Una representació de
ramaders del Pallars i líders sindicals han alertat aquest dimarts des de
Sort de la situació "
catastròfica" que viuen les
explotacions de muntanya. El focus de la preocupació se centra en l'
augment de la tuberculosi en la fauna salvatge -especialment en
porcs senglars i altres ungulats- i en un protocol sanitari que, segons denuncien, castiga severament el
ramader mentre la malaltia campa lliurement pels boscos.
L’actual normativa preveu el
sacrifici de tot el bestiar d'una explotació si es detecta un sol
cas positiu de
tuberculosi. Per als ramaders, aquesta mesura és
desproporcionada en un context on el contagi no prové del moviment de bestiar, sinó del seu contacte amb animals salvatges.
Genís Farré, ramader extensiu pallarès, ha estat contundent: "Catalunya es manté com a
zona indemne d'animals domèstics, però sabent com sabem que hi ha
fauna contaminada, continuar així és un
suïcidi". Farré ha reclamat el retorn al protocol anterior, que permetia sacrificar únicament l'animal infectat, i ha exigit una actuació "
ràpida i
immediata" sobre una
fauna cinegètica que considera "totalment
descontrolada".
Greuge comparatiu i risc de desaparició
El sector recorda que les explotacions del
Pallars Sobirà porten més de 40 anys complint estrictament amb els controls sanitaris.
Xavier Ribera, president de la
Federació d’Oví i Cabrum de Catalunya, ha lamentat que, mentre els ramaders assumeixen totes les exigències, "
no s’estan aplicant prou mesures per frenar els contagis provinents del medi natural".
En la mateixa línia,
Francesc Bertran, representant dels ramaders del Pallars Sobirà, ha advertit que el sector podria desaparèixer al Pirineu si no es creen
zones amb criteris diferenciats que tinguin en compte la realitat del territori i la presència acreditada de fauna portadora.
L'amenaça del llop i l'os
Més enllà de les malalties, la roda de premsa també ha servit per denunciar l'increment dels
atacs d'ossos i llops en les darreres setmanes.
Pere Roqué, president d’
ASAJA Catalunya, ha criticat que les polítiques actuals "protegeixin més la
fauna salvatge que les persones que mantenen viu el territori".
La problemàtica, però, podria transcendir el sector primari per convertir-se en un problema de salut pública. El ramader
Lázaro Moreno ha traslladat la
preocupació dels veïns dels pobles de muntanya davant la possible contaminació de les
captacions d’aigua. Cal recordar que molts municipis s’abasteixen directament de
barrancs i
fonts que poden estar en contacte amb animals salvatges malalts.
Un ramat de vaques a la muntanya de Llessui, en imatge d'arxiu. Foto: M. Lluvich / ACN
Les demandes del sector
Per garantir la viabilitat del sector, els ramaders reclamen una
revisió del protocol sanitari que prioritzi el sacrifici selectiu en comptes dels buidats complets d'explotacions, així com l'
adaptació de la normativa a la realitat geogràfica i epidemiològica del Pirineu mitjançant la creació de zones diferenciades.
Així mateix, exigeixen un
control cinegètic real per reduir les poblacions de fauna salvatge portadora de malalties i la implementació d'un
pla de protecció amb mesures específiques per a la ramaderia extensiva davant l'amenaça creixent dels grans depredadors.
Davant d’aquest escenari, ASAJA Catalunya ha instat les administracions a
seure amb el sector per acordar
mesures que garanteixin la viabilitat de les explotacions i la seguretat sanitària del territori.
Altres notícies que et poden interessar
Amb tu, el periodisme al Pallars és possible!
A Pallars Digital treballem per oferir-te una informació rigorosa, lliure i honesta. Per mantenir-ho, necessitem el suport i el compromís de persones com tu.
Subscriu-t'hi
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
_(1).jpg)
.jpg)
