La futura seu de la Generalitat a Tremp davant el risc d'aiguats

Senyor director,

Les pluges torrencials registrades a Catalunya durant el setembre i els primers dies d'octubre de 2026 ens han tornat a recordar fins a quin punt la meteorologia mediterrània pot descarregar quantitats extraordinàries d'aigua en poques hores. A Granollers, per exemple, s'han acumulat 361,5 mm en menys de 48 hores, mentre que l'Observatori Fabra de Barcelona ha registrat 50,4 mm. en només mitja hora. Són xifres que impressionen, però que també ens obliguen a mirar més enllà de la quantitat de pluja acumulada: quan l'aigua cau amb tanta intensitat, el territori pot tenir molt poca capacitat per absorbir-la i els barrancs poden créixer de manera sobtada, especialment amb els esclafits que cada vegada sovintegen més a causa del canvi climàtic.

Al Pirineu no ens falten antecedents per entendre aquest perill. El 1937, l'estació d'Estany Gento va registrar 160 mm en 24 hores. I durant els aiguats de novembre de 1982, alguns sectors pirinencs van acumular fins a 600 mm. A la Molina es van mesurar 341,8 mm en un sol dia, mentre que a Capdella se'n van registrar 252 mm en 24 hores i 323 mm durant tot l’episodi.

Com a historiador i arxiver he pogut constatar que tant el barranc de la Fontvella com, especialment, el barranc de Riucós han experimentat crescudes importants al llarg del temps. Hi ha una dada que convida a reflexionar: el 1945 a la zona de les Pasteretes, el llit del Riucós arribava a tenir 159,91 metres d'amplada entre les ribes. El 1984 aquesta distància ja s'havia reduït a 97,57 metres. Avui, en el punt més ample, és de 44,65 metres. Primer les graveres i després els conreus han conquerit el barranc. Que en les darreres dècades cap esclafit tempestuós hagi afectat la zona no significa que en el futur, i en un estat de canvi climàtic, el Riucós no vulgui ocupar de nou els gairebé 160 metres d'amplada que tenia fa un segle. La tendència dels fenòmens meteorològics catastròfics convida a recuperar la dita antiga que massa sovint oblidem quan el temps acompanya: "a la vora del riu no et facis el niu".

La possibilitat d'una gran crescuda del Riucós pot semblar remota, però no és una qüestió que es pugui despatxar sense estudiar-la. El barranc recull l'aigua d'una conca de 31,06 km2. La vegetació mediterrània relativament escassa i els terrenys erosionats són factors que cal tenir en compte a l'hora d'avaluar com respon el territori a una pluja intensa.  

Si a aquesta realitat hi afegim una tempesta concentrada en poc temps, el volum d'aigua que pot arribar al barranc és considerable. A tall d'exercici orientatiu, aplicant el mètode racional amb un coeficient d'escorrentia hipotètic de 0,55 i una precipitació de 50 mm en una hora, s'obté un cabal estimat d'uns 237 metres cúbics per segon. Les dades del pont de la carretera C-13 ajuden a entendre per què aquest punt mereix una atenció especial. El llit del barranc se situa a la cota de 430,31 metres sobre el nivell del mar, mentre que la part superior del pont és a 437,52 metres. En un càlcul simplificat, el cabal plantejat podria comportar una làmina d'aigua al voltant dels 435 metres. Però aquesta estimació no incorpora tots els factors que poden modificar el comportament de la crescuda, com ara una obstrucció parcial del pont o l'acumulació d'aigua a la banda de muntanya. 

Per tant, la qüestió no és únicament si l'aigua pot passar per sota del pont, sinó què podria passar pont amunt si l'obertura no fos suficient per evacuar-la amb rapidesa. 

El 7 d'octubre de 2026 es va presentar el projecte de la futura seu de la Generalitat a Tremp, al passeig Pompeu Fabra. Segons les dades disponibles, el projecte preveu uns 1.100 m2 sota rasant, destinats a aparcament i espai d'arxiu. És aquí on apareix una qüestió que no s'hauria de passar per alt. La llera del barranc a l'altura del passeig se situa a 437,2 metres sobre el nivell del mar, mentre que el solar previst per a l'edifici es troba entre les cotes 439 i 441. La diferència és, doncs, minsa. 

Aquestes xifres, per si soles, no demostren que el solar s'hagi d'inundar. Tanmateix, sí que fan necessari estudiar amb rigor què passaria en cas d'una crescuda extraordinària. Caldria determinar si l'aigua podria arribar fins a l'edifici, per quins camins ho faria i quines conseqüències tindria per als espais soterrats. A més, el risc no es limita a una possible entrada d'aigua visible. Una crescuda important pot augmentar la humitat del terreny i elevar temporalment el nivell de les aigües subterrànies. Hi ha, a més, un altre element que mereix atenció: l'edifici es planteja en un entorn relacionat amb l'antiga llera del barranc del Joncar. 

Si una filtració ja pot ser un problema en qualsevol edifici, la creació d'un espai dedicat a arxiu en el subterrani pot ser especialment greu. La documentació en paper és vulnerable a l'aigua i a la humitat, però per a la documentació i els aparells electrònics són mortals. No n'hi ha prou amb confiar que les precipitacions excepcionals són poc freqüents. La planificació d'un edifici públic ha de tenir en compte precisament aquells episodis que, tot i no produir-se cada dècada o cada generació, poden tenir conseqüències molt importants quan arriben. 

En un context de canvi climàtic, en què les projeccions apunten a un augment del risc associat a determinats episodis de precipitació extrema, la prevenció no pot quedar per a l'últim moment. Ha de formar part de les decisions inicials, abans que el projecte es converteixi en una realitat difícil de modificar.

Jacinto Bonales Cortés