Tenim el mal vici de culpar a tothom de coses que són responsabilitat nostra. Any rere any veiem com molts dels nostres municipis van reduint la seva població, fet que conseqüentment provoca el despoblament de les nostres comarques. I direm, no és culpa nostra; és la crisi, les poques possibilitats, la manca de recursos, els oficis que tenen cabuda aquí no són els que ens interessen, i una llarga llista d’excuses. Que potser no són cap mentida, però tampoc és cert que això tingui tota la culpa. Tampoc és que sigui tot culpa dels joves atès que en moltes localitats ja la generació per damunt nostre va decidir emigrar a ciutats més grans amb més possibilitats. Però qui sinó nosaltres ha de construir aquestes possibilitats? 

La veritat és que amb el pas del temps el Pirineu ha perdut la força que tenia antigament. Actualment les comarques consten d’una minoria de pobles més grans per estar rodejats de municipis amb un nombre molt minoritari d’habitants. Pobles que no arriben potser ni a la centena d’habitants. Aquests pocs autòctons acostumen a ser de la tercera edat, el que provoca que inevitablement envelleixin fins que els hi arriba la mort. I sembla que amb ells també desapareixen les històries, les anècdotes i la vida d’aquestes minúscules localitats. Antigament això no funcionava així, potser no hi havia tanta emigració o potser és que el nombre d’habitants acostumava a ser més equitatiu entre les poblacions. 

Però ara no, ara cada comarca del Pirineu consta de la seva capital que ofereix unes possibilitats que resta als petits pobles. Per comoditat tots ens movem en ciutats, que si no són capital de comarca, són mitjanament grans. Aquests t’ofereixen els serveis necessaris, espais lúdics i llocs per entretenir-te. A més si sou dels que viviu en una capital pirinenca sabreu que té la mida perfecta per oferir-te tot això però a més gaudir d’una tranquil·litat que molta gent enveja. És perfecte: tranquil·litat i oportunitat lligades de la mà. Qui voldria viure en un poble que no té aquestes possibilitats? Pobles que a mesura que avança el temps tanquen la seva escola, la botiga i així d’una manera lenta però progressiva ho tanca tot.  

Això genera un futur desolador. Si els petits pobles estan formats per gent únicament de la tercera edat que passarà quan aquests per desgràcia morin? Tindrem un Pirineu fantasma amb pobles despoblats que sent molt optimistes només gaudiran de vida durant cap de setmana i estiu. Localitats poblades únicament per turistes o autòctons que només tornen a casa en dies festius. Potser és una imatge catastrofista, però el pas dels anys ens està guiant cap aquesta direcció. Pobles petits que es van empetitint fins a la seva desaparició mentre que les ciutats grans es van engrandint. I crec que com a mínim els habitants d’aquest indret hauríem d’aturar-nos i fer aquesta reflexió: si aquest és el futur, és el que volem?