Hi ha molta gent que veurà el tema d'aquest article i es preguntarà perquè un altre text sobre la mateixa matèria. Un article sobre les misèries que passen a quilòmetres d'aquí, que sí, són molt tristes, però que segurament pensen que al no englobar la nostra realitat immediata no ens afecten. O encara pitjor, hi ha gent que pensa que el tema dels refugiats s'ha convertit en un tema per veure a les notícies mentre dinem o llegir-lo al diari. I és que això és un dels fets més trists del periodisme: la normalització dels fets. De tant parlar d'aquestes desgràcies la societat ho pot arribar a acceptar com un fet normal. Sembla que la fam, les guerres i les morts, tot té la seva explicació quan passa a quilòmetres de distància. Però que passa quan podem ajudar des d'aquí?

L'altre dia llegia una enquesta del diari Segre, on es preguntava si s'estaria d'acord en què la seva població acullis refugiats. I només un 55% responia afirmativament. Repeteixo: només un 55%. Són xifres que no puc entendre. Sembla que tothom està d'acord que el que passa en aquells països es una aberració. Sembla que de cara a la galeria tothom voldria ajudar. Però que passa quan es fa una enquesta anònima? Que surt la veritat. I la veritat, sembla ser que a la gent li fa por que podria passar a l'acollir refugiats en les nostres poblacions. Des del meu punt de vista, una por molt egoista, molt cruel i oblidant el que significa patir guerres en primera persona. 

Òbviament no és fàcil trobar una solució. Però el que no puc entendre és com hi ha gent que opina que malgrat que determinades associacions puguin considerar la seva ciutat òptima per acollir refugiats, no ho vulgui. Sense obrir les portes de casa nostra i deixant Síria a la seva sort, només podem ser responsables de més desgràcies i més misèria. Deixarem crear més fotografies com les de l'Ailan, aquell pobre nen mort en una platja de Turquia. Hem de ser conscients que vivim en un món globalitzat, i que si Síria està en aquestes condicions, ha estat en bona part per la passivitat mostrada per la resta de països. Occident s'ha centrat en la guerra d'Iraq oblidant-se de la resta de països en guerra. I un cop el problema ens ha explotat a la cara, Europa no sap com fer front a milers de refugiats mentre que certes màfies s'aprofiten per treure diners a persones que volen buscar una situació millor. 

Per tots aquests motius m'alegra saber que hi ha gent que sí que està disposada a posar el seu granet de sorra perquè les coses millorin. O almenys que les coses no vagin a pitjor. És a dir que els milers de refugiats que han decidit fugir del seu país tinguin una mínima oportunitat de tirar endavant. Per això aplaudeixo la iniciativa de Sort sobre acollir refugiats. Aquesta iniciativa servirà per ajudar-los a ells, però també per remoure consciencies i per fer que altres ciutats en prenguin exemple. Segur que no és la millor solució. Però de ben segur que per poc puguem fer des d’aquí serà rebut com una gran ajuda per ells.