Senyor director,
En el Dia europeu del Parcs Naturals, i des de que el 1928 s’establís el primer Parc Natural a Catalunya, el del Montseny (tot i que de forma reglamentària fou al 1977), des del PSC de les Comarques de Lleida, del Pirineu i l’Aran aprofitem per destacar la importància vital que tenen; sense oblidar que sense comptar amb el territori no tenen sentit ni futur.
En un context de crisi ecològica global, els parcs naturals són eines clau per a la conservació de la biodiversitat, frenar el canvi climàtic i garantir el manteniment d’ecosistemes essencials per a la vida. No obstant això, el seu èxit i legitimitat depenen d'un principi fonamental: la participació plena de les comunitats locals i el seu paper en la presa de decisions estratègiques.
Protegir la natura a través de parcs naturals és essencial per garantir recursos vitals com l'aigua que bevem i l'aire que respirem; són reserves de vida, coneixement i cultura, són desenvolupament rural, ocupació verda, suport a l'agricultura i ramaderia extensiva, turisme sostenible i educació ambiental, entre molts d’altres beneficis tangibles; però la seva creació i manteniment només té sentit si es fa amb el compromís, la participació activa i el consens del territori, respectant els qui viuen i cuiden aquestes terres des de fa generacions.
Conservar sí, però sempre amb i per a les persones.
Els parcs naturals no poden ser concebuts com a “espais buits” al servei exclusiu de la conservació, aïllats de les realitats socials, econòmiques, turístiques i culturals que els envolten. Al contrari, el seu valor es multiplica quan són integrats de forma harmònica al teixit del territori, respectant i potenciant les formes de vida que hi habiten des de fa generacions i no entrant en conflicte amb usos i costums d’activitats ancestrals necessàries per a la vida al territori. Han de ser una eina a favor de l’equilibri i el reforç d’una forma de vida més sostenible.
La història ens ha ensenyat que imposar models de conservació des de fora, sense diàleg ni consens, genera conflictes, desarrelament i rebuig. Per això, és imprescindible un model de governança participativa, on els habitants, ajuntaments, associacions locals, ramaders, pagesos, educadors i altres actors del territori tinguin veu i vot en totes les fases: des de la declaració del parc fins a la seva gestió quotidiana.
Un parc natural ben dissenyat des del món local pot convertir-se en un motor de desenvolupament sostenible: Fomenta el turisme responsable, reforça la identitat cultural, impulsa economies circulars i protegeix els recursos naturals essencials per al benestar de les generacions presents i futures. Però per aconseguir-ho cal mirar el territori no només com un espai a conservar, sinó com un territori a enfortir.
Els parcs naturals són una gran eina, són claus per un futur més saludable, on la natura sigui la protagonista i la nostra acció vers ella sigui un acord social, un pacte col·lectiu entre natura i persones i on la conservació, lluny de ser una imposició, sigui una elecció compartida.
Només així tindran futur. Només així seran veritablement naturals. Només així celebrarem molts més dies internacionals dels Parcs Naturals perquè sabrem que són necessaris i avançarem plegats assegurant el futur sostenible del nostre planeta.
David Díaz
Portaveu de la Federació del PSC al Pirineu
Avís:
Els continguts publicats a la
secció del lector Dis la teva! no necessàriament s’adiuen a la línia editorial de
Pallars Digital. Aquest mitjà no es fa responsable de les opinions que aquí s’hi expressen.
Amb tu, el periodisme al Pallars és possible!
A Pallars Digital treballem per oferir-te una informació rigorosa, lliure i honesta. Per mantenir-ho, necessitem el suport i el compromís de persones com tu.
Subscriu-t'hi
.jpg)
