Un any més arriba a diverses localitats pirinenques el Festival de Música Antiga dels Pirineus, més conegut per la seva abreviació FeMAP. Durant tot l'estiu es realitzen concerts a diversos indrets del Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Alt Urgell, Andorra, la Cerdanya, Alta Ribagorça, Vall d'Aran, i altres localitzacions pirinenques. Des de fa cinc anys, aquest festival uneix la música el patrimoni romànic i l'entorn natural. Una bona combinació que intenta convertir el FeMAP en un referent al sud d'Europa.  

Aquest festival va aparèixer arran de la desaparició del festival internacional de música Joan Brudieu, que l'any 2010 va celebrar la 35a i última edició. Aquest era un dels festivals sobre música clàssica que més durada va tenir a Catalunya. De la mateixa manera, també era un festival que passava força desapercebut. Fet que també passa amb el FeMAP, i suposo que amb la majoria d’esdeveniments que giren entorn la música clàssica. 

El cert és que la música clàssica o l'antiga són tipologies complicades atès que els joves acostumen a no mostrar massa interès per aquests tipus de música. Bé, normalment a joves i no tan joves ens costa saber apreciar aquesta música. Fet que suposa que aquests festivals s'omplin de gent entesa en la matèria i quedin fora gent del nostre territori amb manca de curiositat per aquests aspectes. Ara podria citar molts arguments com per exemple, que música antiga no és sinònim d'avorriment. O que hauríem de posar més esforç o almenys provar de valorar què transmeten aquestes melodies.

No negaré que estic d'acord amb aquests arguments però no vull fer referència a això. Vull parar atenció en la resta d’elements que també engloba el FeMAP: patrimoni romànic i entorn natural. Els organitzadors d'aquests concerts han intentat que aquests aspectes també tinguin molta importància. Han organitzat concerts en localitzacions remarcables de cada localitat com per exemple esglésies, espais culturals, monestirs. I també al bell mig d'entorns naturals com al costat d'un llac, a l'era d'un espai públic o a refugis de muntanya. 

Considero que no cal ser un expert per emocionar-te en veure un concert al costat d'un llac rodejat de muntanyes. Per la gent que té retinències, s'ha de ser conscient que aquest festival no és únicament música, ni patrimoni romànic, i tampoc paratges naturals. I quan unim els tres elements que convergeix el Festival de Música Antiga dels Pirineus, se'ns hauria d'engrandir la curiositat i l'interès per assistir en espectacles d'aquestes característiques. Perquè siguem fans o no de la música clàssica o antiga és un privilegi veure-ho amb aquestes característiques.