bruixeria

​L'exposició sobre la bruixeria es queda a l’Ecomuseu i incorpora noves peces

Un bust de cera d'una bruixa endevina i metzinera, peces de cera protectores o pedres medicinals es mostren a Esterri d'Àneu

per Redacció, Esterri d'Àneu | 13 d'agost de 2021 a les 07:53 |
Dos persones visitant l’apartat de tortures de la mostra | ACN
Aquesta informació es va publicar originalment el 13 d'agost de 2021 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Després d'itinerar per diferents museus, l'exposició Se'n parlave...i n'hi havie sobre el fenomen de la bruixeria a les Terres de Lleida i el Pirineu ha tornat a l'Ecomuseu de les Valls d'Àneu per quedar-s'hi de forma permanent. La mostra ha incorporat noves peces que ja són visitables, entre les quals destaca un bust de cera de Catherine Deshayes, coneguda com La Voisin (1640-1680), una endevinadora francesa que feia enverinaments per encàrrec i era proveïdora professional d'elements per fer bruixeria.

També s'han incorporat peces de cera fetes amb els ciris beneïts per Setmana Santa i amb imatges del calvari de Crist impreses a les quals s'atribuïen dots de protecció o pedres medicinals i protectores. Altres materials que es poden veure a la mostra són amulets de protecció com ara una pota de teixó del segle XIX; ganivets i romer, elements necessaris per evitar pedregades; aparells de tortura; la pell d'una serp seca, o vestimentes de nadons i estampes de sants i verges.


Les Valls d’Àneu, bressol de la bruixeria a Europa


Les Valls d'Àneu formen part de l'anomenat bressol europeu de la caça de bruixes. En aquest territori, estan documentats alguns dels primers judicis per bruixeria d'Europa. A Catalunya, la bruixeria va molt vinculada a les dones. Així, en la mateixa època -segle XV-, mentre que a Suïssa la majoria dels condemnats eren homes, a Catalunya el 90% eren dones. Els tribunals civils eren els encarregats de condemnar les bruixes i no pas els eclesiàstics.


A l'exposició, també es pot consultar un fragment del llibre d'Ordinacions de la Vall d'Àneu, compilat el 1424. És el text jurídic català més antic que fa referència al delicte de la bruixeria. En aquest document, es corrobora que les Valls d'Àneu i el Pirineu haurien estat l'escenari de la primera condemna legal del crim de bruixeria en l'àmbit europeu, així com de les primeres persecucions de bruixes i bruixots a inicis del segle XV.

Els acusadors solien ser veïns que en contexts de desgràcies, morts d'infants o bestiar instaven els poders locals a actuar i aquests, acabaven condemnant per pressió popular. Només el fet de tenir l'indici que una dona era sospitosa de ser bruixa, ja atorgava crèdit als tribunals locals per poder-la condemnar. Per aquest motiu, moltes dones s'exiliaven a altres territoris.

La recerca situa els últims records de la bruixeria en els anys 50. Al Pirineu encara hi ha gent que hi creu i, fins i tot, evita parlar-ne per por. Encara existeixen cases on se sap que hi ha hagut bruixes. La mostra cita dos exemples, Casa Rugall de Montrós, a la Vall Fosca, i Casa Tomàs d'Andorra.
 

Altres notícies que et poden interessar





 

Mostra el teu compromís amb Pallars Digital.
Fes-te subscriptor per només 3€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació