Les bèsties del Pallars: una tradició amb identitat pròpia

Tot i ser una tradició poc arrelada al Pallars, des de principis del nou segle el bestiari festiu ha anat guanyant presència en les celebracions populars de les dos comarques. El naixement d’associacions culturals, com la Colla de Diables Lo Peirot de Tremp, així com d’iniciatives per commemorar antigues tradicions, com la Diada Fira de Salàs de Pallars, han permès que les figures de cartó pedra ocupin un lloc privilegiat en l’imaginari pallarès.

Però la particularitat d'aquestes bèsties és el profund vincle que guarden amb la terra que les ha vist néixer. Algunes s'emmirallen en la fauna autòctona, mentre que d'altres amb la simbologia del territori. Tot plegat, però, sense oblidar-nos dels gegants, amb molt més recorregut en la tradició popular pallaresa. Tremp, Sort i la Pobla de Segur encara tenen les seves parelles, així com nuclis més petits com Gerri de la Sal, Altron o Alsamora, que també treuen al carrer els seus gegants o gegantons.
 

La Cremablat obre camí

I quin animal podia representar millor els pallaresos que l’àguila bicèfala, l'emblema dels comtes del Pallars i escut heràldic de les dos comarques. Tot i que en el bestiari popular català es considera com animal de protocol, a Tremp la cremablat és una bèstia de foc, com bé indica el seu nom. Una denominació que, de fet, és literal, ja que el dia de la seva estrena va incendiar un camp de blat amb les seves aixaldes.
 
Creada per Dolors Sans l'any 2007, la Cremablat pesa 78 quilos, té un esquelet de ferro i està feta de fibra de vidre i pintura d'esmalt. L'àguila ha anat guanyant protagonisme en les celebracions trempolines, en especial durant els correfocs i les fires, però també durant l'ofrena a la Verge de la Mare de Déu de Valldeflors, quan fa la seva entrada triomfal a la basílica trempolina el dia 8 de setembre.

Però la Cremablat no és l'única mostra de cultura popular a Tremp sorgida durant els últims anys. De fet, des de l'any 2019 l'àguila de foc compta amb un acompanyant: Lo Marrà. Fet també amb fibra de vidre i ferro, aquest animal deu la seva existència a Laia Mañé i Víctor Espinosa. Està impulsat per rodes i, com la Cremablat, també escup foc.

 

«Lo Sobrany»

Si bé la mulassa és un animal força comú del bestiari català, Lo Sobrany de Salàs de Pallars és especial. En primer lloc, per la seva raó de ser. L'any 2005, l'ajuntament va impulsar una diada per commemorar l'antiga fira de bestiar de peu rodó el segon cap de setmana de novembre. I per representar l'esperit d'aquella mostra, dos anys després l'artista Ferran Farré i els més joves del poble van construir un matxo de cartó pedra i fibra de vidre, de 90 quilos i més de dos metres d'alçada.
 
L'altre tret distintiu és que la bèstia té un ball propi, compst per Mon Cardona i Jordi Fàbregas. Així, un cop a l'any, Lo Sobrany dansa al compàs de la música i girovolta bojament per la plaça del Mercat, emulant alguna mula desbocada que fa més de mig segle passejava per Salàs a l'espera de ser venuda per algun firandà.

Però la mulassa també protagonitza l'obra de teatre Les Moralles del Sobrany, escrita per Pep Coll, i que cada any interpreten els actors de la companyia A Galet de Tremp. A més, durant la cercavila, la mulassa tampoc està sola. Des dels inicis també l'acompanyen La Ruca i Lo Cavallet Roi, que any rere any han estat portats per la canalla del poble.

 

L'Ovella Xisqueta

Però el bestiari pallarès no es limita pas al Pallars Jussà. Al nord, al Pallars Sobirà, també han creat els seus emblemes de cartó pedra. A la capital comarcal, Sort, tenen l'Ovella Xisqueta, la raça pròpia del Pallars i del Pirineu.

La figura també va néixer gràcies a un taller per a la canalla conduït per l'artista plàstic Luciano Prodan durant la Fira de Tardor del 2008. D'aquesta manera, i acompanyada pels grallers locals, els Xafarrostolls, durant la fira dedicada precisament a aquest animal, l'Ovella Xisqueta fa gaudir a grans i petits amb una cercavila.
   

