Vaques de tot Catalunya arriben a la muntanya de Llessui per passar-hi l'estiu

La muntanya de Llessui s’ha convertit un any més en un dels destins preferits per als ramaders d’extensiu de Catalunya. Durant aquests dies, l’activitat a la zona s’ha intensificat amb l’arribada progressiva d’unes 1.500 vaques i 500 cavalls que passaran els pròxims quatre mesos als prats d’alta muntanya per aprofitar la campanya de pastures d'estiu.

Els professionals del sector coincideixen a assenyalar les "excel·lents" característiques orogràfiques i ecològiques de Llessui com el motiu principal d’aquesta tria. L’espai destaca per la seva gran extensió totalment lliure de massa forestal, l’abundància de punts d’aigua, el bon maneig que permet el relleu del terreny i la gran qualitat nutritiva de les seves herbes.
 

Menys explotacions, però més grans

La realitat de la ramaderia extensiva mostra una tendència clara en els darrers anys: cada cop hi ha menys explotacions, de manera que les que sobreviuen compten amb un volum més elevat d’animals. Aquest increment de caps de bestiar per explotació obliga els ramaders a buscar zones de pastura fora dels seus propis municipis davant la manca de superfície disponible a les seves localitats d'origen.

Aquesta necessitat fa que Llessui atregui ramats procedents no només del Pallars, sinó també de la Cerdanya, el Ripollès, el Berguedà o el Solsonès. Albert Sobirana, ramader de Montellà (la Cerdanya), alerta de la problemàtica de l'abandonament del medi: "A molts indrets del país cada cop hi ha més bosc i les muntanyes per pasturar cada cop estan pitjor". En contraposició, destaca que Llessui "és oberta, sense arbres i amb molta aigua".
 

Logística i vigilància permanent

Els animals són descarregats pels camions a prop del poble de Llessui i, des d'allí, els ramaders els acompanyen muntanya amunt. La pràctica totalitat del trasllat es realitza per carretera mitjançant camions, un procés complex per la distància.

Un dels elements diferencials més valorats de Llessui és la presència d'un vaquer permanent durant tota la temporada d'estiu. Albert Baqueró és l'encarregat de realitzar aquesta tasca per vuitè any consecutiu. Baqueró s'instal·la durant pràcticament quatre mesos a la cabana del vaquer, situada a uns 2.000 metres d'altitud, on s'encarrega de vetllar per l'estat de salut de tot el bestiar, vigilar els perímetres, gestionar les pastures i comunicar qualsevol incidència als propietaris.
 
Marta Pons, ramadera que trasllada els seus animals des de Berga, qualifica de vital aquesta feina: "A moltes muntanyes no hi ha un vaquer fix i ens hem de desplaçar constantment; per això venim sovint a Llessui a ajudar l'Albert".
 

Un 5% de transhumància a peu

Més enllà de la gestió, Albert Baqueró és un dels pocs ramaders que manté viva la tradició de traslladar el seu ramat completament a peu. Per a ell, és molt més que una feina: "És un patrimoni cultural i una tradició que no s'ha de deixar perdre". Tot i això, la realitat s'imposa i Baqueró xifra en tot just un 5% els vaquers que encara fan la transhumància caminant per la muntanya o la carretera, convertint el transport en camions com la norma majoritària.
   

Més de 4.000 ovelles

La muntanya de Llessui també acull durant els mesos d'estiu més de 4.000 ovelles d'una dotzena de ramaders. En aquest cas, els ramats s'agrupen a començaments de juliol i és un pastor el que s'encarrega de cuidar la ramada. Entre vaques, cavalls i ovelles, a la muntanya de Llessui s'hi poden reunir uns 6.000 caps de bestiar.

Altres notícies que et poden interessar