Rut Martínez: «Les del Dansàneu són actuacions diferents, perquè l'entorn on es desenvolupen és únic»

Rut Martínez Ribot (Calella de la Costa, 1977) és periodista i directora del Dansàneu, el Festival de Cultures del Pirineu que tindrà lloc del 21 al 30 de juliol. Viu a la Segarra, però incursiona al Pallars, concretament al poble de Cerbi. Abans, havia participat com a ballarina al festival pallarès, on va conèixer el coreògraf Joan Serra molt intensament, fet que la va lligar al Pallars.

Amb Lluís Puig com a director general de Cultura Popular, el Dansàneu va renovar-se, i l'any 2010 li van proposar dur-ne a gestió. Durant tres edicions, Rut Martínez va treballar colze a colze amb Joan Serra, i després d'un any d'impàs, el 2015 es va incorporar a la direcció del certamen. A banda d'aquesta tasca, també té el seu propi projecte, Seed Music, on treballa en l'acompanyament integral i la difusió de joves músics.

 
- Enguany se celebren els 40 anys del Consell Cultural de les Valls d’Àneu: com es notarà aquest fet en la programació del Dansàneu?

- El Dansàneu és "el vestit llarg" del Consell Cultural de les Valls d'Àneu. I si ho és cada any, enguany encara més. Sentim que és una edició extraordinària. Més que mai intentarem que totes les línies que s'han treballat des del consell quedin reflectides en el programa. L'ètica al servei del territori, defugir de la massificació, el diàleg entre allò natural i allò artístic, la creació contemporània...
 
- I com es fa això, sent el consell una entitat sense ànim de lucre? El Dansàneu és un petit miracle?

- Hem de ser molt curosos a l'hora de comprometre els diners. Per això busquem sempre artistes de ritme suau. Vivim el repte de la crisi feliç del creixement, tenim el suport del públic i el reconeixement dels premis, i això reconforta. Però el nostre problema és que no podem professionalitzar l'equip. Ningú viu del Dansàneu, i això ens complica poder fer aquest treball, que creiem que té futur. Les residències artístiques creiem que ens poden donar estabilitat i continuïtat. 

«Ningú viu del Dansàneu, i això ens complica poder fer aquest treball, que creiem que té futur»

 
- Quines són les principals novetats de l’edició d’aquest any?

- La primera, la que sobta més, és la llargada. Són 10 dies, del 21 al 30 de juliol; més que mai. Enguany també fem una aposta molt gran per la gratuïtat: dels 32 espectacles programats, 17 són gratuïts. Volem que les propostes arribin al màxim a la ciutadania i la gratuïtat ho facilita. Hi ha altres propostes, com l'exposició del MNAC, que ens fa molta il·lusió. També et podria destacar el màping dels 40 anys del Consell Cultural de les Valls d'Àneu o el fet que enguany hi haurà més espais.

- L'any passat vau estrenar el cicle Àneu en Moviment. Quin és l’objectiu?

- Dinamitzar la programació cultural a les Valls d'Àneu en base als mateixos criteris de programació que vertebren el Dansàneu, de manera prèvia a la celebració del festival. Cultura a l’abast de tothom, amb segell i ànima pròpis. L'any passat vam fer una petita pinzellada, buscant sempre aliances, i enguany ho hem pogut ampliar. Ho distribuïm en dues franges de programació: al juny i al desembre.
 
- Creus que vivim en un entorn privilegiat per a la creació artística?

- Sens dubte. I per això volem potenciar les residències. Aquest any n'hi haurà a Sorpe, al poliesportiu d'Esterri d'Àneu, a l'Escola Llar Joaquim Morelló... però realment fan falta espais de residència. El que està clar és que passar pel nostre territori t'impregna, té una força tel·lúrica. Segur que tots els processos que passen pel Dansàneu tenen una ànima. Alguna cosa queda, i aquesta és una de les nostres grans potencialitats. L'entorn és monumental. 

- Els artistes què en diuen, del Dansàneu?

- No tenim problemes perquè no vulguin venir, el contrari. I això que la majoria d'ells tenen quatre hores de trajecte des de Barcelona. Tenim un feedback molt bo. Volem singularitzar l'actuació i ells ho valoren. Les del Dansàneu són actuacions diferents, perquè l'entorn on es desenvolupen és únic.

«La gent del territori també té dret a poder veure aquest tipus d'actuacions»

 
- I els veïns de les Valls?

- A les Valls d'Àneu no hi ha programació teatral estable, la gent del territori també té dret a poder veure aquest tipus d'actuacions. Estan encantats.

- De quina manera ha ajudat el Dansàneu a projectar el territori?

- D'una manera immensa. L'endemà del Dansàneu comencem a treballar per l'edició de l'any següent. Això vol dir estar present a totes les xarxes de programació, a totes les fires... és molta feina la que hi ha. La marca Dansàneu va molt més enllà del que és aquella setmana. Però aquesta pregunta li hauríem de fer a la gent de les Valls d'Àneu. Nosaltres creiem que hi ha ajudat.
 
- Enguany es podran veure 32 propostes. Quines no ens podem perdre?

- Animo la gent a què vagi a l'exposició de gravats d'Oriol Vilapuig a Isil, el lloc és magnífic i la cura d'adaptació d'aquell espai és brutal. Tampoc no us podeu perdre l'espectacle de la Vicky Peña a Espot o l'espectacle de la Queralt Lahoz i Jose Manuel Álvarez a Espot. També serà especial la Nit a la Central Hidroelèctrica, que fa molts anys que intentantàvem parlar de patrimoni hidràulic. No oblidem tampoc el Tastàneu, un esdeveniment que ha anat creixent molt i que també té molt èxit. Per últim, recomano també el màping dels 40 anys del Consell Cultural de les Valls d'Àneu.
 
- Sis nous espais s’estrenen en aquesta edició: quins criteris es segueixen a l’hora d'escollir-los?

- Ho intentem fer a través d'una doble mirada. D'una banda, intentem rebre les propostes de la gent que ens ofereix el seu espai, com és enguany el cas d'Estaron, o la Vinya de Cabaler. Per un altre costat, intentem escollir nosaltres aquells espais on encara no s'hi ha actuat i que creiem que s'han de donar a conèixer. En tots els casos són espais que no entren dins les rutes ordinàries, on no tens possibilitat de fer una visita guiada, però que són dignes de visitar. 

- 32 anys donen per molt: com ha evolucionat el festival des del 1991?

- Com ha evolucionat la pròpia societat i el propi context que va veure néixer i créixer el festival per convertir-se en el que és ara. El festival es proposa donar a conèixer el patrimoni aneuenc i crec que des del canvi de format, l'any 2015, hem aconseguit anar cap allà on ens vam plantejar. 

---

  Col·labora!

Aquest article ha estat redactat gràcies a la recerca, el treball i l’esforç de periodistes. Si valores la nostra feina, ara pots donar suport al projecte:



 Fes clic aquí per veure totes les entrevistes de Pallars Digital

Altres notícies que et poden interessar