Per fi, ja ens trobem a les acaballes de Maig i com no podia ser d’altra manera ha arribat la calor al Pirineu. Fet que significa que els ciutadans s’han despertat de la seva hibernació i ja tornem a veure moviment entre els carrers de les nostres localitats. La gent ja ha sortit de recintes tancats i les places i les terrasses es tornen a omplir de xerrades, confessions i riures. 

Per aquest motiu, avui no vinc a parlar de cap fet noticiari, de cap tema desconegut per ningú de vosaltres sinó ben al contrari. Us vinc a parlar d’una tradició que aviat començarà a treure el cap en cada una de les nostres localitats. Una tradició de la qual ningú s’escapa i que a gairebé tothom li produeix un somriure. Potser us en parlaré perquè com a estudiant que sóc, aquestes dates són sinònim de treballs, feina, exàmens, entregues i estrès, molt estrès. Però estic segura que no som únicament els estudiants els que anhelem que arribi ja aquest moment. 

Perquè si d’una cosa estic segura, és que tant la quitxalla com els padrins, sigui gent amb corbata o gent desarreglada, tots, gaudeixen d’aquesta tradició. Suposo que la majoria ja sou conscients que estic parlant de les nostres estimades festes majors, veritat? I és que per fi s’acosta aquest moment on els pobles es veuen plens de vida, i les cases s’omplen de familiars i amics de diversos indrets del món, que en certes ocasions, potser només es veuen un cop l’any.

Arriba el moment on veus petits i grans gaudint d’una mateixa activitat, sigui l’activitat infantil o el ball de nit. Perquè això és la principal diferència entre la festa major d’un poble pirinenc i una gran ciutat. En els pobles, la festa major significa molt més que festa. Des de ben a l’inici en el moment d’organitzar-la fins al moment de recollir-la. Malgrat que hi hagi una activitat pensada per cada franja d’edat en moltes ocasions aquestes franges es desdibuixen per deixar pas a rialles fetes entre veïns. I és que un exemple d’això el veiem en el ball de nit. 

No crec ser l’única que hagi portat algú de la gran ciutat a una festa autòctona i hagi escoltat la frase de: les vostres festes són amb música de padrí? Doncs sí, però ens encanta perquè això genera aquesta versatilitat de gent creant situacions d’allò més entretingudes. Joves que no saben que per molt que dissimulin als seus pares ho veuen tot des de l’altre extrem de la plaça, perquè a aquests no se’ls hi escapa res. I és que el fet que els joves, estiguin bevent una cerveseta d’amagat, fumant una cigarreta o fent-se el primer petó, també ho havien fet ells anys enrere. I tampoc saben que això generarà milers d’anècdotes per seguir explicant entre familiars i amics un cop acomiadem la temporada de festes i tornem a tancar-nos en temps de neu.