L'assistència del rei Felip VI al sopar d'inici de les Jornades del Cercle d'Economia que comencen aquest dimecres a Barcelona ha servit el primer desajust conegut entre el president Pere Aragonès i el vicepresident Jordi Puigneró. El Govern porta menys d'un mes en marxa i la visita reial ha ensenyat de nou les costures que van ser habituals entre ERC i Junts en l'anterior legislatura. 

Compartir mantell amb el monarca és una patata calenta per a qualsevol governant de la majoria independentista. S'ha d'admetre. Les ferides de la tardor del 2017 resten encara obertes i el discurs del 3-O perseguirà Felip VI fins al final del seu regnat. És lògic que així sigui. El mateix monarca n'és conscient, tot i que probablement no en tota la seva dimensió. Assistir a un acte amb el rei no és blanquejar el discurs del 3-O? 

Des del Govern s'ha recordat aquest dimarts que no s'ha produït cap canvi de criteri pel que fa als actes del monarca a Catalunya, establerts durant la presidència de Quim Torra. La Generalitat no assistirà als actes organitzats per la Casa Reial, però en aquest cas es tracta d'unes jornades organitzades per tercers. En tot cas, avui el Govern ha decidit que l'agenda del rei no condicionarà la de l'executiu català, la qual cosa ja suposa un canvi de criteri. Però deixant això a banda, convé plantejar-se altres qüestions que venen a tomb. 

Caldria pensar en la utilitat de plantar el rei en aquests actes. La representació d'un Govern és una cosa seriosa i tot l'espai que no s'ocupa, és ocupat per algú altre. És cert que hi ha gestos d'absència que capgiren els esdeveniments. El 1966, el general De Gaulle va decidir que França no assistiria a les reunions del consell de ministres de la Comunitat Econòmica Europea fins que no es revisés la política agrària. Va ser l'anomenada crisi de la cadira buida. Va durar mesos i es va superar acceptant en la pràctica el veto d'un estat. Ara bé: és un fet comparable?

Les jornades del Cercle aplegaran empresaris rellevants. Hi haurà el president de Corea del Sud, un polític progressista amb una llarga trajectòria com a advocat dels drets humans i amb contacte directe amb la Casa Blanca. Un home que ha apostat pel diàleg en les sempre difícils relacions amb el règim de Corea del Nord. Si la cúpula del Govern no és present en el sopar representat pel president o el vicepresident, al marge de consellers sectorials, és difícil que exerceixi el pes de la "cadira buida" francesa.  

El protocol no entén d'amistats ni de simpaties ideològiques. Estats i governs enemics mantenen trobades, converses i encaixades de mans. Desconèixer-ho és ignorar la realitat, primera mestressa dels estats i dels països que ho volen ser. L'orgull serveix, sí, però per molt poc. I la Generalitat està obligada a un esforç continuat per mirar d'elevar la qualitat dels seus debats interns.