Diumenge, 28 d'abril de 2024
fil directe

La manca de previsió de l'independentisme

«Sorprèn la poca informació que tenia el bloc sobiranista sobre un estat al qual volia superar amb astúcia i confrontació intel·ligent»

Pep Martí i VallverdúBarcelona, Catalunya | 21 de juliol de 2021 a les 22:00
Un dia després que el Govern descartés fer ús del fons complementari de riscos per avalar la trentena d'encausats pel Tribunal de Fiances, aquest dimecres l'executiu català ha virat i ha anunciat que hi recorrerà. Ho ha explicat el conseller d'Economia, Jaume Giró, al Parlament. El secretari general de Junts, Jordi Sànchez, ha explicat després que ha estat un canvi d'actitud de l'Institut Català de Finances (ICF) el que explica el canvi de posició.

L'episodi ha escenificat una primera topada entre el president Pere Aragonès i el conseller Giró en una carpeta sensible. El responsable d'Economia és un dels perfils a qui Junts més promou en els primers compassos del Govern. És, per mèrits propis, un dels fitxatges estrella i, a més, el fons de compensació de riscos porta el seu segell. 

Per la seva banda, el president de la Generalitat ha mostrat en les darreres hores la seva confiança en què un cop el Consell de Garanties Estatutàries doni llum verda a l'aval, si això es produeix, s'aconseguirà el suport financer que ara manca. De moment, el moviment amb la peça ICF atura el cop. Cal subratllar això: per primera vegada, la Generalitat dona la cara per uns encausats.

Està per veure si el Tribunal de Comptes accepta el mecanisme o el tomba, la qual cosa implicaria l'embargament perquè la Caixa de Solidaritat no ho pot assumir tot. Les fiances s'eleven a 5,4 milions d'euros i el mecanisme promogut per les entitats i els partits n'ha recollit fins al moment 1,2 milions. El darrer moviment del Govern, però, dona més marge de temps a la iniciativa solidària.

Més enllà d'això, el capítol del fons complementari de riscos de la Generalitat assenyala dos elements a tenir presents. El més evident és que des de l'executiu català s'ha delatat certa descoordinació que fora bo tenir cura d'evitar en el futur, si realment es vol iniciar una nova etapa, amb l'inici de la nova legislatura, ben diferent al que era habitual en l'anterior legislatura. 

En segon lloc, tot l'episodi entorn el Tribunal de Comptes, a més de deixar al descobert altre cop el caràcter repressiu de l'Estat i la pervivència d'elements hereus del franquisme, escenifica de nou la manca de previsió de l'independentisme. A mesura que es guanya perspectiva i es mira tot el que ha passat en aquest país, sorprèn la poca informació que tenia el bloc sobiranista sobre un estat al qual volia superar amb astúcia i confrontació intel·ligent. 

 

Mostra el teu compromís amb Pallars Digital.
Fes-te subscriptor per només 3€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

Pep Martí i Vallverdú
Periodista i llicenciat en Història Contemporània (UAB). Redactor de Política a NacióDigital. Soc autor de dues biografies: una d’Antonio Maura (Ediciones B) i una de Josep Tarradellas (Fundació Irla). M'agrada implicar-me en el nostre teixit associatiu. He estat membre de les juntes directives d'Amics de la Unesco de Barcelona i de l'Ateneu Barcelonès. Ubicat en l'esquerra però crec que molt poc progre. A Twitter: @PepMartiVall.
Més articles de l'autor
28/09/2021

El fantasma de Via Laietana

21/09/2021

El català, cosa de tots?

07/09/2021

Novell i el dimoni de debò

31/08/2021

Empatia social, impotència política

24/08/2021

Toc de queda a cegues

18/08/2021

Restriccions i botellots

21/07/2021

La manca de previsió de l'independentisme

13/07/2021

Pandèmia i responsabilitat

06/07/2021

Que uns represaliats no amaguin els altres

29/06/2021

Reconèixer (de debò) l'altre

Participació