Nascut a
Talarn l'any
1996,
Pol Oliva combina la seva formació com a
politòleg i
jurista amb un activisme de base que el va portar, amb només 14 anys, a refundar les joventuts republicanes al territori. Regidor a l'
Ajuntament de Talarn durant els darrers tres anys i mig i profundament vinculat al
teixit associatiu i cultural de la comarca, Oliva fa ara el pas a la política estatal com a candidat d'
Esquerra Republicana (ERC) al
Senat per l'
Alt Pirineu i Aran.
Des d'un independentisme d'esquerres desacomplexat, Oliva defensa la necessitat de fer sentir la veu dels territoris de muntanya a Madrid, amb prioritats clares com la crisi de l'
habitatge, el
dèficit d'infraestructures i el futur del
sector primari.
- Què et motiva a fer el pas per presentar-te com a candidat al Senat en aquestes eleccions i representar l'Alt Pirineu i Aran a Madrid?
- La motivació en el meu cas és triple. D'una banda, la defensa de l'Alt Pirineu i Aran i de la seva gent, amb totes les particularitats que ens fan únics respecte a la resta del país. De l'altra, la reivindicació del món rural com a base fonamental de la nostra societat. I, finalment, un compromís antifeixista ferm davant del moment que vivim. Tot plegat parteix d'una premissa clara: a la vida, i en aquestes eleccions més que mai, no ens podem permetre el luxe de renunciar a cap espai on es prenguin decisions que afectin el nostre dia a dia. Hem de ser a tot arreu per defensar-nos.
- Parlaves de l'antifeixisme com un dels tres eixos. Creus que el perill és més latent que mai?
- No vivim sota una dictadura com la que ja va patir aquest país, però sí que veiem com formacions hereves d'aquell règim tenen una possibilitat real d'accedir al govern. Ho hem vist aquests darrers dies, quan s'evita qualificar el franquisme de dictadura o de règim totalitari i es nega la barbàrie feixista que es va viure a l'Estat. Les nostres comarques van patir de primera mà el front d'Aragó i una repressió duríssima. Davant d'aquesta amenaça no podem quedar-nos de braços plegats; hem de sortir a defensar els nostres drets.
Pol Oliva, en una imatge recent de campanya. Foto: ERC
- Quin bagatge personal i polític creus que pots aportar a la cambra alta per defensar la vegueria?
- Aporto un compromís arrelat al Pallars i al Pirineu i un independentisme d'esquerres absolutament desacomplexat, del qual sempre he fet bandera. Amb 14 anys, juntament amb altres companys d'institut, vam refundar les joventuts d'Esquerra Republicana i vam liderar mobilitzacions juvenils importants, com les protestes contra el Pla Bolonya o durant el centenari de la Central de Talarn. En l'àmbit formatiu, haver estudiat Ciències Polítiques i Dret em dona un marc acadèmic sòlid. A més, la meva experiència com a regidor a l'Ajuntament de Talarn durant els darrers tres anys i mig m'ha aportat un coneixement directe de la gestió municipal i del funcionament de les administracions. Sumar aquest aprenentatge amb la vinculació a les entitats del territori és el valor que vull posar al servei del Senat
- Sovint el Senat es percep com una institució allunyada de la ciutadania. Quina utilitat real té per a comarques com les nostres?
- És així, no ens n'hem d'amagar: és una institució poc atractiva i la feina que s'hi fa sovint queda invisibilitzada pel focus mediàtic del Congrés. Ara bé, té una funció legislativa rellevant per modificar normes que ens afecten directament. Però, sobretot, el Senat permet fer una feina de formigueta i de proximitat: acompanyar els nostres ajuntaments, els consells comarcals i el teixit associatiu en tots aquells projectes o traves que depenen de l'administració de l'Estat. Es tracta d'articular de veritat la veu del Pirineu a Madrid.
- Com es fa sentir la veu d'un territori poc poblat davant l'hegemonia de les grans àrees metropolitanes?
- Picant pedra i tenint una agenda pròpia. Això vol dir tenir una carpeta pirinenca i pallaresa a Madrid que no es dilueixi. Veiem com el PSC, quan arriba a Madrid, s'oblida de la 'C' de Catalunya i queda absorbit pel PSOE. I veiem com els representants de Junts sovint s'obliden de les seves comarques d'origen per centrar-se exclusivament en les directrius que reben de Barcelona. El nostre compromís és ser-hi, insistir i defensar cadascuna de les demandes locals, per petites que semblin.
- Quines prioritats necessita posar sobre la taula l'Alt Pirineu en la propera legislatura?
