Marc Garriga: «Fer neu artificial no és malbaratar aigua, quan es fongui també acabarà tornant al riu»

Marc Garriga Lujan (Manresa, 1975) és el director del Parc Natural de l'Alt Pirineu des de l'any 2015. Aquest espai protegit, el més extens de Catalunya amb més de 80.000 hectàrees, celebra enguany el seu 20è aniversari. Una fita que coincideix amb l'atorgament (per part de) de la Carta Europea de Turisme Sostenible (CETS).

Conversem amb ell a través de les ones de Ràdio Tremp sobre diversos temes cabdals per al parc i les comarques pallareses. El turisme sostenible, l'equilibri entre la ramaderia i les espècies protegides, o bé sobre la conservació del cel nocturn i del patrimoni cultural al Pallars. També li preguntem com veu el futur de l'entitat que dirigeix i el del propi Pallars. Les respostes, sense dubte, conviden l'optimisme.
 
- Com està sent la celebració de l’aniversari?

- Vam celebrar-lo l'1 d'agost. Ja portem un bagatge i una experiència al darrere. Esperem que en vinguin molts més!

- Quina funció té un parc natural i què diferencia el del Pirineu de la resta de parcs de Catalunya i l’estat?

- Un parc natural té sobretot dos objectius. Un és conservar uns valors, que no només són de fauna i hàbitat, sinó també de patrimoni geològic, de paisatge i també valors culturals. I, per altra banda, facilitar un desenvolupament sostenible d'aquest territori, perquè està humanitzat. És a dir, que la gent hi pugui continuar vivint, pugui generar activitat econòmica, però sempre de forma compatible amb la conservació d'aquests valors.

- Coincidint amb els 20 anys del Parc, heu rebut la Carta Europea de Turisme Sostenible. Es tracta d’un gran reconeixement, però que també du sota el braç una sèrie d’obligacions i reptes. Quins són?

- Som un territori merament turístic i també hi ha un sector primari important. La Carta Europea de Turisme Sostenible és com una mena de full de ruta per tirar endavant un turisme sostenible en base a uns principis que ens marca Europa. Hem d'anar desenvolupant una sèrie d'accions, consensuades amb el sector turístic del territori. Ara tenim una estratègia a cinc anys vista de tot el que hem de fer com a parc natural.

 
- En una societat tan desenvolupada i globalitzada, sovint és molt difícil mantenir l’equilibri entre els diversos sectors. Per exemple, la natura amb el sector primari, la conservació d’espècies, el turisme... Fins a quin punt és difícil gestionar tot plegat?

- El sector primari, concretament la ramaderia extensiva, és un dels valors claus del Parc Natural. En aquest sentit, el parc aposta molt perquè aquesta activitat pugui continuar sent viable i s'ajuda el sector ramader tant com es pot; ja sigui amb fires, ajuts suplementaris, i sobretot valoritzant els productes locals com el carni. I l'altra té a veure amb la presència de l'os bru, i el nostre objectiu és vetllar per la convivència.

És a dir, que tingui una mínima afectació possible: apostant molt per la prevenció de danys, amb l'agrupament dels ramats i tot el que suposa ajudar la ramaderia extensiva perquè no estigui afectada per la presència d'aquesta espècie. Si es treballa bé, els danys són molt reduïts. Un territori pot tenir una ramaderia extensiva important i al mateix temps tenir espècies com l'os bru.

 «Es pot tenir una ramaderia extensiva important i al mateix temps espècies com l'os bru. Si es treballa bé, els danys són molt reduïts»

 

- Un dels casos més rellevants té a veure amb la limitació de la circulació motoritzada. Algunes zones com la Vall de Bonabé, hi ha períodes on no es pot passar amb vehicles de motor. Però això no estalvia els problemes. Hi ha gent que no hi està d’acord, o que directament se salta les normes.

- Hi havia un gran problema, sobretot amb les motos, quads i buguis, i molta gent que només anava allà a fer el boig. Era molt incompatible amb moltes activitats com el senderisme i d'altres molt més traquiles. Llavors es va decidir declarar-ho com a zona de protecció acústica per posar en valor el silenci i la tranquil·litat, i que la circulació amb quads i buggies fos prohibida tot l'any. 

 
També hi havia un excés de vehicles durant l'estiu, i el que s'ha fet és implementar un sistema de reserves, igual que per anar a la Pica d'Estats. Màxim 150 vehicles al dia, i això fa que no es congestioni. Si vols aparcar, són cinc euros i si no pots aparcar al Fornet o al Marimanya. Evidentment, no pots corregir-ho tot d'una volada, hi ha gent que s'ho salta, i per això hem posat dos vigilants, un a cada entrada.

- I un altre cas mediàtic de les darreres setmanes és el de la muntanya de Tor. Els veïns volen barrar el pas durant l’hivern per evitar fer malbé la pista. Fins a quin punt creus que és legal o legítima aquesta mesura?

- Tenen el dret a fer-ho perquè aquella pista es va obrir dins la seva finca privada. Evidentment, hi ha un dret de pas històric cap a Andorra, però només pel camí a peu que va fins al Port de Cabús, que sí que és públic. Una altra cosa és la pista, que es va obrir a posteriori. Per tant, els propietaris estan en el seu dret de regular-ho i nosaltres ho trobem bé, sobretot a l'hivern.

