Aprovada la Llei d'Espais Agraris, que ha d'assegurar la capacitat productiva del camp

El Parlament de Catalunya ha aprovat aquest dimecres la Llei d’Espais Agraris, amb la qual es dona resposta a una reivindicació històrica del sector i del territori i a les demandes del mateix Parlament. El text, que té el suport del Departament d’Agricultura, pretén dotar el país d’una Llei que permeti planificar el territori tenint en compte el sector agrari, en la seva activitat de productor d’aliments, bens i serveis, però també valorant el seu paper d’equilibrador del territori i cohesionador social.

Els objectius de la Llei d’Espais Agraris són, per una banda, definir bé què són els espais agraris i identificar aquells que tenen un alt valor, amb l’objectiu de preservar-los. Per altra banda, es pretén mobilitzar al màxim les terres, especialment aquelles que estan en desús o en estat no productiu, per tenir el màxim de superfície agrícola en condicions de producció. Amb això, es busca també facilitar la incorporació de noves persones a l’activitat agrària per afavorir el relleu generacional.

A Catalunya hi ha 45.000 hectàrees de conreus abandonats, que suposa l’1,4% de superfície catalana. Tenint en compte la seva importància quantitativa, des d’un punt de vista territorial, és necessària una regulació substantiva per tal que els espais agraris tinguin el reconeixement dels seus valors i estiguin dotats de la regulació que els correspon.

Altres continguts de la Llei

La Llei aprovada aquest dimecres també fa esmena als sistemes d’informació per a la protecció i conservació dels espais agraris, com a eina d’avaluació i de control i seguiment de l’estat dels espais agraris i de la necessària sostenibilitat i conservació dels sòls. 

A més, la nova disposició fa una delimitació entre infraestructures d’interès general en sòl agrari i les infraestructures agràries, així com els camins rurals, per establir la consideració dels espais agraris en la regulació de les obres, la planificació, la programació i l’execució d’aquestes, així com la preservació de la unitat mínima de conreu en l’execució d’aquestes obres.

El text també dedica un apartat a l’activitat agrària periurbana, com una realitat territorial, i el fet que hagi de ser tinguda en compte en la planificació territorial i en el desenvolupament de les infraestructures.