La
muntanya de Llessui s’ha convertit un any més en un dels destins preferits per als
ramaders d’extensiu de Catalunya. Durant aquests dies, l’activitat a la zona s’ha intensificat amb l’arribada progressiva d’unes
1.500 vaques i
500 cavalls que passaran els pròxims quatre mesos als
prats d’alta muntanya per aprofitar la campanya de
pastures d'estiu.
Els professionals del sector coincideixen a assenyalar les
"excel·lents" característiques orogràfiques i ecològiques de Llessui com el motiu principal d’aquesta tria. L’espai destaca per la seva gran extensió totalment
lliure de massa forestal, l’abundància de punts d’
aigua, el bon maneig que permet el relleu del terreny i la gran
qualitat nutritiva de les seves herbes.
Menys explotacions, però més grans
La realitat de la ramaderia extensiva mostra una tendència clara en els darrers anys:
cada cop hi ha menys explotacions, de manera que les que sobreviuen compten amb un
volum més elevat d’animals. Aquest increment de
caps de bestiar per explotació obliga els ramaders a buscar zones de pastura fora dels seus propis municipis davant la manca de superfície disponible a les seves localitats d'origen.
Aquesta necessitat fa que
Llessui atregui ramats procedents no només del
Pallars, sinó també de la
Cerdanya, el
Ripollès, el
Berguedà o el
Solsonès.
Albert Sobirana, ramader de Montellà (la Cerdanya), alerta de la problemàtica de l'abandonament del medi: "A molts indrets del país
cada cop hi ha més bosc i les muntanyes per pasturar cada cop estan pitjor". En contraposició, destaca que Llessui "
és oberta, sense arbres i amb molta aigua".
Logística i vigilància permanent
Els animals són descarregats pels
camions a prop del poble de Llessui i, des d'allí, els ramaders els acompanyen muntanya amunt. La pràctica totalitat del trasllat es realitza per carretera mitjançant camions, un procés complex per la distància.
Un dels elements diferencials més valorats de Llessui és la presència d'un vaquer permanent durant tota la temporada d'estiu.
Albert Baqueró és l'encarregat de realitzar aquesta tasca per vuitè any consecutiu. Baqueró s'instal·la durant pràcticament
quatre mesos a la
cabana del vaquer, situada a uns
2.000 metres d'altitud, on s'encarrega de vetllar per l'estat de salut de tot el bestiar, vigilar els perímetres, gestionar les pastures i comunicar qualsevol incidència als propietaris.
Ramaders acompanyen les vaques a la muntanya de Llessui. Foto: M. Lluvich / ACN
Marta Pons, ramadera que trasllada els seus animals des de Berga, qualifica de vital aquesta feina: "A moltes muntanyes no hi ha un vaquer fix i ens hem de desplaçar constantment; per això venim sovint a Llessui a ajudar l'Albert".
Un 5% de transhumància a peu
Més enllà de la gestió, Albert Baqueró és un dels pocs ramaders que manté viva la
tradició de traslladar el seu ramat completament a peu. Per a ell, és molt més que una feina: "És un
patrimoni cultural i una tradició que no s'ha de deixar perdre". Tot i això, la realitat s'imposa i Baqueró xifra en tot just un
5% els vaquers que encara fan la
transhumància caminant per la muntanya o la carretera, convertint el transport en camions com la norma majoritària.
Ramaders mirant com els ramats de vaques pugen muntanya amunt a Llessui. Foto: M. Lluvich / ACN
Més de 4.000 ovelles
La muntanya de Llessui també acull durant els mesos d'estiu més de
4.000 ovelles d'una dotzena de ramaders. En aquest cas, els
ramats s'agrupen a començaments de juliol i és un
pastor el que s'encarrega de cuidar la ramada. Entre
vaques,
cavalls i
ovelles, a la muntanya de Llessui s'hi poden reunir uns 6.000 caps de bestiar.
Altres notícies que et poden interessar
Amb tu, el periodisme al Pallars és possible!
A Pallars Digital treballem per oferir-te una informació rigorosa, lliure i honesta. Per mantenir-ho, necessitem el suport i el compromís de persones com tu.
Subscriu-t'hi