1 de 10
El Pallars opina

El cap sota l'ala

per Quim Delgado Berengué, Pallars | 14 d'octubre de 2022 a les 10:41 |

«És destacable que hi hagi víctimes que, malgrat saber que els delictes que van patir no es podran jutjar, tinguin el valor de treure-ho a la llum pública»

No cal capbussar-se gaire pels diferents diaris i mitjans de comunicació per trobar notícies sobre casos d’abusos sexuals a menors. Persones que, tot aprofitant la seva feina o activitat que els permet tenir contacte freqüent amb menors, aprofiten la seva innocència per treure’n algun tipus de satisfacció sexual.

En els darrers anys el nombre de denúncies s’ha anat incrementant, fins i tot de fets que van succeir fa molts anys, quan els denunciants eren menors d’edat. Delictes que possiblement estan penalment prescrits; és a dir, que no podran ser jutjats perquè ha passat massa temps des que es van cometre. Cal dir que, afortunadament, els abusos a menors perpetrats a partir del 25 de juny de 2021 començaran a prescriure quan la víctima arribi als 35 anys, de manera que disposarà de prou temps per denunciar-los. No obstant això, molts dels que van succeir abans d’aquella data malauradament quedaran impunes.

El que per a mi és destacable és que hi hagi víctimes que, malgrat saber que els delictes que van patir no es podran jutjar, ho treguin a la llum pública. Que tinguin el valor de fer-nos saber que aquests abusos van ser-hi i que potser no són tan excepcionals com ens pensem. Certament, podem tenir dubtes de si en realitat aquests delictes eren i són molt més freqüents del que creiem i només en surt a la llum una petita part, o si aquests són la totalitat dels comesos (improbable). 

Aquest procés d’exposició dels abusos a menors a la llum pública, té similituds amb el que va succeir amb la violència de gènere. No va ser fins quan les víctimes van perdre la por i van començar a denunciar les agressions sofertes, que tots plegats no vam començar a prendre consciència de l’abast real del problema. Certament, a més dels execrables i mediàtics assassinats, hi ha violències, físiques i morals que no maten, però que són igualment repugnants. Per tant, a partir de la valenta i decidida acció de dones i de persones que fan un pas endavant, es mostra un problema social que sempre ha estat allí, amagat i ocult.

Cal que ens preguntem per què aquestes i altres plagues socials han romàs ocultes o invisibles als nostres ulls. Possiblement, ens autocensurem, amaguem el cap sota l’ala davant certs comportaments que ens neguitegen i avergonyeixen. Creiem o volem creure que són fets puntuals que val més afrontar de manera discreta i que no cal que ens atabalem gaire, que possiblement no tornaran a passar. Però no és així; el problema subsisteix, es fa més visible fins que és impossible “passar” de la qüestió. Llavors, depenent del tipus de problema i de la ideologia de cadascú, tal vegada culpabilitzem les víctimes o a tot el grup social al qual pertany algun o alguns dels delinqüents. És a dir, tornem a amagar el cap sota l’ala.

Clarament, ens costa molt afrontar les xacres com la violència sexual, especialment la patida pels menors, la violència de gènere, el racisme, la intolerància que esdevé discriminació nua i crua, etc. O les neguem o busquem culpables per negar la major; és a dir, que són problemes que ens afecten com a comunitat i que cal que les afrontem decididament i amb valentia, atès que en altre cas, no ens en sortirem.

 

Mostra el teu compromís amb Pallars Digital.
Fes-te subscriptor per només 3€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

Quim Delgado Berengué
Nascut a Barcelona l’any 1965, Quim Delgado Berengué és llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona. L’any 1987 va arribar a Tremp per ocupar plaça de funcionari al Jutjat. Enamorat del Pallars i del Pirineu, hi ha residit des de llavors, exercint d’advocat des de l’any 1991. Compromès amb el país i amb la independència, ha participat activament com a activista de base i en llocs directius en l’Assemblea Nacional Catalana, tant al Pallars Jussà com a nivell nacional. Va contribuir també a fundar la seu territorial al Pallars d’Òmnium Cultural, de la qual en va ser president durant dos anys. Militant de Junts, és el responsable de política municipal del partit a la vegueria de l’Alt Pirineu i Aran i candidat a l’alcaldia de Tremp.
Més articles de l'autor
16/01/2023

Què vol el Pirineu

15/12/2022

El nostre temps

15/11/2022

El món al revés

14/10/2022

El cap sota l'ala

14/09/2022

Que ve el llop!

16/08/2022

Estem secs

13/07/2022

Morir d'èxit

16/06/2022

El Pallars, terra de cultura

12/05/2022

Els aplecs, una «espècie» a conservar

13/04/2022

Els camins seran sempre nostres

Participació