El «Quiquericoc»

Però encara més amunt, a Esterri d'Àneu, tampoc volen ser menys, i també tenen la seva bèstia. En aquest cas, l'escollit és el gall fer, un dels animals insignes de l'alta muntanya, però també un dels més amenaçats. La idea de bastir aquesta figura -de gairebé quatre metres d'alçada- es remunta a l'any 2006, quan cinc amics d'Esterri van construir dos capgrossos perquè formessin part de la xaranga durant les festes.

Després de batejar-los com a Vicenç (patró del poble) i Àneu, van decidir crear l'Associació Ludicocultural l'Estarna. Més tard, un dels membres va tenir la idea de fer una bèstia pròpia, que seria batejat com a Quiquericoc durant la Fira de Tardor del 2009.
 
Feta de fibra de vidre, ferro i roba, aquesta bèstia que escup foc ben aviat va sortir del Pallars, ja que l'Estarna va ser convidada a la Fira del Gall de Vilafranca del Penedès. Des d'aleshores, el gall fer acompanya els Diables de les Valls d'Àneu, convertint la festa al nord Pallars Sobirà en un autèntic bosc de foc.
​

Gegants, gegantes i gegantons

A banda de les bèsties, el Pallars també té des de fa temps els seus propis gegants, gegantes i gegantons, així com capgrossos. Tots ells, a més, batejats d'acord amb el poble o ciutat que representen. A Tremp són el Faciet i la Bepeta, en honor a un dels seus patrons, Sant Bonifaci. Van ser construïts l'any 1984 per Jordi Marqués i M. Àngels Mercadé després que els antics gegants de Tremp cremessin en una discoteca de Lloret de Mar el 1981. 

A la Pobla de Segur trobem al Miquel i la Ribera, batejats també en honor als patrons del municipi, però també diversos capgrossos i cavallets. Tot i que ja fa uns anys que no surten al carrer, aquests dos gegants creats l'any 1981 representen un raier i una pubilla, dos personatges claus de les festes més conegudes d'aquesta població. Mentrestant, a la capital del Pallars Sobirà, els gegants són personatges històrics: el comte de Pallars Arnau Roger I i la seva segona esposa, la princesa grega Làscara de Ventimiglia. 
 
Però aquests gegants, construïts l'any 1997 per Elena Martínez Arbiol, no són els únics que hi ha a Sort. També hi ha l'Atlant, restaurat recentment i nascut l'any 1987 de la mà del grup d'animació Crisol de la Mola de Montardit de Dalt. La figura -inspirada en el poema l'Atlàntida de Jacint Verdaguer- només va sortir un cop a la trobada gegantera de la Seu d'Urgell. No va ser fins al 2017 que se'n van trobar algunes restes en un magatzem del poliesportiu de Sort.

Fora del nucli principal, al poble de Llessui també hi ha La Vella Torena, una geganta creada l'any 2021 pel col·lectiu que duu el mateix nom. És un homenatge a la dona rural, durant molts anys invisibilitzada, i també a les padrines del poble. El seu nom, un despoblat als afores de Llessui, va ser triat per votació popular.
 
Més al sud, a Gerri de la Sal, els gegants també tenen un rerefons curiós. I és que són de segona mà. El Feliu i la Salut tenen els seus orígens durant els anys trenta, però van aparèixer al poble durant la dècada dels noranta. En realitat, eren els gegants d'un barri de Sabadell, i els seus noms són els dels patrons d'aquesta ciutat. La darrera població gegantera que trobem al Pallars és Alsamora, al municipi de Sant Esteve de la Sarga. Allà, com a Sort, hi tenim personatges amb un rerefons històric o llegendari: la Gordana i l'Arnau Mir de Tost.

La primera és de l'any 2007 i simbolitza una morisca que surt en una llegenda tradicional del poble. Mentrestant, l'Arnau Mir -noble d'època medieval- té fins a dos figures. La primera és un gegantó, construït també per Jacinto i Pau Bonales. Més recentment, l'any 2022, Pau Bonales, Marc González i el Taller Ventura&Hosta van crear una versió més gran del personatge, un dels més importants de la història del poble.

 Fes clic aquí per veure tots els reportatges de Pallars Digital

---

 Col·labora!

Aquest reportatge ha estat redactat gràcies a la recerca, el treball, el temps i l’esforç de professionals periodistes. Si valores la nostra feina, ara pots donar suport a Pallars Digital fent clic aquí sota:
 

Altres notícies que et poden interessar