1 de 10
El Pallars opina

Què vol el Pirineu

per Quim Delgado Berengué, Pallars | 16 de gener de 2023 a les 12:45 |

«No podem esperar més a prendre mesures en matèria d'habitatge i ho hem d'afrontar d’una manera valenta i decidida, no fos cas que ens passi com amb les energies renovables»

Fa pocs dies s’ha publicat al web de la Generalitat de Catalunya l’informe final de resultats  del procés participatiu sobre l’Agenda Estratègica del Pirineu. Aquest procés pretenia obrir espais de participació per tal que les persones poguessin proposar els grans temes claus amb capacitat tractora i transformadora. El seu objectiu final és generar noves oportunitats que reverteixin en la millora de la qualitat de vida de les persones que viuen al Pirineu així com fonts d’atracció de nous talents. Per aconseguir-ho, l’any passat es van celebrar sessions presencials en diferents poblacions del Pirineu, a banda d’altres de virtuals. Per tant, la voluntat ha estat que la participació fos essencialment de la gent pirinenca, que és qui millor sap quines són les potencialitats i oportunitats que ofereix el territori. 

Segons l’esmentat informe, es van fer 224 aportacions, les quals s’han agrupat en 13 grans àmbits temàtics o projectes transformadors i que es materialitzen en accions amb més o menys concreció.

L’informe final és un document que recull les idees aportades pels participants, les quals caldrà treballar per tal de confeccionar l’Agenda Estratègica del Pirineu. Però, el més interessant a efectes d’aquest article no és tant l’Agenda Estratègica sinó conèixer quines són les principals idees i propostes dels participants. En aquest sentit, els tres primers temes claus en ordre d’importància, segons l’informe, són:

1r) Sector primari innovador 4.0
2n) La gestió forestal sostenible, un motor econòmic real al Pirineu.
3r) Habitatge per als pirinencs i les pirinenques.

Cal dir que el procés participatiu no estava encarat específicament a esbrinar quines són les mancances del Pirineu pel que fa a infraestructures i serveis, sinó quins poden ser els projectes claus pel progrés del territori. Per aquest motiu m’ha cridat l’atenció que la manca d’habitatge hagi estat un tema recurrent en les sessions del procés participatiu. 

L’habitatge no pot ser un projecte tractor, sinó que és un requisit previ a qualsevol acció que pretengui generar oportunitats econòmiques i de progrés pels pirinencs i pirinenques. Com podem generar oportunitats d’atracció de talent i evitar el despoblament si el Pirineu no pot oferir habitatge a les persones que hi volen establir el seu projecte de vida?

Algú podrà dir que sí, que en realitat sí que hi ha habitatge i que només cal pagar el preu que estableix el joc de l’oferta i la demanda. De fet, estaríem parlant del joc del mercat “salvatge”. Però l’habitatge és un bé essencial i fonamental per les persones, igual que la salut i l’ensenyament, i per tant no pot estar únicament regulat pel mercat, sinó que l’administració, usant la seva potestat, ha de fer el possible perquè tothom hi tingui accés. 

No conec cap alcalde o alcaldessa que estigui satisfeta amb el funcionament del mercat de l’habitatge en el seu municipi o comarca (si n’hi ha algun, que em perdoni). La manca d’habitatge pels residents és una queixa constant i reiterada, independentment del partit polític al qual pertanyi. 

Però la gran pregunta és, com donar solució a aquest problema? Els participants en el procés participatiu aporten alguns suggeriments, com incentivar l’alliberament d’habitatges buits i llogar-los a gent del territori (cal entendre a persones que hi visquin permanentment), impulsar una borsa d’habitatges, suport a la rehabilitació mitjançant bonificacions, ajuts o altres incentius o facilitar la construcció de noves promocions.

En qualsevol cas, totes aquestes propostes comporten la intervenció de les administracions, sigui en forma d’ajuts, de bonificacions, o modificant la legislació ( planejament urbanístic o llei de l’habitatge).

Desconec finalment com abordarà aquesta qüestió l’Agenda Estratègica del Pirineu, o si en realitat correspon encarar-lo a la nova Llei de Muntanya, actualment en tramitació. El cert és que no podem esperar més a prendre les mesures necessàries i ho hem d'afrontar ja d’una manera valenta i decidida, no fos cas que ens passi com amb les energies renovables. En definitiva, el nostre territori no podrà progressar mentre no hi hagi habitatge pels pirinencs i pirinenques.

Ens hi posem?

 

Mostra el teu compromís amb Pallars Digital.
Fes-te subscriptor per només 3€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

Quim Delgado Berengué
Nascut a Barcelona l’any 1965, Quim Delgado Berengué és llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona. L’any 1987 va arribar a Tremp per ocupar plaça de funcionari al Jutjat. Enamorat del Pallars i del Pirineu, hi ha residit des de llavors, exercint d’advocat des de l’any 1991. Compromès amb el país i amb la independència, ha participat activament com a activista de base i en llocs directius en l’Assemblea Nacional Catalana, tant al Pallars Jussà com a nivell nacional. Va contribuir també a fundar la seu territorial al Pallars d’Òmnium Cultural, de la qual en va ser president durant dos anys. Militant de Junts, és el responsable de política municipal del partit a la vegueria de l’Alt Pirineu i Aran i candidat a l’alcaldia de Tremp.
Més articles de l'autor
16/01/2023

Què vol el Pirineu

15/12/2022

El nostre temps

15/11/2022

El món al revés

14/10/2022

El cap sota l'ala

14/09/2022

Que ve el llop!

16/08/2022

Estem secs

13/07/2022

Morir d'èxit

16/06/2022

El Pallars, terra de cultura

12/05/2022

Els aplecs, una «espècie» a conservar

13/04/2022

Els camins seran sempre nostres

Participació