes. M'ho he passat molt bé. Però també amb el Joaquim Maria Puyal; era una delícia treballar amb ell, era un tio molt exigent. Jo li he vist fer una cosa que no he vist fer a ningú a la tele: fer una pregunta a un convidat, i mentre aquest responia, aixecar-se, anar a realització i dir: "teniu sis càmeres i en feu treballar tres"; i tornar. Jo em vaig quedar de pasta de moniato. Això és un domini brutal, el Quim era la hòstia.

- TV3 ha fet 40 anys. Des que tu vas entrar fins ara, com ha canviat?

- Tècnicament, a millor, i amb el tracte amb la gent, a pitjor. Jo parlo amb companys i no estan contents. No els agrada com els tracten, com si fossin un número. Quan hi érem nosaltres era molt diferent. Tu tenies un problema i podries anar a veure el director si et feia falta, i no passava res. Ara has de passar per una sèrie de coses que...

«Treballar amb el Joaquim Maria Puyal era una delícia. Era un tio molt exigent»

 
- Continua sent "La nostra"?

- Depèn de qui ho digui. Per a segons qui és "La seua", per d'altres no.

- Fa 10 anys que et vas jubilar. Vas tenir claríssim que tornaries al Pallars.

- T'explico. Jo Barcelona l'he fet servir sempre com a dormitori. Treballava durant la setmana i el cap de setmana, si tenia la canalla bé, o pujàvem a Tremp o anàvem a un apartament que teníem a la costa. Però jo quedar-me a Barcelona per passar el cap de setmana? Què hi fotia jo allí? És que em queia a sobre! L'altre dia els deia: "ens agrada que pugeu al Pallars, però no cal que pugeu tots de cop!".
   
- Al programa dels 40 anys vas sortir collint olives. Ara et dediques a la vida de pagès?

- No, això no és veritat! Jo només estava ajudant amb un amic que té oliveres. Tinc un hort i conills, però per distreure'm.

- Com enganya la televisió, eh Nus?

- Si convé, tot. En un míting polític, només el fet d'aixecar o baixar la càmera pot fer canviar la sensació de que hi ha més públic o menys. I com aquestes, moltes. Enganya molt. Per això jo sempre dic "no us cregueu tot lo de la tele!".

---

  Col·labora!

Aquesta entrevista ha estat redactada gràcies a la recerca, el treball, el temps i l’esforç de professionals periodistes. Si valores la nostra feina, ara pots donar suport a Pallars Digital:



 Fes clic aquí per veure totes les entrevistes de Pallars Digital

Altres notícies que et poden interessar