- En primer lloc, l'accés a l'habitatge, que és el gran motiu de fons d'aquesta convocatòria electoral. En segon lloc, la mobilitat, les infraestructures i la connectivitat digital. I, en tercer lloc, la diversificació econòmica i la dignitat del sector primari.
Pol Oliva, a la dreta de la imatge, conversant amb el periodista Jordi Ubach. Foto: PD
- L'accés a l'habitatge i el despoblament són preocupacions constants als nostres pobles. Quines solucions concretes defenseu?
- Pel que fa al despoblament, cal invertir en infraestructures i diversificar l'economia mitjançant una reindustrialització descentralitzada que ofereixi salaris dignes. Però també cal garantir els drets culturals: la gent necessita fer comunitat, accedir a la cultura i sentir arrelament. Pel que fa a l'habitatge, la prioritat és clara: hem de reobrir cases. Com dèiem a les mobilitzacions del carrer, no podem tenir cases sense gent i gent sense casa. Cal rehabilitar els nuclis antics i adaptar els habitatges grans -on abans hi vivien tres o quatre generacions- a les necessitats de les famílies actuals. També cal impulsar la masoveria urbana, limitar els habitatges d'ús turístic i les segones residències i, allà on faci falta, construir nou parc públic amb alts percentatges de protecció oficial.
- En matèria d'infraestructures i comunicacions, quines assignatures té pendents l'Estat?
- Bàsicament, complir els seus compromisos i deixar de posar pals a les rodes. I si no, que els ho preguntin als veïns de l'Alta Ribagorça, on l'Estat ha posat traves administratives per estendre la fibra òptica aprofitant les carreteres estatals. A més, cal que s'inverteixi d'una vegada a l'N-260 i a l'N-230. Es van aconseguir 260 milions d'euros per a l'Eix Pirinenc gràcies a la negociació d'ERC i de la consellera Ester Capella, una xifra que encara és insuficient però que el govern del PSC a la Generalitat ni tan sols ha estat capaç d'executar. Ens sobta que ara ens vinguin a donar lliçons quan no han tirat endavant inversions que ja tenien pressupostades.
- Com s'ha d'enfocar el paper del sector primari i la gestió forestal en el futur de la comarca?
- Ha de ser una prioritat absoluta. Les decisions s'han de prendre de manera consensuada amb la gent que viu, cuida i gestiona el territori, ja sigui al golf de Roses o a qualsevol vall pirinenca. La terra cultivable s'ha de protegir per a la producció agrícola i ramadera, no per a projectes especulatius d'energia. A més, cal situar la ramaderia extensiva al centre com la millor eina de gestió forestal i prevenció d'incendis. No ens podem recordar dels boscos només a l'estiu; l'abandonament de la terra fa que la massa forestal creixi sense control si no s'hi actua durant la resta de l'any.
ERC fent campanya a la rambla Doctor Pearson de Tremp. Foto: ERC
- Concorreu al Senat en coalició amb EH Bildu. Què aporta aquesta aliança?
- En primer lloc, en reivindiquem l'orgull. Aquesta entesa demostra la importància de treballar en xarxa: ni Catalunya ni el País Basc poden fer la seva lluita aïllades. L'acord es fonamenta en tres pilars clars: som les úniques forces sobiranistes d'esquerres amb representació garantida a Madrid; tenim el compromís inequívoc que els nostres vots no serviran per investir governs del PP o de Vox; i defensem el dret a l'autodeterminació i els interessos de la classe treballadora de les nostres nacions. És una aliança que ja ve de lluny i que ens permet sumar forces amb altres sobiranistes.
- Quin missatge voldries traslladar als lectors i lectores del Pallars de cara a les eleccions generals del 29 de novembre?
- Que la defensa del nostre territori depèn de nosaltres. Davant d'una onada reaccionària que amenaça drets i llibertats i que nega la nostra identitat, ningú es pot quedar a casa. Al Pallars ens coneixem tots i sabem d'on venim: de les entitats i associacions que mantenen vius els pobles dia a dia. Anem a Madrid a plantar cara i a deixar-nos la pell per construir un futur digne per a les nostres comarques. I en aquests moments la única força possible i que pot fer aquesta feina és ERC.
- T'atreveixes a fer un pronòstic per a la demarcació?
- És complicat, però deixam ser optimista: dos diputats per a ERC i dos per al PSC al Congrés, i al Senat, tres senadors d'ERC i un del PSC.
Altres notícies que et poden interessar
Amb tu, el periodisme al Pallars és possible!
A Pallars Digital treballem per oferir-te una informació rigorosa, lliure i honesta. Per mantenir-ho, necessitem el suport i el compromís de persones com tu.
Subscriu-t'hi