I ara, què en sortirà de tot això?

Senyor director,

Arrel de la visita al Pallars del president del grup parlamentari Socialistes i Units per Avançar, Ferran Pedret, tres iniciatives concretes arriben al Parlament de Catalunya. 

Al Pallars, estem acostumats a les distàncies. Les mesurem en quilòmetres per la carretera, però també en hores, en el temps que ens costa arribar a tot el que necessitem i a les persones que ens importen. Algunes semblen curtes; altres, molt llargues, especialment quan parlem de serveis, oportunitats o de la política que sovint es veu lluny. Però també és cert que des de la llunyania es pot mirar el país amb més perspectiva, amb la calma i la claredat de qui sap què costa que les coses passin.

He tingut el plaer d’acompanyar els i les companyes diputades en una visita pel Pallars. Hem compartit estones amb gent de tots els sectors: docents, restauradors, pagesos, alcaldes, joves que comencen i gent gran que no es rendeix. I a cada conversa, hi havia una pregunta no dita, però molt present: “I ara, què en sortirà de tot això?”.

De les paraules a les coses 

És una pregunta legítima. La política està massa plena de paraules que volen dir moltes coses i alhora massa poques. Equilibri territorial, cohesió, sostenibilitat... totes són bones paraules, però no serveixen de res si no van acompanyades d’accions concretes, amb objectius clars i dates per complir. Fer política, per mi, és fer que passin coses. Coses que es puguin veure i tocar.

D’aquesta visita de treball al territori n’han sortit ja tres propostes concretes al Parlament de Catalunya. No són totes les que vindran, però sí les primeres. I totes tres tenen una cosa en comú: volen fer més fàcil viure, treballar i quedar-se al Pallars i al Pirineu. 

1. Formar-se aquí, quedar-se aquí 

La primera proposta és ampliar l’oferta formativa de l’Institut Hug Roger III de Sort amb un cicle formatiu de grau superior en cuina i gastronomia. El grau mitjà ja és una realitat: ha permès a molts joves formar-se sense marxar i ha donat aire als restaurants, allotjaments i productors locals. Però molts joves que volen continuar estudiant es veuen obligats a anar fora, i sovint ja no tornen. Hi ha poques maneres més bones d’explicar un territori que a través de la seva cuina. En un plat o en una cassola hi cap tot: el paisatge, el clima, la feina de la pagesia, la saviesa de les padrines i la creativitat dels qui hi viuen avui.

La cuina és la condensació del paisatge en una recepta, i per això també és cultura, identitat i futur econòmic. Apostar per aquest nou grau és fer-ho per retenir talent, per una economia local basada en la qualitat, la proximitat i la creativitat. És donar a la gent jove la possibilitat real de fer carrera sense haver de marxar de casa. 

2. Boscos cuidats, territori viu 

La segona iniciativa mira cap als boscos, que són com la pell del nostre territori: ens protegeixen, ens alimenten i dibuixen el paisatge que ens identifica. Però també sabem que, si no els cuidem, la natura perd equilibri i el risc d’incendis creix.

El que proposem és impulsar plans de gestió forestal a tot l’Alt Pirineu, prioritzant els boscos públics i incentivant la implicació dels privats. I, alhora, donar suport a projectes que aprofitin la fusta i la biomassa com a recursos locals per generar energia o per a la construcció. Això vol dir mantenir el bosc net, crear feina al territori i fer una gestió més sostenible i rendible. És fer del nostre entorn un actiu econòmic, no una càrrega. 

3. Moure’s pel Pirineu, més fàcil

La tercera proposta té a veure amb una de les necessitats més clares: millorar la mobilitat i el transport públic. Al Pirineu, tot és més lluny, i això té conseqüències. Les distàncies formen part del nostre dia a dia, però si no garantim que tothom les pugui recórrer per accedir a la feina, a l’educació o a la salut, no hi ha igualtat d’oportunitats real. Per això hem presentat una iniciativa perquè el Govern defineixi un pla de mobilitat adaptat a la realitat pirinenca, que millori les connexions internes i faci créixer el transport públic.

Projectes com el TramValira o el reforç del corredor Esterri–Pobla–Lleida són bons passos, però cal una mirada de conjunt. Moure’s ha de ser un dret, no un maldecap ni un privilegi. Quan la política escolta, el territori avança.

Aquestes tres iniciatives són el començament. No solucionen tots els problemes, però apunten un camí: el de la política que escolta, treballa i concreta. Perquè al final, la diferència entre dir i fer és la mateixa que entre estar lluny o estar a prop. Al Pallars, el que volem és que la política sigui això: una cosa que passa aquí, amb nosaltres.

Neus Comes i Pon
Diputada del PSC per Lleida, Pirineu i Aran al Parlament de Catalunya