Fa més de cinc anys, el
març de 2020, quan el país i mig món estaven a punt de confinar-se a causa de la pandèmia de la Covid-19,
vaig decidir tornar al Pallars. Estava cursant el quart curs de Periodisme a Barcelona, i gràcies al teletreball vaig poder seguir les classes des de casa meva, a
Salàs de Pallars, al costat de la meva família. Al cap de pocs dies,
vaig rebre una trucada que, vist amb perspectiva, m’adono que em va canviar la vida.
El director del diari
Pallars Digital, en
Jordi Ubach Llorens, m’oferia treballar al seu mitjà. No vaig dubtar ni un instant en contestar-li que sí. Així doncs, i malgrat no tenir encara cap mena d’experiència en aquest ofici, durant els següents mesos vaig intentar informar sobre què passava al Pallars en aquell context difícil i tràgic per a tothom alhora que cursava les darreres assignatures de la carrera.
Puc dir, sense por d’exagerar, que
aquests cinc anys han estat dels millors que he viscut.
Fer els primers passos en un diari local és, sense cap mena de dubte, la millor escola de periodisme que pot haver-hi. I si, a més, pots fer-ho a casa teva i amb la gent que coneixes i estimes, doncs encara millor. Durant aquest temps
el diari ha crescut, i jo evidentment també. Ha estat tota una aventura, un camí no absent d’obstacles i dificultats, d’errors i també de dubtes, però que m’han servit per formar-me com a professional i com a persona.
Ara, però, he decidit que aquest camí ha de prendre una altra direcció:
a partir d’aquest dimarts començaré a treballar com a periodista a Ràdio Televisió d’Andorra. No ha estat una decisió gens fàcil, però crec, sincerament, que és la correcta. M’estimo el Pallars i informar sobre el seu dia a dia és una de les meves grans passions. Tanmateix, penso que ara el meu futur professional passa per creuar fronteres i afrontar nous reptes.
Tot i marxar relativament lluny i deixar d’informar sobre el dia a dia de casa meva,
continuaré vinculat a Pallars Digital com a col·laborador. Així, i com cada mes des de ja fa uns quants anys,
a la secció Aixaldes, podreu llegir un reportatge sobre la història, la cultura i el patrimoni del Pallars.
Ara,
només em queda agrair a tota la gent amb qui he tingut la sort de coincidir i conèixer mentre feia la meva tasca, ja fos a la nostra redacció del carrer Barcelona, en un camp de futbol, a la sala de plens d’un ajuntament, per telèfon o als estudis de
Ràdio Tremp, on també he tingut la immensa sort de treballar durant aquests anys.
I, finalment, al meu director i amic Jordi Ubach Llorens, només puc dir-li que gràcies.
Infinites gràcies per haver confiat en mi des del principi. Pel bon tracte, per haver-me donat l’oportunitat i la llibertat per treballar i escriure del que més m’agrada. I, sobretot,
per demostrar que al Pallars, malgrat tot, és possible fer un periodisme de qualitat, rigorós i de referència.
Des de la seva fundació, ara ja fa més de 12 anys, Pallars Digital és i continuarà estant en les millors mans, no en tingueu cap dubte. A tu, Jordi, i a tots vosaltres, família, amics, lectors i subscriptors del diari de les comarques pallareses, moltíssimes gràcies per tot. Ha estat un autèntic plaer.
Visca el periodisme i visca el Pallars!
Tomàs Garcia Espot
