fil directe
La Inquisició de Comptes
«L'actuació medieval de l'Estat en la confiscació de béns dels dissidents polítics és un entrebanc insalvable que dificultarà l'inici de les negociacions al setembre entre els governs català i espanyol»
Francisco Maldonado va ser un metge d'origen judeoportuguès que va néixer al nord del que ara és Argentina en 1592. Era un intel·lectual destacat, amb una àmplia biblioteca –fet inusual a l'època– i maridat amb una dama de l'elit colonial de la ciutat de Tucumán.
Un dia la Inquisició va acusar-lo de practicar la religió jueva d'amagat. Va ser detingut i processat. Se li va imposar l'obligació de vestir la gramalleta de per vida per mostrar a tothom la seva culpabilitat. Tots els seus béns van ser confiscats i subhastats "per sufragar les despeses de la investigació i el judici.
Sortosament, la societat va evolucionar en els segles posteriors, i la persecució per les conviccions polítiques o religioses va anar desapareixent de les democràcies consolidades. Fins i tot es va abolir la presó per deutes i es va prohibir la confiscació de béns. A totes les democràcies consolidades?
En un racó del sud d'Europa, hi ha un estat que es resisteix a superar la idea medieval de poder, de justícia i de llibertats. En ple segle XXI, la persecució de la dissidència a Espanya inclou la confiscació de béns sense sentència judicial i sense possibilitat de defensa efectiva.
Els Maldonado d'avui a Catalunya veuen embargats els seus béns només amb una disposició d'un organisme administratiu. Només han tingut tres hores per estudiar centenars de folis i esgrimir una defensa impossible. Les resolucions del Tribunal de Comptes són tan kafkianes que inclouen traslladar l'embargament a la filla d'una acusada morta. Fins i tot Kim Jong-un aixecaria les celles si ho sabés.
La taula de negociació es reunirà al setembre, però les feines preliminars i preparatòries començaran de seguida. L'acció repressiva de l'Estat a través del Tribunal de Comptes és un entrebanc insalvable per a la negociació. En qualsevol procés similar de resolució de conflictes polítics a través de la negociació, el cessament d'hostilitats és una condició prèvia i indispensable. L'Estat ha de cessar la repressió abans d'iniciar la negociació, o la farà impossible.
PD: El metge Maldonado, sis anys després de la primera acusació, va ser cremat a la foguera en un acte de fe a Lima, en 1639. La seva història va ser magníficament narrada en 1991 per l'escriptor Marcos Aguinis en la seva novel·la La gesta del marrano.
Un dia la Inquisició va acusar-lo de practicar la religió jueva d'amagat. Va ser detingut i processat. Se li va imposar l'obligació de vestir la gramalleta de per vida per mostrar a tothom la seva culpabilitat. Tots els seus béns van ser confiscats i subhastats "per sufragar les despeses de la investigació i el judici.
Sortosament, la societat va evolucionar en els segles posteriors, i la persecució per les conviccions polítiques o religioses va anar desapareixent de les democràcies consolidades. Fins i tot es va abolir la presó per deutes i es va prohibir la confiscació de béns. A totes les democràcies consolidades?
En un racó del sud d'Europa, hi ha un estat que es resisteix a superar la idea medieval de poder, de justícia i de llibertats. En ple segle XXI, la persecució de la dissidència a Espanya inclou la confiscació de béns sense sentència judicial i sense possibilitat de defensa efectiva.
Els Maldonado d'avui a Catalunya veuen embargats els seus béns només amb una disposició d'un organisme administratiu. Només han tingut tres hores per estudiar centenars de folis i esgrimir una defensa impossible. Les resolucions del Tribunal de Comptes són tan kafkianes que inclouen traslladar l'embargament a la filla d'una acusada morta. Fins i tot Kim Jong-un aixecaria les celles si ho sabés.
La taula de negociació es reunirà al setembre, però les feines preliminars i preparatòries començaran de seguida. L'acció repressiva de l'Estat a través del Tribunal de Comptes és un entrebanc insalvable per a la negociació. En qualsevol procés similar de resolució de conflictes polítics a través de la negociació, el cessament d'hostilitats és una condició prèvia i indispensable. L'Estat ha de cessar la repressió abans d'iniciar la negociació, o la farà impossible.
PD: El metge Maldonado, sis anys després de la primera acusació, va ser cremat a la foguera en un acte de fe a Lima, en 1639. La seva història va ser magníficament narrada en 1991 per l'escriptor Marcos Aguinis en la seva novel·la La gesta del marrano.
Mostra el teu compromís amb Pallars Digital.
Fes-te subscriptor per només 3€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.
Germà Capdevila
Director del Consell Editorial de NacióDigital i editor de la Revista Esguard. A Twitter: @gcapdevila
Més articles de l'autor
26/09/2021
Jugada mestra de l'Estat
15/09/2021
La Negociació: episodi 1
05/09/2021
El comissionista internacional
29/08/2021
Quan governen els jutges
22/08/2021
Què puc fer jo, per la llengua?
01/08/2021
La comissió bilateral
25/07/2021
«No parleu català»
18/07/2021
El nacionalisme que crema
11/07/2021
Per molts anys, Òmnium Cultural
04/07/2021
No pensis en un referèndum!
Lo més llegit
Ara a portada
Lo que más rabia nos da a los constitucionalistas es que una Catalunya independiente sería un estado riquísimo, que solo tendría el problema de qué hacer con tanto dinero. Pues aflojad todos pasta para la caja de solidaridad que ya lo recuperaréis después, garrepes.
tendrían que pasarse el resto de sus días en la cárcel.
Pues eso. Lo que hay que leer.
Aquí alguns pensaven que podien gastar a tort i a dret , pagant amb el diner de tots, la festa independentista. Doncs, no, que cadascú es pagui les seves festes, però amb el diner de tots, no es poden pagar festes il.legals. Es lògic se'ls demani retornar els diners mal empleats.
Els membres del "tribunal" aquest són de domini públic. No cal dir res més.
No es tracta d'idea medieval de poder: es tracta de que espanya sap molt bé que sense Catalunya s'arruinen (i Catalunya pujaria com un cohet, cosa que els hi fa mil vegades més rabia que la seva propia ruina), per tant és normal que intentin impedir com sigui qualsevol desig de revifada de l'independentisme. El que no és normal és no només no esperar-s'ho sino a més esperar que acceptaran dialogar sobre quedar-se sense Catalunya (i aquesta és la santa inocencia dels independentistes). Encara que espanya fos el pais més modern del món en tots els altres aspectes, respecte a Catalunya farien el mateix, perquè les circumstancies de "sin Cataluña me arruino y encima Cataluña se haría millonaria" seguirien sent les mateixes. No es tracta de ser antic o modern. No ho voleu entendre? Dons no ho entengueu. Voleu seguir confiant en el dialeg? Dons seguiu confiant.