És un perill, perquè si es puja per allà i hi ha neu i gel, la gent es pot matar. De fet, moltes altres pistes del Parc s'estan regulant en aquest sentit. Totes les pistes de la Vall de Santa Magdalena, per exemple, entre l'1 de novembre i el 31 de maig estan restringides excepte a veïns i serveis. 
 
- Dins del manteniment de la natura també s’inclou la conservació del cel nocturn, un altre dels potencials del Pallars i el Pirineu. Sou dels impulsors perquè diversos municipis canviïn l’enllumenat públic per tal de reduir la contaminació lumínica.

- El Parc s'està acreditant com a punt de referència de qualitat lumínica, que és una protecció que dona la Generalitat. Inclou que tots els municipis entrin en protecció màxima, i en un període de quatre anys han de canviar tota la il·luminació pública per llums LED de color ambre, que és el que té menys contaminació.

Per això, la Generalitat donarà ajuts al 100% del Fons Climàtic. Alguns ja se n'han beneficiat com Sort, Alins o Llavorsí. I l'any que ve volem començar a engegar per tenir l'acreditació Starlight, que atorga una fundació privada. Potser té més prestigi i és més coneguda, però el més important és la que et dona la Generalitat, perquè és la protecció legal. Després d'aquesta, l'altra vindrà gairebé automàtica. Al final, l'objectiu és que aquesta zona, juntament amb Aigüestortes i la zona del Montsec, acabaran sent la zona de protecció lumínica més gran d'Europa. Serà una cosa única al continent.

 
- Continuant amb temes de rigorosa actualitat, estem en període d’extrema sequera, i això, en part, està fomentant el debat sobre la creació de neu artificial per part de les pistes d’esquí. Quin és el teu punt de vista?

- En primer lloc, de neu artificial al Parc Natural no en tenim. Les pistes d'esquí alpí estan fora. La neu artificial simplement és convertir aigua corrent en neu, però aquella neu s'acabarà fonent i tornarà al riu. Per tant, simplement estem alentint que aquella aigua baixi pel riu. No hi veig problema perquè no és un consum, és una retenció. No ho hem de veure tant com que aquella es perd, sinó que s'emmagatzema. És com si es fes un petit embassament però amb neu. En tot cas serà un malbaratament d'energia, però d'aigua no.
 
- Des del Parc també promoveu accions per recuperar tècniques com els murs de pedra seca, les diferents esglésies de les valls del Pirineu, així com becar investigacions sobre el mateix patrimoni cultural. El Parc no només és la fauna i la flora que hi viuen, sinó també allò que fet l’ésser humà i que resulta vital que no es perdi.

- Exacte. Aquí tenim com a soci principal l'Ecomuseu de les Valls d'Àneu, entitat experta en la conservació del patrimoni cultural. A través d'ells estem fent temes de recuperació tant de patrimoni arquitectònic com material. Totes les iniciatives del territori que van en aquest sentit, doncs nosaltres ens hi sumem. No és que el Parc ho hagi de fer tot, sinó que hi donem suport.

Sobretot estem apostant molt per alguns jaciments arqueològics que fa temps que no s'excavaven; per recuperar la nostra història. En aquest cas hi havia el de l'Espluga de Santa Creu de Llagunes o la Cova de l'Home Mort, on hi ha els primers pallaresos enterrats des de fa quasi 7.000 anys. D'aquí podem treure informació de molt valor.

«La gent poc a poc anirà tornant al Pallars; serà un territori amb més qualitat de vida»

 

- I ja per acabar, dos preguntes concretes. La primera és com veus el Parc Natural de l’Alt Pirineu d’aquí a 20 anys?

- Bona pregunta. Jo el veig amb moltes més acreditacions i amb tot el sector turístic treballant conjuntament. També amb tothom més ben conscienciat de què la conservació del medi ambient és fonamental, perquè tenim una crisi climàtica força important. Preservar aquests indrets farà que tinguem un lloc molt més singular del que és. Cada cop la ciutadania valorarà més això, i jo crec ajudarà a tenir qualitat per al territori i que la gent pugui viure millor. Si anem per aquest camí, tindrem un futur molt bo.

- I la segona, quin futur t’imagines per al Pallars d’aquí a dos dècades?

- Jo crec que el jovent que ha anat marxant cada cop es va adonant més que a la ciutat hi ha més problemes. La gent poc a poc anirà tornant, fent feines que poden ser telemàtiques. Els pobles s'aniran repoblant i anirà millorant tota la situació. Evidentment, un problema és l'habitatge, que s'ha de resoldre; però per la resta, crec que serà un territori amb més qualitat de vida. Jo del Pallars no marxaria; a mi que no em busquin a la ciutat.

---

  Col·labora!

Aquest article ha estat redactat gràcies a la recerca, el treball i l’esforç de periodistes. Si valores la nostra feina, ara pots donar suport a Pallars Digital:



 Fes clic aquí per veure totes les entrevistes de Pallars Digital

Altres notícies que et poden interessar