La importància de l’avui

Senyor director,

Per què la gent té tant en en compte el seu futur i tot el que fan ho fan pensant en l’endemà? El futur és un temps molt valorat i tingut en compte avui en dia, i molta gent li dona més importància que al present. Però, per què li donem tanta importància al futur? Hi ha una corrent d’opinió que pensa que les coses ja no funcionen com abans, i que les decisions que prens a edats joves poden marcar la vida adulta en l’àmbit laboral i personals. Això comença quan compleixes la majoria d’edat, ja que has de començar a decidir què voldràs ser de gran on voldràs viure i quin tipus de vida voldràs dur.

D’altra banda, també observem cada cop més persones que poden arribar a sacrificar el present pel futur. A més, sempre parlen de com volen que sigui aquest futur, en canvi, del seu present no en parlen i per a ells és com si es tractés d’una etapa transitòria cap a l’objectiu final. En aquest sentit, el menysteniment cap al present fa que hi hagi una idealització del futur. Però, per què passa realment això? És perquè no estan contents amb el seu present i volen canviar les coses que no els hi agraden o convenen de cara a viure en el futur un present millor que l’actual? 

Què fan les persones que viuen amb el cap en el futur quan no li surten les coses com ells volien? Hi ha la possibilitat que el seu futur es vegi alterat per factors externs. En aquell moment tot el que tenia planejat perd sentit i la vida es veu sabotejada i obligada a canviar. Aleshores, un mateix posa en qüestió l’esforç que ha realitzat i valora si val més seguir amb l’objectiu, cercar alternatives o bé deixar-ho estar.

I per què la gent desvaloritza el present? Potser és, com dèiem, perquè hi ha una part de la societat que no està conforme amb la seva vida i la sacrifica amb la vista posada en la possibilitat d’arribar a la vida futura que desitja ara. Els qui segueixen aquesta estratègia tracten d’aprofitar l’oportunitat que ofereix la societat per emmotllar la vida a la pròpia preferència.

Però si després et poses a pensar, et preguntes: desvaloritzar el present és en part menysprear el que ets avui? Si estàs gran part del temps pensant en el que vols ser i on vols arribar, no acabes perdent la teva base personal i no aprens el que ets ara mateix i on et trobes? I si no tens aquest coneixement sobre tu mateix en el present, com pots saber que el futur que desitges és realment l’adequat per a tu? Has de trobar un equilibri per avançar.

El Cebes
Alumne de l'Institut Morelló d'Esterri d'Àneu