Com mana la tradició, una seixantena de veïns del poble d'
Isil, a l'Alt Àneu, i de localitats veïnes, han celebrat aquest dimarts a la nit la tradicional
baixada de falles. Són de les més espectaculars del Pirineu per la
grandària dels troncs i la
verticalitat del recorregut. Quan es va fer fosc, l'encesa de la
falla major a la plaça va donar el tret de sortida. Des de la muntanya, els
fallaires van començar a baixar davant de centenars de persones que els esperaven al poble.
El camí, tortuós i no marcat, només estava il·luminat per les flames. Els fallaires baixen en
ziga-zaga, convertint la fila en una serp de foc. Els troncs més petits pesen
20 quilos i els més grans superen els
50. Malgrat arribar esgotats, els participants van rebre
vi,
coca i un
ram de flors a l'arribar al poble.
La tècnica única de fer tombar les falles
Isil és l'únic poble del Pirineu que fa
tombar les falles, combinant aquesta pràctica amb la baixada de la falla encesa al coll. La baixada es limita a
60 fallaires: uns 50 baixen amb la falla a l'espatlla i 10 la fan tombar. Aquesta tècnica consisteix a
llançar el tronc encès per un canal on va voltejant de punta uns 15 o 20 metres, fins que el fallaire el recupera més avall.
Des del poble es veu com la línia de foc avança i els
salts que generen els troncs. Antigament es feia amb les falles que sobraven a la muntanya perquè la tradició manava que s'havien de cremar totes; avui es preparen expressament unes
10 falles per a això.
Els fallaires completant el recorregut a l'arribada al poble d'Isil. Foto: J. Borràs / ACN
La baixada d'enguany ha estat de les més
complicades.
Mireia Mandicó, de l’
Associació de Falles d'Isil, ha explicat que l'herba de la muntanya estava molt
seca i s'hi va calar
foc, tallant la fila, tot i que els fallaires
es van reagrupar més avall.
El fallaire
Guillem Esteban ha recordat la
duresa de la nit i ha assenyalat que les últimes forces es guarden per arribar al
cementiri. Allà es fan
tres creus a la porta en record dels companys fallaires que ja no hi són.
Una festa indestructible i reconeguda
La d'Isil és de les poques falles que
mai s'ha deixat de celebrar, superant la
Guerra Civil i la
pandèmia. Després de l'acte al cementiri, els fallaires van recórrer els carrers i van llançar els troncs a la
foguera de la plaça, on es van ballar les
danses tradicionals en un ambient de germanor, tal com va destacar el veí
Xavi Ferrer. Per la seva banda, els veterans
Jaume Gausiac i
Josep Antonio Aura, orgullosos d'una tradició que passa de pares a fills, s'encarreguen ara de l'encesa de la
falla major.
La festa compta amb un doble reconeixement. La Generalitat la va declarar
Festa Tradicional d’Interès Nacional el 1991. A més, el desembre de 2015, les
Falles d'Isil van ser declarades
Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la
Unesco, juntament amb dos baixades més del Pallars: les d'
Alins i les de
la Pobla de Segur.
La falla major encesa al bell mig de la plaça d'Isil. Foto: J. Borràs / ACN
Altres notícies que et poden interessar
Amb tu, el periodisme al Pallars és possible!
A Pallars Digital treballem per oferir-te una informació rigorosa, lliure i honesta. Per mantenir-ho, necessitem el suport i el compromís de persones com tu.
Subscriu-t'hi
.jpg)
_(1).jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
