El nou pla miner del govern espanyol detecta potencial d'elements estratègics al Pallars

El govern espanyol ha posat els ulls en la riquesa geològica del Pallars. Segons el nou programa d'exploració minera publicat aquesta setmana pel Ministeri per a la Transició Ecològica, la serralada pirincenca -i concretament el vessant pallarès- compta amb un alt potencial per acollir reserves de materials clau per a la tecnologia i la defensa.

Elements com el plom, el zinc, el coure, el wolframi o el cobalt tornen a estar sobre la taula en un context on Europa busca l’autonomia estratègica. L'objectiu de l’executiu espanyol és reduir la dependència exterior en un moment d'inestabilitat geopolítica global. Catalunya, segons el document elaborat per l’Institut Geològic i Miner d’Espanya (IGME), té indicis de posseir cinc dels 34 elements considerats "crítics" per la Unió Europea.

 

El Pallars: continuïtat dels jaciments francesos

Dins la zona axial del Pirineu, el wolframi apareix com un dels minerals més desitjats pels seus usos en el sector de l'electrònica de precisió. La geòloga de l’IGME i el CSIC, la pallaresa Ester Boixereu, explica que ja hi ha empreses amatents: “Hi ha unes mines molt importants de wolframi a França, però amb un dipòsit que podria continuar al vessant del Pallars, i alguna empresa ho està mirant”.

A més del wolframi, Boixereu destaca que, tot i ser en quantitats petites, al Pirineu hi ha indicis de cobalt i minerals com el ferro i el manganès. "Si busques, pots trobar; si no busques, no", afirma la geòloga, tot recordant que el procés fins a obrir una mina és llarg -pot durar més de 10 anys- i que només un de cada 1.000 indicis acaba sent una explotació rendible.
 

Una alternativa al "monocultiu" turístic?

Més enllà de la viabilitat tècnica, el debat se centra en el model socioeconòmic del territori. Boixereu, amb una visió arrelada a la comarca, planteja la mineria com una oportunitat per combatre el despoblament: “A mi, que soc pallaresa, em sembla que és més beneficiós viure d’una mina que del sector terciari i el turisme”, afirma. Segons l'experta, la mineria moderna ofereix llocs de treball de qualitat i, si es gestiona correctament, amb un impacte ambiental controlat.

No obstant, no tothom veu amb els mateixos ulls aquest retorn a l'activitat extractiva. L’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) recorda que, si bé la mineria va ser vital fins a mitjans del segle XX, avui topa amb una normativa ambiental molt més estricta i una major densitat de població. Els riscos de mobilització de substàncies nocives i la inestabilitat dels terrenys són factors que el territori haurà de posar a la balança.

De moment, el pla estatal preveu una inversió de 182 milions d'euros per localitzar aquests recursos mitjançant tecnologies d'última generació com drons i satèl·lits. El futur del subsòl pallarès, doncs, torna a estar escrit en els mapes dels geòlegs.

Altres notícies que et poden interessar