Senyor director,
A Figuerola se senten veus que les obres de la Subestació poden començar en qualsevol moment. Li diuen Subestació Elèctrica d’Isona, però el primer paisatge que amenaça és el del poble a qui li ha caigut el mort d’assumir-la: Figuerola d’Orcau. El primer perquè a darrere venen tots els altres pobles i racons de la Conca. Construir la subestació d’Isona és obrir la porta a les més de 700 hectàrees de centrals solars elèctriques i 50 d’eòliques projectades per empreses privades arreu de la comarca del Jussà. La Subestació vol ser el punt de connexió per a les centrals per abocar-ne l’energia a la MAT Monzón-Sallent.
A qui només està de pas pel Pallars Jussà li pot semblar que aquesta comarca no és més que això: una zona de pas. Un horitzó ample on no destaquen grans muntanyes ni atraccions turístiques. Perquè les nostres conques miren de cara a la gent que hi viu i no de cara a la postal. Has de trobar-te feinejant o passejant pels seus tossals per poder apreciar el seu joc de perspectives, per intuir l’abast dels racons que amaga, per conèixer el seu valor geològic.
Des de la Generalitat tenen la cara de dir que són terres de poc valor agrícola. Ignoren que la fertilitat depèn de les pràctiques agrícoles i de la disponibilitat d'aigua. I l'aigua depèn de que contribuïm a regenerar els ecosistemes i no els devastem encara més amb sistemes econòmics dilapidadors. Val a dir, també, que les terres pallareses més fèrtils ja les van enterrar sota els pantans que produeixen un 20% de la renovable catalana. No cobrim ja de sobres la nostra quota? Què hi fa quin grau de productivitat donin, als despatxos, a les nostres terres? Són les que tenim, estimem ,cuidem i ens alimenten. És cultura de cada poble viure en sintonia amb els recursos del seu territori.
Bestieses com aquesta les diuen en el 30 minuts
El repte solar, que no és més que un penós rentat de cara dels interessos econòmics del capital, això sí, amagats darrere una cortina d’hipotètic interès públic. En aquest documental-pamflet, als col·lectius organitzats d’arreu de Catalunya en oposició a l’extractivisme energètic només se’ls dóna veu de manera anecdòtica. I és tant descarat que el guió està organitzat perquè algun tècnic de l'empresa o de la mateixa Generalitat els facin una rèplica. No hi ha espai a la rèplica, però, de les mentides o omissions gravíssimes que ells fan. Continuen venent (literalment) que les renovables són verdes. És verda l’energia, però no ho és la manera que tenim de capturar-la, emmagatzemar-la, transportar-la i consumir-la. I és justament aquesta la clau de volta de tota aquesta qüestió.
La dependència dels fòssils s’ha d’acabar. Però no ens podem limitar a substituir-la per macroinfraestructures elèctriques que suposen greus problemes d’abús miner arreu del món i que són altament ineficients en el transport. L'energia s’ha de produir allà on es consumeix, i on tenim més feina justament és a reorganitzar col·lectivament amb què i a quina escala la consumim.
Vivim en una bombolla energètica. Tard o d’hora, com totes les bombolles, punxarà. Els experts diuen que en menys de 20 anys ja no hi haurà materials crítics disponibles per a sostenir aquestes tecnologies. Això explica també el rally d’incursions mineres que veurem aviat per tot el país. Aquí al costat, a Estopanyà, en vivim ara mateix l’amenaça. Aquesta cursa desesperada per un model que ja se sap insostenible ens pot costar el territori i el repoblament. Les crisis que travessen el sistema econòmic i social són prou profundes com per tapar-les amb un pedaç elèctric. Hem de fer una feina de fons per reorganitzar-nos, si pot ser, abans que peti la bombolla alhora que defensem el territori de l'administració i els interessos privats. Com trobem temps per fer-ho dins de les vides frenètiques que vivim?
Frenar, parar, és també una eina revolucionària per ordenar aquest frenesí, per veure-hi més clar a què volem donar vida als nostres territoris. Parar. Parar per debatre, juntes, per compartir neguits i multiplicar forces, per donar-nos suport i qüestionar plegades una realitat imposada que, de nou, és una fugida cap endavant del capitalisme, malmetent, arrasant i passant per sobre del que/qui calgui. Parar per no permetre-ho, fermes i arrelades. Un primer pas són les reunions de veïnats i ajuntaments per coordinar les al·legacions al
PLATER, i simultàniament organitzar la resistència als carrers i als trossos. Encara que ens vulguin fer creure que no, està a les nostres mans.
Organitzem-nos, trobem-nos i parem aquest ecocidi del territori i les seves vides, o sigui, les nostres!
Àgora Pallaresa
. Aquest mitjà no es fa responsable de les opinions que aquí s’hi expressen.
.jpg)
